Preste Joan: diferència entre les revisions

El '''Preste Joan''' també conegut com '''prevere Joan''' va ser un personatge molt popular a l'[[Europa]] dels segles [[segle XII|XII]] a [[segle XVII|XVII]] . Es diu que era un [[patriarca]], d'aquí el seu títol de ''Preste'' (del [[francès]] ''prestre'' i aquest del [[llatí]] ''presbyter''): [[sacerdot]], que presideix la celebració de la missa o d'altres actes litúrgics), i [[monarca|rei]] [[Cristianisme|cristià]] que dirigia una nació cristiana aïllada entre [[musulmà|musulmans]] i [[paganisme|pagans]] a l'Orient. Els annals escrits d'aquest regnat consisteixen en col·leccions de fantasia popular medieval. Suposadament descendia dels tres [[Reis Mags]], i era un mandatari generós i un home virtuós, que regia un territori ple de riqueses i estranys tresors, on es trobava el Patriarcat de Sant Tomàs. El seu regne contenia meravelles com un mirall a través del qual podia veure totes les seves províncies, de la faula original va derivar la "[[literatura especular]]" de la [[Baixa Edat Mitjana]] i el [[Renaixement]]. En ellaaquesta, els regnes de cada príncep eren censats i els seus deures fixats.<ref> Vegeu [[Speculum]] en títols medievals com el ''Speculum maius'' de [[Vincent de Beauvais]], el ''Mirrour of the Blessed Lyf of Iesu Christ'' (h. [[1400]]) i ''[[Un Mirall per als magistrats]]'' ([[1559]]), entre altres obres. </ref>

La primera vegada que s'esmenta a aquest personatge és en la crònica del bisbe alemany [[Otto de Freising]]. Inicialment, es creia que el regne del Preste Joan es trobava a l'[[Índia]]. Corria aleshores la creença molt divulgada que els cristians [[Nestorianisme|nestorians]] havien tingut èxit en evangelitzar aquestes terres, i estaven regits per un sacerdot-rei anomenat Joan. Probablement els viatges de [[Tomàs apòstol]], documentats en obres com els ''[[Fets de Tomàs]] '', van servir de germen per a la llegenda. Després de l'arribada dels [[Imperi mongol|mongols]] al món occidental, es va situar alel rei a [[Àsia Central]]. Eventualment, exploradors portuguesos es van convèncer que l'havien trobat a [[Imperi d'Etiòpia|Etiòpia]]. L'emperador de [[Bizanci]] i el Papa havien rebut diversos missatges d'aquesta figura misteriosa, en els quèquuals ell mateix descrivia la grandesa i la riquesa dels seus feus.

El nom "Joan" (Iohan) donat a aquest personatge llegendari deriva del títol donat als monarques búlgars, [[tàrtars]] i [[mongols]]: [[jan (títol)|jan]] (normalment escrit "kan" o "khan"), ja que, en efecte, hi va haver alguns jans tàrtars i mongols que van adoptar el [[cristianisme]] [[nestorianisme|nestorià]] a la [[Edat Mitjana]] prèviament a la formació de l'[[Imperi mongol]] per part de [[Gengis Khan]], però, tal com ho va observar el viatger italià [[Giovanni da Pian de Carpini|Giovanni Pian de Carpini]], ja en el [[segle XIII]] a penes hi havia alguna tolerància per als cristians, i els nestorians estaven ja en decadència precisament per l'ascens de Gengis Khan, que va haver de lluitar amb rivals que practicaven una [[síncresis]] de cristianisme nestorians i xamanisme.

* [http://www.ricardocosta.com/textos/preste.htm COSTA, Ricardo dóna. "Por uma geografíageografia mitológica: a lenda medieval do Preste João, sua permanência, transferência e morte”. En: História 9. Revista do Departamento de História da UFES. Vitória: Ufes, Centro de Ciências Humanas e Naturais, EDUFES, 2001, p. 53-64 (ISSN 1517-2120).]