El terme va ser primer utilitzat pels trotskistes oposats al règim socialista de la Unió Soviètica. Els trotskistes argumenten que l'URSS estalinista no era socialista ni comunista, però sí un Estat de treballadors [[Burocràcia|burocratitzat]] i degenerat; un estat no-capitalista en el que l'explotació estava controlada per una casta dirigent que, encara que no era propietària dels mitjans de producció i no era una [[classe social]], acumulava beneficis i privilegis a costa de la classe treballadora.
Construint i transformant el llegat de Lenin, Stalin va desenrotllar el [[Socialisme en un sol país|sistema socialista]] de la [[Unió Soviètica]] durant els [[anys 1920|anys 20]] i [[1930|30]]. Una sèrie de [[Pla Quinquennal (URSS)|plans quinquennals]] van fer possible el [[desenrotllamentDesenvolupament econòmic local|desenrotllamentdesenvolupament accelerat de la seua economia]]. Grans avanços es van observar en molts sectors, especialment en el del [[ferro]] i el [[acer]]. La societat va ser portada d'una posició de dècades de retard respecte a [[Occident]] a una posició d'igualtat econòmica i científica en 30 anys, segons algunes dades estadístiques. Alguns historiadors de l'economia actualment creuen que va ser el més ràpid creixement econòmic que haja tingut lloc en la història.
A causa del prestigi i influència de la Revolució a Rússia, molts països que durant el [[segle XX]] van buscar un model alternatiu al sistema de [[mercat]] van seguir els passos de l'URSS, tant política com econòmicament.
Després de la mort de Stalin en [[1953]], el seu successor [[Nikita Jrushchov]] va repudiar les seues polítiques, va condemnar el [[cultculte a la personalitat]] de Stalin en el seu [[discurs secret]] del [[XX Congrés del PCUS|XX Congrés del Partit]] en [[1956]], i va instituir un procés de desestalinització i [[liberalització]] (dins del mateix marc polític), la tesi reformista del trànsit per la via pacífica al socialisme i la coexistència amb l'imperialisme. En conseqüència molts dels partits comunistes de tot el món que havien mostrat el seu suport a Stalin, van adoptar les posicions reformistes moderades de Jrushchov, amb major o menor grat. Les excepcions per part de països [[socialisme|socialistes]] van ser la [[República Popular de Xina]] i la [[Albània|República Popular d'Albània]], governades per [[Mao Zedong]] i [[Enver Hoxha]] respectivament, països que van arribar a tallar les relacions amb la resta de països del Bloc De l'Est en els [[anys 1960]]. Xina va seguir la ideologia maoista; Albània va rebutjar la condemna del XX Congrés, i va declarar la seua fidelitat al govern de Stalin. En este moment es va passar a diferenciar entre distints grups de partits comunistes: ''prosoviètics'', ''proalbanesos'' o ''hoxhaïstes'', i [[maoisme|maoistes]] o ''proxinesos''.
