Centrifugació diferencial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2509459
m Bot: corregint pronoms (2)
Línia 1:
La '''centrifugació diferencial''' és un procediment comú en [[microbiologia]] i [[citologia]] que s'usa per a separar determinades parts de [[cel·lula|cel·lules]] com [[orgànul]]s o macromolècules. En el procés el [[Teixit (biologia)|teixit]] de la mostra és l'homogeneïtzació per tal de trencar la [[membrana cel·lular]] i barrejar els components cel·lulars. L'homogeneïtzat esse sotmès llavors a successives [[centrifugació]] cada cop retirant el sediment i incrementant la [[força centrífuga]]. En darrer terme la [[purificació]] es pot realitzar a través de la [[sedimentació d'equilibri]] podent extreure's la capa corresponent al [[pes molecular]] esperat d'acord a un patró control.
 
La separació es basa en la mida i densitat sedimentant a baixes forces centrífugues aquelles partícules de major pes i densitat. Per exemple les cel·lules no lisades solen sedimentar a 1.000 [[Acceleració de la gravetat|g]] durant cinc minuts. Els fragments cel·lulars de menor mida i els orgànuls resten al [[sobrenadant]] i requereixen major força i temps de centrifugació per a sedimentar en el sediment. En general es poden enriquir en el següent ordre:
Línia 13:
==Sedimentació per velocitat==
 
En la sedimentació per velocitat les molècules d'àcid nucleic esse separen segons la longitud del nucleòtid. Habitualment, el tub de ultracentrifugació conté prèviament un gradient de [[densitat]] discontinu de solucions amb una concentració creixent de [[sacarosa]]; també es poden utilitzar gradients de densitat de [[glicerol]] o de sals de [[cesi]] com el clorur o el [[trifluoroacetat]]. Per tant, les solucions constituents d'aquest gradient són cada vegada més denses i viscoses des de la superfície al fons del tub. La mostra que conté la barreja de molècules d'àcid nucleic a separar, es deposita acuradament al tub, aquest s'introdueix a la ultracentrífuga i comença el procés de separació. La sedimentació per velocitat es basa en el fet que les molècules d'àcid nucleic, a grans forces centrifugues, es desplacen pel gradient a una velocitat que ve determinada pel seu [[coeficient de sedimentació]] (S). El coeficient de sedimentació d'una partícula o macromolècula és el quocient de la seva velocitat constant de sedimentació v (en m/s) i l'acceleració aplicada per la ultracentrífuga c (en m/s²).
 
Quan més gran és el coeficient de sedimentació (S) d'un àcid nucleic, més lluny es mou aquest en un període determinat de ultracentrifugació, i per tant, més s'enfonsa en el tub. Al treure la mostra de la ultracentrífuga, aquesta es troba fraccionada: els àcids nucleics es troben separats per mida. L'alta viscositat del component del gradient (sacarosa, glicerol, etc.), impedeix que els àcids nucleics fraccionats es barregin per convecció o manipulació, fent que els que tenen valors idèntics de S es trobin en un mateix nivell formant una banda. Amb aquesta tècnica, es pot identificar el valor de S de molècules de DNA introduint al tub marcadors de S conegut.