Cultura occidental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
L'Occident medieval - Segona part |
|||
Línia 35:
=== L'Occident medieval ===
[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|dreta|[[Carlemany]].]]
L'Occident medieval va ser en el sentit més ampli, el mateix que la [[cristiandat]], incloent-hi tant l'Occident «llatí» o «franc», i la part oriental ortodoxa, on el grec seguia sent la llengua de l'imperi. Després de la coronació de [[Carlemany]], la part d'Europa de Carlemany va ser citada pels seus veïns de [[Bizanci]] i del món musulmà com «franca».<ref>{{citar web|url=http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/1380/altaedadmedia.pdf|títol=La Alta Edad Media Europea|editor=[[Universidad Nacional de Educación a Distancia]]|llengua=castellà|format=pdf|consulta=08-06-2013}}</ref>
Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]], gran part de l'art, literatura, ciència, i fins i tot la tecnologia grecoromàs van ser gairebé perdudes a la part occidental de l'antic imperi, centrat a [[Itàlia]] i [[Gàl·lia]] (França). Tanmateix, això es convertiria en el centre d'un nou Occident. L'Europa va caure en l'anarquia política, amb molts regnes i principats en guerra. Sota els reis francs i amb el temps, va ser en part reunificada i l'anarquia es va convertir en [[feudalisme]]. Carlemany va ser coronat ''emperador dels romans'' pel [[Papa Lleó III|papa]] en l'any 800. El seu regnat va estar associat amb el [[renaixement carolingi]], un ressorgiment de l'art, religió i cultura per mitjà de l'[[Església Catòlica]]. A través de les seves conquestes a l'estranger i les reformes internes, Carlemany va ajudar a definir tant l'[[Europa occidental]] i a l'[[Edat Mitjana]]. Ell es anomenat ''Charles'' I en les llistes dels [[reis de França]], [[Alemanya]] (on se li coneix com ''Karl der Große''), i del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Romà]]. El restabliment d'un imperi occidental «romà» va desafiar l'estatus de l'[[Llista d'emperadors bizantins|emperador romà oriental]] a [[Constantinoble]] i ha tensionat les relacions entre ells.<ref>{{GEC |id=0015042 |nom=Carlemany |consulta=08-06-2013}}</ref>
Gran part de la base del món cultural post-romà s'havia establert abans de la caiguda de l'Imperi, principalment a través de la integració i reorganització de les idees romanes a través del pensament cristià. El [[Religió a l'antiga Roma|paganisme grec i romà]] havia estat completament substituït pel [[cristianisme]] al voltant dels segles IV i V, ja que es va convertir en la religió oficial de l'Estat després del baptisme de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]]. El [[Església Catòlica Romana|cristianisme catòlic]] i el [[Credo de Nicea]] han servit com una força unificadora en parts cristianes d'Europa, i en alguns aspectes van substituir o competir amb les autoritats seculars. L'art i la literatura, el dret, l'educació i la política s'han conservat en els ensenyaments de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], en un ambient que, en cas contrari, potser hauria vist la seva pèrdua. L'Església va construir moltes [[catedral]]s, [[universitat]]s, [[monestir]]s i [[seminari]]s, alguns dels quals segueixen existint avui dia. Per molts homes en el període medieval, el camí al poder era a través de l'Església.<ref>{{citar web|url=http://www.arteguias.com/iglesiaedadmedia.htm|títol=El papel de la Iglesia en la Edad Media |llengua=castellà|editor=arteguias.com|autor=Mireia García Sanz|data=febrer de 2011|consulta=08-06-2013}}</ref>
| |||