|
* El 1990 és el segon estranger, després de [[Khan Abdul Ghaffar Khan]], a rebre junt amb la [[Mare Teresa de Calcuta]] el [[Bhârat Ratna]], la més alta distinció índia.<ref>(en anglès) {{lien web|url=http://india.gov.in/myindia/bharatratna_awards.php|titre=Bharat Ratna Award|éditeur=National Portal of India}} </ref>
* El [[1991]], vacom sera reconeixement per la seva tasca envers la fi del règim d'[[apartheid]] que va rebre, amb el president [[Frederik Willem de Klerk|Frederik De Klerk]], el [[Premi Félix Houphouët-Boigny]] per a la Investigació de la Pau.
* El [[1992]], refusarefusà el premi [[Kemal Atatürk|Atatürk]] de la pau atorgat per [[Turquia]] a causa de les violacions dels [[drets Humans]] que van estarser comesos en aquesta època,; més tard acceptà finalment el premi, el [[1999]], acceptà finalment el premi.<ref name=ataturk>(en anglès) {{lien web|url=http://www.anc.org.za/ancdocs/pr/1992/pr0412a.html|titre=Statement on the Ataturk Award given to Nelson Mandela|date=12 d'abril de 1992| éditeur=African National Congress}} </ref>
* El [[1992]] fou recompensat, juntament amb [[Frederik Willem de Klerk]], amb el [[Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]] pels seus esforços en la finalització del règim de l'[[apartheid]] i en favor dels drets humans.
* [[1992]] Isithwalandwe i Premi Lenin de la Pau.
* El [[1996]], va ser distingit a Portugal com a grand-colliergran collar de l'[[Ordre de l'Infant Dom Henrique]].
* El [[2001]], ésfou la primera persona viva a ser fetfeta [[Ciutadà honorari del Canadà]].<ref>(en anglès) {{lien web|url=http://www.cbc.ca/canada/story/2001/11/19/mandela_011119.html|titre=Mandela to be honoured with Canadian citizenship|date=19 de Novembre 2001 |éditeur=CBC News}}</ref>
* El [[2002]], reprebé la [[Medalla de la presidència de la llibertat]] de [[George Walker Bush|George W. Bush]].<ref>(en anglès) {{lien web|url=http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2002/07/20020709-8.html|titre=President Honors Recipients of the Presidential Medal of Freedom|date=9 de juliol de 2002 |éditeur=The White House}}</ref> i, aquell mateix any, membre de l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Ordre del Mèrit]] per lesla reinesreina [[Elisabet II del Regne Unit|Elizabeth II d'AngleterreAngleterra]].<ref>(en anglès) {{lien web|url=http://www.royal.gov.uk/output/page1880.asp|titre=The Order of Merit|date=Novembre 2002|éditeur=Royal Insight}} </ref>
* El 2004, reprebé el [[Premi Consciència Planetària]] atorgat pel [[Club de Budapest]].<Ref>[http://www.clubofbudapest.org/laureats-planet-consc.php Llista llorejats del Premi Consciència Planetari] atorgat pel Club de Budapest. </Ref>
* El [[2006]], reprebé el premi Ambaixador de la consciència d'[[Amnistia Internacional]].<ref name="amnesty"/>
El [[10 de novembre]] de [[2009]], l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] va declarar el '''18 de juliol''' "Dia Internacional de Nelson Mandela" <ref> [http://www.un.org/News/fr-press/docs/2009/ AG10885.doc.htm l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 18 de juliol "Dia Internacional de Nelson Mandela"], l'Assemblea General, seixanta-quartaquatrena reunió, 42a sessió plenària del rellotge, 11 d'octubre de 2009</ref>
A partir d'un moment, Nelson Mandela havia rebut tantes recompenses i homenatges que decidí no acceptar-ne més, considerant que altres hanhavien de ser honorats.<ref name="bbc promise"/>
=== Partidaris i influència ===
A Sud-àfrica, Nelson Mandela compta amb una popularitat immensa, des del president [[Thabo Mbeki]] fins al gran públic: el setembre 2004, va ser sotmès a plebiscit com a primera personalitat sud-africana. És una «icona mundial de la reconciliació» i un «colós de l'esperit», segons Desmond Tutu, igualment [[premi Nobel de la pau]].<ref name="bio rfi 2"/> L'escriptora [[Nadine Gordimer]] el comparà amb [[Mohandas Gandhi|Gandhi]] com «un dels dos més indiscutibles magnífics personatges de l'últim mil·lenni... únics en el seu increïble combat moral i humanista ».<ref>(en anglès) Diversos autors (80: Clinton, Annan, Bono...), ''Mandela: The Authorized Portrait'', 2006, ISBN 0-7407-5572-2 </ref> La revista [[Newsweek]], per il·lustrar la seva importància per als sud-africans, escriu que "és l'alliberador nacional, el salvador, el seu [[George Washington|Washington]] i [[Abraham Lincoln|Lincoln]] en un mateix home".<ref>[http://www.newsweek.com/id/214032/output/print Father Disfigure], Eve Fairbanks, [[Newsweek]], 27/8/2009 </ref> Nelson Mandela és afectuosament anomenat pels sud-africans «Madiba», el seu nom de clan.<ref name="lacroix90ans"/>
A la comunitat internacional, Nelson Mandela és presentat com una «Encarnació de la no-violència a l'esglaó planetari»,<ref name="lacroix90ans"/> «un dels antics homes d'Estat, dels més respectatrespectats del món»,<ref name="CBS30012003"/> i «és considerat com el pare de la Sud-àfrica moderna».<ref>{{citar ref |url= http://www.capital.fr/a-la-une/actualites/deluge-d-hommages-pour-nelson-mandela-a-l-occasion-de-ses-90-ans-297916 |títol= Deluge d'hommages pour Nelson Mandela a l'occasion de ses 90 ans |editor= Capital.fr |llengua= francès |data= 18 de juliol 2008 |consulta= 12/6/2013}}</ref> En ocasió dels seus 91 anys, el president americà [[Barack Hussein Obama|Barack Obama]] declarà a propòsit de Mandela que "la seva vida ens ensenya que l'impossible pot realitzar-se",<ref>{{citar ref |url= http://www.lemonde.fr/afrique/article/2009/07/19/nelson-mandela-fete-de-johannesburg-a-new-york_1220558_3212.html#ens_id=1220557 |títol= Nelson Mandela fêté de Johannesburg à New York |editor= LeMonde.fr |llengua= francès |data= 2009 |consulta= 12/6/2013}}</ref> i el [[Secretari General de les Nacions Unides]] [[Ban Ki-moon]] que és «un ciutadà del món exemplar» i « l'encarnació viva dels més alts valors de les Nacions Unides. El seu compromís envers una Sud-àfrica democràtica, multiracial; la seva persecució tenaç de la justícia; la seva voluntat de reconciliar-se amb els que el tenen el més perseguit - són algunes de les característiques d'un home destacable».<ref>[http://french.cri.cn/621/2009/07/18/56s196677.htm Aniversari de Nelson Mandela: Ban Ki-moon saluda un ciutadà del món exemplar], [[Ràdio Xina Internacional]], 18 de juliol de 2009. </Ref> Per al president francès [[Nicolas Sarkozy]], «Nelson Mandela representa una esperança per a la humanitat. És un home que és responsable de l'èxit excepcional de Sud-àfrica, d'aquesta coexistència multiètnica. És un símbol per a molts de nosaltres».<ref>[http://www.lefigaro.fr/international/2008/02/29/01003-20080229ARTFIG00580-le-couple-sarkozyrencontre-nelson-mandela.php «La parella Sarkozy, trobada amb Nelson Mandela»], ''[[Le Figaro]]'', 29 febrer de 2008. Consulta=21-06-2010</Ref> El 2010, [[Abdou Diouf]], el president de l'[[Francofonia|Organització internacional de la francofonia]] manifestava que Nelson Mandela era «l'home més gran encara viu sobre la terra».<ref name="les af mandela">[http://www.lesafriques.com/actualite/nelson-mandela-l-heritage-dilapide.html?Itemid=89 Nelson Mandela, l'heretatge dilapidat], [[Els Afriques]], 22 d'abril de 2010</ref>
=== Crítics ===
Segons l'analista polític sud-africà William Gumede, en els ''[[township]]s'' que no han vist la seva situació econòmica ha millorat des de la fi de l'apartheid, "Mandela és acusat de trair el seu poble, mentre que una porció de la població l'acusa de no haver-se estat més temps al poder.
El fet que es continués envoltant de blancs va ser també mal vist per certs negres.<ref name="libe cessou"/> El 2008, després de l'assassinat del seu nebot al seu domicili de [[Pretòria]], l'escriptor sud-africà [[André Brink]] lamentalamentà igualment que Mandela no hagihagués efectuat més que un sol mandat i, pessimista per alpel futur del país, havia denunciat la incompetència de les forces de policia, però també "la incompetència, la irresponsabilitat, la corrupció" dels dirigents del país i la "demagògia" dels principals caps de l'ANC.<ref>[http://jerometournadreplancq.wordpress.com/2008/07/30/tenebres-a-midi-par-andre-brink/ Tenebres al migdia], article d'André Brink, aparegut en Alliberament del 30 de juliol de 2008 </ref> El 2009, l'escriptor antic militant antiapartheid i company de Mandela [[Breyten Breytenbach]] evocà la seva decepció vis a vis de l'ANC que hahavia vist des de la seva arribada al poder l'augment de la [[corrupció]] i de les [[desigualtat econòmica|desigualtats]], i de la identificació d'aquesta pels sud-africans a Nelson Mandela, fins i tot després de la seva jubilació política.<ref>[http://hebdo.nouvelobs.com/sommaire/les-debats/085975/afrique-du-sud-la-grande-desillusion.html Sud-àfrica: la gran desil·lusió], Le Nouvel Observateur, 11 de juny de 2009</Ref>
La política de [[discriminació positiva]] iniciada sota la presidència de Nelson Mandela amb la intenció de promocionar una millor representació de la majoria negra en els diferents sectors del país és qüestionada perquè, de fet, no afavoreix més que a una petita part de la població negra, aquells que són diplomats i viuen en centres urbans, <ref>{{ref-publicació|cognom=Pompey|nom=Fabienne|títol=Le "modèle sud-africain" doute de lui-même|publicació=Le Monde|data=27.02.2008|url=http://www.lemonde.fr/afrique/article/2008/02/27/le-modele-sud-africain-doute-de-lui-meme_1015263_3212.html?bcsi_scan_C9A5957D136929BF=+1czX8udCNzrF/pBF1f/th4AAACChugy&bcsi_scan_filename=le-modele-sud-africain-doute-de-lui-meme_1015263_3212.html|consulta=12 juny 2013|llengua=francès|lloc=Johannesburg}}</ref> i ha obligat, al costat de la criminalitat, al 16,1% dels Sudsud-Africansafricans blancs a deixar el país entre 1994 i 2006, sentint-se discriminats.<ref>{{ref-web|cognom=Gbadamassi|nom=Falila |url=http://www.afrik.com/article10510.html|consulta=12 juny 2013|títol=Les Blancs qualifiés fuient l’Afrique du Sud|editor=Afrik.com|data=9 octubre 2006|llengua=francès}}</ref> En L'agost de [[2008]], membres de la nova direcció de l'ANC, establerta per [[Jacob Zuma]], reconeixenreconeixien, amb els empresaris i delsels representants de la minoria blanca, les pèrdues practicades en l'àmbit de la discriminació positiva i prometenprometien doblegar aquesta política.<ref>[http://www.jeuneafrique.com/pays/afriquedusud/article_depeche.asp?art_cle=Afp44228leparnosiar0 El partit al poder a Sud-àfrica entre populisme i raó], Jove Àfrica,</ref>
En una entrevista el [[2010]], Winnie Madikizela-Mandela va retreure al seu ex-marit que hagihagués acceptat compartir el premi Nobel de la Pau amb Frederik de Klerk i l'acusà d'haver donat el seu acord a un mal arranjament i per tant "haver deixat el suport als negres i haver afavorit l'economia blanca". FustigaFustigà la política portada ena elterme moment dedurant la seva presidència i l'acusaacusà d'haver-se fet durant el període postpresidèncial «una fundació privada» i « una figura de bé per salvar les aparences», prenent com a símbol l'erecció d'una gran estàtua de Nelson Mandela al mig del barri blanc de Sandton, el més ric de [[Johannesburg]] i no a [[Soweto]], lloc simbòlic de la [[lluita contra l'apartheid]]. CriticaCriticà igualment la Comissió de la veritat i de la reconciliació que havia autoritzat i que havia considerat el 1997 que «havia comès violacions grolleres dels drets humans». <ref>{{ref-web|cognom=Naipaul|nom=Nadira|url=http://www.courrierinternational.com/article/2010/03/11/l-amertume-de-winnie-mandela|consulta=12 juny 2013|títol=L'amertume de Winnie Mandela|editor=Courrier International|data=11 març 2010|llengua=francès}}</ref> Winnie Madikizela-Mandela negaria més tard haver atorgat una l'entrevista.<ref name="les af winnie">{{ref-web|url=http://www.lesafriques.com/international/la-revue-de-presse-africaine-de-londres-10.html?Itemid=308|consulta=12 juny 2013|títol=Afrique du Sud : Winnie et Kylie|data=22 març 2010|llengua=francès|editor=Les Afriques}}</ref>
Per al setmanari [[Panafricanisme|panafricà]] ''[[ElsLes Afriques]]'', la situació de 2010 és lluny dedel l'heretatgellegat de Nelson Mandela: Mentrementre que ell no volia que cap raça dominés l'altrealtra, els negres dominen els blancs políticament i els blancs dominen els negres econòmicament. El seu programa de justícia social ha estat abandonat. L'ANC és en presa ade les baralles intestines i alel populisme que juga sobre les rivalitats racials, representat amb la nova generació del partit encarnada per [[Julius Malema]] que oblida les nocions d'avançament de si mateix i de perdó.<ref name="les af mandela"/>
=== Influència en la cultura popular ===
Nombrosos artistes han evocat Nelson Mandela o li han retut homenatge.
* ''Free Nelson Mandela'' pel grup [[The Specials (grup musical)|The Specials]] el 1983.
* [[Stevie Wonder]] li dedicadedicà el 1985 la cançó ''[[I Just Called to Say I Love You]]'' que havia rebut l'[[Oscar a la millor cançó original]]. El títol és prohibit a la ràdio a Sud-àfrica <ref name=wonder>(en anglès) {{lien web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9F00E4DD1438F934A15750C0A963948260|titre=« ''Stevie Wonder Music Banned in South Africa'' »|date=27 març 1985|éditeur=''[[The New York Times]]''}}</ref>
* El 1986, [[Youssou N'dour]] treutragué el seu àlbum ''Nelson Mandela'' .
* [[Bernard Lavilliers]] fa referència a Nelson Mandela a la peça ''Negre i Blanc'' de l'àlbum ''[[Lladre de feu]]'' (1986).
* [[Johnny Clegg]] li dedica la seva cançó ''[[Asimbonanga]] (Mandela)'' (traducció: ''no l'hem vist'' ) al seu àlbum ''[[Third World Child]]'' el 1987.
* El 1988, el ''[[Concert Homenatge dels 70 Anys de Nelson Mandela]]'', a [[Wembley Stadium]], fou una fita de la lluita antiapartheid, on nombrosos músics donaren suport a Mandela:<ref name="Mandela70">(en anglès){{lien web|auteur=Mike Ketchum|url=http://www.anc.org.za/ancdocs/history/mandela/awards/wembley88.html|titre=''Nelson Mandela 70th Birthday Tribute Concert, Wembley Stadium, London, 11 June 1988''|éditeur=[[African National Congress]]}}</ref> [[Jerry Dammers]] dels Specials va ser un dels organitzadors,<ref name="Mandela70"/> els [[Simple Minds]] enregistraren la cançó ''Mandela Day'' en el concert<ref name="Mandela70"/> que sortirà al seu àlbum ''[[Street Fighting Years]]'' el 1989, [[Carlos Santana]] va crear la peça instrumental ''Mandela'',<ref name="Mandela70"/> [[Tracy Chapman]] interpretà ''Freedom Now'' dedicat a Mandela i que surt al seu àlbum ''[[Crossroads]]'' el 1989 <ref name="Mandela70"/> i [[Whitney Houston]] va cantar i li dedicà la cançó [[gospel]] ''He I Believe''.
* Steel Pulse li ret homenatge a l'àlbum Victims.
* [[Brenda Fassie]] amb el títol ''Black President'' (1989) que obtingué un immens èxit a Sud-àfrica malgrat estar prohibitsprohibit.<ref name=fassie> (en anglès) {{lien web|url=http://www.bbc.co.uk/africabeyond/africaonyourstreet/features/17724.shtml|titre=« ''Brenda Fassie dies'' »|éditeur=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|date=2004}}</ref>
* [[Michel Fugain]] evoca la captivitat de Nelson Mandela a la seva cançó ''La llibertat demaneu-la'', el 1989.
* [[Jean Ferrat]] hi fa referència en la cançó ''El meu amor salvatge'' el 1991.
* El 1991, [[Juan Luis Guerra]] en la seva cançó ''[[Carta d'amor]]'' (''Allibereu Mandela'') .
* Dieudonne Larose & el Grup Míssil 727 a l'àlbum ''Reuneix'' (1992) delon qualhi hs una cançó dedicada a Mandela que porta el seu nom.
* [[Salif Keïta (músic)|Salif Keïta]] que havia actuat al concert de Wembley, enregistraenregistrà la cançó ''Mandela'' al seu àlbum ''Folon'' el 1995 <ref name="Mandela70"/>
* De 2003 a 2008, nombroses personalitats de la música hanvan fetdonar suport als [[46664 (Nelson Mandela)|concerts 46664]] (número de registre de presoner de Mandela) per tal de sensibilitzar la comunitat internacional sobre els problemes africans i finançar la fundació Mandela.
* El grup [[Queen]] + [[Paul Rodgers]] va compondre ''Say it's not true'', el 2007, en benefici de la fundació 46664 contra la sida.
* [[Céline Dion]] dedicà una sèrie de concerts a Sud-àfrica, el febrer de 2008, en el moment de la seva gira mundial ''Taking chances'', els fons de la qual eren directament cedits a l'organisme de Nelson Mandela.
==== Cinema ====
* Un cop alliberat, el mateix Nelson Mandela va interpretar el paper d'un professor de [[Soweto]] al final de la pel·lícula ''[[Malcolm X (pel·lícula)|Malcolm X]]'' de [[Spike Lee]] estrenada el [[1992]] i que és una adaptació lliure de la biografia de [[Malcolm X]].<ref name="Guardian">(en anglès) {{lien web|url=http://www.guardian.co.uk/film/2004/jun/03/features.matthewcunningham|auteur=Matthew Cunningham|titre=''Creme cameos''|date=3 de juny de 2004|éditeur=''[[The Guardian]]''}}</ref> Recita una part d'un dels discursos més coneguts de Malcolm X, del qual la citació: "Declarem el nostre dret en aquesta terra a éssersésser respectats com a éssers humans, a veuren's acords als drets dels éssers humans en aquesta societat, en aquesta Terra en aquest dia, tenim la intenció de tenir una existència [...] ".<ref name="Guardian"/> Les cèlebres paraules finals d'aquesta frase són "...per tots els mitjans necessaris." <ref name="EdGuerrero">(en anglès) Ed Guerrero, «''Framing Blackness: The African American Image in Pel·lícula'', Temple University Press, 1993, pàg. 202</Ref> Mandela informà Spike Lee que no podia pronunciar aquesta frase davant la càmera, tement que el govern de l'apartheid pogués utilitzar-les contra ell si ho fesfeia. Lee va estar d'acord amb ell i els últims segons de la pel·lícula mostren un muntatge en negre i blanc del propi Malcolm X pronunciant la frase.<ref name="EdGuerrero"/>
* La pel·lícula ''Mandela and De Klerk'' (1997) conta l'alliberament de Mandela, paper interpretat per [[Sidney Poitier]].<ref>(en anglès) {{lien web|url=http://movies.nytimes.com/movie/161621/Mandela-and-de-Klerk/overview|titre=« ''Mandela and de Klerk'' » (1997)|éditeur=''[[The New York Times]]''}}</ref>
* ''[[Goodbye Bafana]]'' (2007), sobre el seu empresonament a [[Robben Island]], amb [[Dennis Haysbert]] al paper de Mandela, i que conta la seva relació amb el seu guardià [[James Gregory]] <ref>(en anglès) {{lien web|url=http://www.goodbyebafana.com/synopsis/|titre=« ''Goodbye Bafana'' - Sypnosis »|éditeur=Goodbye Bafana - Site officiel}}</ref>
* [[Morgan Freeman]] encarna Mandela a la pel·lícula ''[[Invictus (pel·lícula)|Invictus]]'' de [[Clint Eastwood]]. La pel·lícula està centrada a la [[Copa del Món de Rugby de 1995]] que es va desenvolupar a Sud-àfrica i sobre la manera com Mandela se n'han va servitservir per aturar les tensions racials.
== Referències ==
| 