Carta portolana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre a categoria inexistent i deixa {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Portolan charts
m Bot: corregint puntuació (3)
Línia 7:
 
== Característiques i classes ==
[[Fitxer:Senyeres_atlas_de_Cresques.jpg|thumb|esquerra|Atles de Cresques amb el llevant peninsular i Mallorques , 1375.]]
[[Fitxer:Europe Mediterranean Catalan Atlas.jpeg|thumb|300 px|El Mediterrani, Atles de Cresques, 1375.]]
* Són com els mapes actuals però amb anotacions.
Línia 24:
La qüestió de l'origen mallorquí o italià de les cartes portolanes és viva encara. [[Nordenskiöld]] la va posar sobre la taula en suposar que la carta model va ser espanyola. Winter suposa paternitat italiana a les cartes portolanes nàutiques, i espanyola a les nàutic-geogràfiques. Contra el que sembla s'ha rebel·lat acrement [[Caracci]]: '' Italiani i catalani nelle primitiva cartografia medieval '' (Italians i catalans en la primitiva cartografia medieval), llibre editat a Roma l'any 1958.
 
És indiscutible que l'obra cartogràfica [[illes Balears|balear]] les va superar totes; que la seva estilística i la seva tècnica van crear escola, i que influeix i forma a molts italians que acaben per fer, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant D. Enric el Navegant va voler ensenyar als portuguesos la tècnica i artesania de les cartes portolanes, va acudir a la recerca de mestre a Palma de Mallorca i contractar el jueu [[Jafuda Cresques]], anomenat [[Jaume Ribes]] o Jaume de Mallorca al batejar .
 
=== Cartes portolanes italianes ===
Línia 32:
La novetat de la [[cartografia]] mallorquina són les cartes nàutic-geogràfiques, totes amb estilística comú en la representació de certs accidents i zones geogràfiques. L'obra cimera de les cartes portolanes mallorquines és l'Atles de [[Abraham Cresques]], de 1375, conservat a la Biblioteca Nacional de París.
 
Abraham Cresques era un jueu mallorquí que va treballar al servei de [[Pere el Cerimoniós]]. Al seu taller de buxoler l'ajudava el seu fill Jafuda. El títol de l'Atles és Mapamundi, és a dir, mapa del món i de les regions de la Terra amb els diversos pobles que l'habiten. Va ser confeccionada l'obra a petició de l'infant Joan, fill de Pere IV, desitjós d'una fidel representació de O a E del món. Formen l'Atles 12 fulls sobre taules, unides unes a les altres per pergamí, i en disposició de paravent. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplen amb textos geogràfics, taules geogràfiques i astronòmiques i calendaris. El més sensacional del Mapamundi de Cresques és la representació d'Àsia, des del mar [[Mar Caspi|Càspia]] fins [[Catay]] (Xina), en què es té en compte la informació de Marco Polo, Jordanus i altres .
 
Al segle XIV destaca també l'obra de Guillem Soler, que conrea els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-geogràfica. Al s. XV correspon la famosa ''' '' carta nàutica de Gabriel Vallseca, 1439 ''' '', conservada al Museu Marítim de Barcelona, és notable per la seva primordial d'execució i animats detalls pintorescos. El desavantatge negror sud-oest que pot percebre en ella és un record viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]], amb [[George Sand]], al palau del comte de Montenegro a Mallorca, es tracta d'un detall animadament relatat per l'escriptora en ''Un hivern a Mallorca''