Castell de Colltort: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: corregint pronoms (1) i els apòstrofs (3) |
||
Línia 30:
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l'any 1017, en l'instrument de dotació i institució del [[Bisbat de Besalú]], signa Ermemir, del castell de Colltort («''Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi''»), que devia ser el [[Vegueria|veguer]] o senyor feudal del lloc. En el testament del comte [[Bernat Tallaferro|Bernat I de Tallaferro de Besalú]] (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «''ipso castello quem dicunt Collotorto''». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L'any 1028 en la venda de l'[[alou]] de [[La Cot]], indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «''castro que dicunt Collo Torto''».
Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en les relacions entre [[Comtat de Barcelona|Barcelona]] i [[Comtat de Besalú|Besalú]]. El 1054 fou signat un conveni entre el comte [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona i el comte [[Guillem II de Besalú]], pel qual aquest
[[Fitxer:Castell Colltort.JPG|thumb|esquerra|250px|Castell de Colltort (abril 2011)]]
El 1070, quan els nobles de Besalú juren fidelitat a llur comte Guillem Bernat, aquest es compromet a no negar els drets que el comte de Besalú hi tenia. L'any 1184, en el testament de Dolça d'Hostoles apareix la signatura d'Oliver de Colltort, possiblement el castlà. El 1210 hi ha un document de venda d'un mas de Guillem de Colltort, de la seva muller i dels seus fills amb el consentiment del seu senyor, Mir d'Hostoles. Aquest mateix senyor, dos anys després repartia el castell de Colltort; dues parts a la seva filla Dolça i una tercera part a una altre filla, Guillermina i el fill d'aquesta, Galceran. Veiem, per tant, que el castell havia passat a dependre de la propera [[Senyoria d'Hostoles|casa d'Hostoles]]. L'any 1339, el castell passa a formar part del patrimoni reial. El 1342, el rei [[Pere el Cerimoniós]] dirigí una comunicació al veguer de Girona per tal que resolgués el plet incoat a la cúria de Besalú per la marquesa de Santa Pau respecte a «''duo fortalicia vocata Coltort et Ça Cot''». Per tant, Els [[Castell de Santa Pau|Santa Pau]] havien adquirit drets sobre totes dues fortificacions.
== Arquitectura ==
|