Revisió del 09:47, 9 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 32 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q428995 ← Edició anterior		Revisió del 21:30, 27 juny 2013 modifica desfés Luna92 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 9.971 edits m →‎Culte al rei Edició següent →
Línia 69: Aquest sistema de divinització va ser més polític que religiós i tenia els seus antecedents en el pensament grec anterior amb exemples de veneració a herois i altres personatges mortals que es van convertir en deïtats després de la seva mort, com és l'exemple d'[[Asclepi]] i altres figures menors que havien estat caps militars o fundadors de ciutats. La deïficació en vida dels reis hel·lenístics mai o gairebé mai va ser un assumpte purament religiós o espiritual; ningú va anar a resar o a demanar gràcies especials a cap d'aquests personatges. No obstant això va ser necessari establir el poder polític en éssers considerats pels seus súbdits com a déus. El culte al rei havia començat ja en la figura d'[[Alexandre el Gran]] que va ser reconegut com un mortal realitzador de grans gestes i descendent d'[[Hèracles]], confirmat en l'[[oracle]] de [[~~Oasis~~Oasi de Siwa\|Siwa]] com a fill del mateix [[Zeus]] - [[Amon]]. La deïficació d'Alexandre en vida li va servir en moltes ocasions com aprovació i reconeixement legal del seu poder reial. El mateix Alexandre es prenia la seva deïficació com una cosa molt seriosa. Després de la seva mort moltes de les ciutats hel·lenístiques van seguir aquest procés, deïficant a alguns dels seus [[diàdoc]]s, com va passar amb [[Demetri Poliorcetes]], [[Antígon II Gònates]], [[Lisímac de Tràcia]], [[Cassandre]], [[Seleuc I Nicàtor]] i [[Ptolomeu I]]. ==== Deïficació dels ptolomeus ====

Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions