Cilici: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
m Bot: corregint puntuació (1) i els apòstrofs (3) |
||
Línia 5:
Sol usar-se com eina de [[mortificació]] a l'[[Església Catòlica Romana]] per tal d'expiar els seus [[pecat]]s propis o els dels altres, com expiació faç al seu Déus. Els creients hi veuen una manera de participar voluntàriament a la [[passió]] de [[Jesús de Natzaret|Jesús]]. El costum origina al [[segle IV]]. Quan [[Constantí I el Gran]] va legitimar el [[cristianisme]] i fer-ne una [[Estat confessional|religió d'estat]] les vies vers el [[Màrtir|martiri]] i la [[sant|santedat]] immediata com mostra de devoció van desaparèixer, els devots van cercar altres maneres per demostrar la seva dedicació, com l'[[ascetisme]] extrem, l'auto-flagel·lació i diverses formes de mortificació, com el port del cilici.<ref>Christopher Beam, [http://www.slate.fr/story/16705/jean-paul-2-pape-autoflagellation-catholique-chretien «L'église préconise-t-elle l'autoflagellation? Petite histoire de la mortification.» {{fr}}], ''Slate'', 1 de febrer 2010 (en català: «L'església, preconitza l'auto-flagel·lació?»)</ref> El seu port per homes i per dones era molt generalitzat a Catalunya del XIII al XV segle.<ref>Isidra Maranges i Prat, ''La Indumentaria Civil Catalana: Segles XIII-XV'', Barcelona, [[Institut d'Estudis Catalans]], 1991, pàgines 40-41, ISBN 9788472831896</ref>
El [[jurista]] i escriptor [[València|valencià]] [[ Vicent Blasco Ibáñez]] va ser un dels primers per criticar les idees de mortificació del catolicisme espanyol de la seva època que depreciava les ciències positives i que considerava tots els avenços mèdics com bagatel·les per tenir la gent boja i lluny de la fe.<ref>Amparo Estelles [http://www.fu1838.org/pdf/2-2.pdf «La medicina en las novelas sociales y valencianes de Blasco Ibañez» {{es}}] a ''Medicina & Historia'' n°2, maig de 1971, pàgina XIII (en català: La medicina a les novel·les socials i valencians de Vicent Blasco Ibáñez)</ref> A la seva noveŀla ''El intruso'' (1904) cita el cas d'una dona que descuidava la seva [[higiene]] personal i que cada vegada portava amb més retard la seva roba a rentar, amb esquitxos de sang. Ningú no ho entenia fins que van trobar al seu llit «un horrible cinturón de [[Fibra d'espart|esparto]], un cilicio de los más sencillos que fabricaban ciertas monjitas de [[Begoña]]».<ref>Vicent Blasco Ibañez, citat per Amparo Estelles, ''ibídem''; [http://books.google.cat/books?id=mQap-SUa6lEC&pg=PA93&lpg=PA93&dq=un+horrible+cintur%C3%B3n+d%27esparto,+un+cilicio+de+los+m%C3%A1s+sencillos+que+fabricaban+ciertas+monjitas+de+Bego%C3%B1a&source=bl&ots=1q8rGrmQ1V&sig=fUzyh_h5dQOQDIo6eo5V2XjlqiM&hl=ca&sa=X&ei=93erUY-KOsSw7AbOwIDQDg&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=un%20horrible%20cintur%C3%B3n%20d%27esparto%2C%20un%20cilicio%20de%20los%20m%C3%A1s%20sencillos%20que%20fabricaban%20ciertas%20monjitas%20de%20Bego%C3%B1a&f=false Fragment a Google Llibres]</ref> [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]] escriví al ''Crepuscle dels ídols'': «Però atacar les passions per la seua arrel significa també atacar per
==Avui==
Encara avui es porta per certs [[Orde (religió)|ordes]], pels afiliats d'[[Opus Dei]]<ref>Enric Gonzàlez, [http://elpais.com/diario/2006/03/07/espana/1141686001_850215.html «El estricto internado del Opus {{es}}»], [[El País]], 7 de març de 2007</ref> però menys freqüentment pels laics. Entre el catòlics devots que van portar el cilici hom cita, entre altres, [[Thomas More]], [[John Henry Newman]] i més recentment [[Teresa de Calcuta]], [[Pau VI]] i [[Joan Pau II|Joan Pau II]].<ref>Xavier Accart, [http://www.lavie.fr/religion/vatican/jean-paul-ii-se-flagellait-27-01-2010-2483_17.php «Jean-Paul II se flagellait»], ''La vie '', 27 de gener de 2010</ref><ref>[http://www.rkk.nl/actualiteit/2009/detail_objectID697963_FJaar2009.html «Johannes Paulus II deed aan zelfkastijding» {{nl}}], ''rkk.net'', Hilversum, 24 de novembre de 2009 (en català: «Joan Pau practica l'[[càstig|auto-càstig]])</ref><p>
[[Jordi Petit]] testimoneja que el [[1967]] un guia espiritual de l'Opus Dei li va imposar el port del cilici i xapes d'ampolles dins de les sabates per expiar el seu
Del punt de vist [[psiquiatria|psiquiàtric]] l'[[automutilació]] no-[[suïcidi|suïcidal]] segons el [[Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals|Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM IV]])<ref>[http://behavenet.com/nonsuicidal-self-injury "Non suicidal self injury" {{en}}] (en català: «Automutilació no-[[suïcidi|suïcidal]]»)</ref> sovint és un [[símptoma]] d'una greu afecció subjacent tot i pot presentar-se també amb persones sense manifesta diagnosi clínica.<ref>Ed. Klonsky, "Non-suicidal self-injury: an introduction."in: ''Journal of Clinical Psychology'', 2007, novembre, pàgines 1039-1043</ref> <p>
Línia 16:
*''Cilici'' (2009), poemes de Jaume Cristòfol Pons Alordo<ref>Col·lecció Balenguera de poesia, Palma de Mallorca, Moll Editorial, 2009, 98 pàgines, ISBN 9788427351486</ref>
*''«Ara i aquí, voler cantar és un vici''
:''però
:''És com portar un cilici''
:''arran de cor, arran de veu i de cançó.»'' ([[Miquel Pujadó i García|Miquel Pujadó]])<ref>[http://www.cancioneros.com/nc/14858/0/mel-i-vinagre-miquel-pujado «Mel i vinagre»]</ref>
| |||