Cultura occidental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
L'Occident medieval - Segona part |
|||
Línia 34:
=== L'Occident medieval ===
[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|
L'Occident medieval va ser en el sentit més ampli, el mateix que la [[cristiandat]], incloent-hi tant l'Occident «llatí» o «franc», i la part oriental ortodoxa, on el grec seguia sent la llengua de l'imperi. Després de la coronació de [[Carlemany]], la part d'Europa de Carlemany va ser citada pels seus veïns de [[Bizanci]] i del món musulmà com «franca».<ref>{{citar web|url=http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/1380/altaedadmedia.pdf|títol=La Alta Edad Media Europea|editor=[[Universidad Nacional de Educación a Distancia]]|format=pdf|consulta=08-06-2013}}</ref>
Línia 40:
Gran part de la base del món cultural post-romà s'havia establert abans de la caiguda de l'Imperi, principalment a través de la integració i reorganització de les idees romanes a través del pensament cristià. El [[Religió a l'antiga Roma|paganisme grec i romà]] havia estat completament substituït pel [[cristianisme]] al voltant dels segles IV i V, ja que es va convertir en la religió oficial de l'Estat després del baptisme de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]]. El [[Església Catòlica Romana|cristianisme catòlic]] i el [[Credo de Nicea]] han servit com una força unificadora en parts cristianes d'Europa, i en alguns aspectes van substituir o competir amb les autoritats seculars. L'art i la literatura, el dret, l'educació i la política s'han conservat en els ensenyaments de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], en un ambient que, en cas contrari, potser hauria vist la seva pèrdua. L'Església va construir moltes [[catedral]]s, [[universitat]]s, [[monestir]]s i [[seminari]]s, alguns dels quals segueixen existint avui dia. Per molts homes en el període medieval, el camí al poder era a través de l'Església.<ref>{{citar web|url=http://www.arteguias.com/iglesiaedadmedia.htm|títol=El papel de la Iglesia en la Edad Media |llengua=castellà|editor=arteguias.com|autor=Mireia García Sanz|data=febrer de 2011|consulta=08-06-2013}}</ref>
En un sentit més ampli, l'[[Edat mitjana]], amb la seva trobada fecunda entre el [[Raó|raonament]] grec i el [[monoteisme]] del [[Xam|Llevant]] no es va confinar a l'Occident, però també s'ha estirat a l'antic Orient. La filosofia i la ciència de la Grècia clàssica va ser oblidada en gran part d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, excepte en enclavaments monàstics aïllades (sobretot a Irlanda, que s'havia convertit al cristianisme, però que mai va ser conquerida per Roma).<ref>{{GEC |id=0033886 |nom=Irlanda |consulta=15-06-2013}}</ref> Encara que l'emperador bizantí [[Justinià I|Justinià]] (l'últim emperador parlant de [[llatí]] com a primera llengua) va tancar l'[[Acadèmia]] l'any 529 (data que se cita sovint com el final de l'Antiguitat),<ref>{{GEC |id=0000416 |nom=Acadèmia |consulta=15-06-2013}}</ref> el saber de l'[[Antiguitat clàssica]] s'ha conservat millor en el [[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient bizantí]], la capital del qual, a [[Constantinoble]], ha aconseguit resistir un mil·lenni més, abans de ser [[Caiguda de Constantinoble|capturada pels turcs otomans]]. El codi civil romà ''[[Corpus Juris Civilis]]'' de Justinià s'ha conservat a l'Orient i Constantinoble ha mantingut comerç i control polític intermitent sobre post avançats com [[Venècia]] a l'Occident durant segles. Saber grec clàssic també va ser inclòs, conservat i elaborat en el creixent món oriental, que va suplantar gradualment el control romà-bizantí sobre la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], [[Orient Mitjà]], [[Àfrica del Nord]], [[Ibèria]] i fins i tot la pròpia Grècia - convertint-se en una força politicocultural dominant en aquestes regions. Així, des dels marges del món romà gran part de l'aprenentatge de l'antiguitat clàssica es va reintroduir lentament a la civilització europea en els segles que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Missioners irlandesos com [[Columba d'Iona|Sant Columba]] han propagat l'aprenentatge del cristianisme i llatí en parts cristianitzades d'Europa durant el període medieval i grecs bizantins i àrabs van reintroduir textos de l'Antiguitat a Europa durant la [[baixa edat mitjana]] i el [[Renaixement del segle XII]], a Itàlia i Espanya.<ref>{{citar web|url=http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Renaixementorenaixements.pdf|títol=Renaixement o renaixements|format=pdf|autor=Joan Campàs Montaner|consulta=15-06-2013}}</ref>
[[Fitxer:Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg|280px|thumb|dreta|[[Elisabet I d'Anglaterra|Elizabeth I]], el regnat de la qual va donar origen al poder colonial britànic.]]
El redescobriment del [[Dret romà|Codi de Justinià]] a Europa occidental a principis del segle X va revifar la passió per la disciplina del dret, que va creuar molts dels límits reconstruïdes entre l'Est i l'Oest. Amb el temps, va ser només a l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]] o occident [[Francs|franc]], que el [[dret romà]] va esdevenir la base sobre la qual es basen tots els conceptes i sistemes jurídics. La seva influència es pot rastrejar fins avui en tots els sistemes jurídics occidentals (encara que de diferents maneres i en diferents graus en les tradicions jurídiques de la ''[[Dret anglosaxó|Common law]]'' (Anglaterra) i [[Dret civil|civil]] (Europa continental).<ref>{{GEC |id=0092221 |nom=Common law |consulta=15-06-2013}}</ref><ref>{{GEC |id=0099894 |nom=Dret |consulta=15-06-2013}}</ref> L'estudi del [[dret canònic]], l'ordenament jurídic de l' Església catòlica, fusionat amb el dret romà va formar la base de la refundació de la doctrina jurídica occidental. Les idees dels [[drets civils]], [[igualtat davant la llei]], [[Alliberament de la dona|igualtat de la dona]], [[justícia procedimental]] i la [[democràcia]] com a forma ideal de [[societat]] eren els principis que van formar la base de la cultura occidental moderna.
L'Occident va encoratjar activament la difusió del [[cristianisme]], que estava inexorablement connectat a la difusió de la cultura occidental. El sorgiment d'una cultura competitiva, la de l'[[Islam]], va provocar una reacció europea, sovint [[Croades|militar]], però també d'altres maneres. Els europeus van traduir molts textos en àrab al llatí durant l'Edat mitjana. Més tard, amb la [[caiguda de Constantinoble]] i la [[Guerres Otomano-Bizantines|conquesta otomana de l'Imperi Bizantí]], seguit per un èxode massiu de sacerdots cristians i acadèmics grecs a les ciutats italianes com [[Venècia]], portant amb si tantes escriptures dels arxius bizantís com han pogut, va ser reviscut el interès dels estudiosos per la [[Grec|llengua grega]], les seves obres clàssiques, temes i arxius perduts. Aquest ressorgiment finalment va portar a l'albada del [[Renaixement]]. Des de finals del segle XV fins al segle XVII, la cultura occidental va començar a estendre a altres parts del món a través de l'acció d'intrèpids exploradors i missioners durant l'[[Era de l'exploració|era dels descobriments]] i pels [[Imperialisme|imperialistes]], des del segle XVII fins al segle XX.<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/gdescob.htm|títol=Els grans descobriments de l'era moderna|autor=Carmelo Soria|data=24-02-2009|consulta=15-06-2013}}</ref>
== Referències ==
| |||