Agha Muhàmmad Khan Qajar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ela geminada i apòstrof.
ortografia
Línia 16:
El [[1757]] el seu pare va conquerir l'[[Azerbaidjan]]; a la primavera del [[1758]] va avançar cap a [[Khanat de Karabagh|Karabagh]], [[Mughan]] i [[Arran]] deixant com a governador a [[Tabriz]] a Agha Muhammad. El pare va lluitar a [[Isfahan]] contra [[Karim Khan Zand]] però l'exèrcit es va dividir i va haver de tornar a [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]]. Agha Muhammad no es va poder sostenir a Tabriz i va retornar també a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu havia aprofitat l'absència de Muhammad Hasan Khan d'Astarabad per apoderar-se d'aquesta ciutat, però el qajar a la seva tornada, el va foragitar, i Develu es va retirar a [[Damghan]] on fou assetjat pel seu contrincant. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al [[Mazanderan]], que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand , i junts van avançar cap a Astarabad. La batalla decisiva es va lliurar prop de la ciutat i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida (segurament [[1759]]). Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad Khan, el germà d'aquest [[Husayn Kuli Khan]] i altres membre de la família dirigent qajar, i es van refugiar a l'estepa de [[Gurgan]]. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad. Amb la mort del seu pare, Agha Muhammad, amb només uns 16 o 22 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu.
 
Develu aviat va poder capturar a Muhammad Khan Qoyunlu, Agha Muhammad Khan, Husayn Kuli Khan i altres caps qajars i els va enviar a Shiraz amb Karim Khan Zand on el xa els va mantenir presoners per evitar el renaixement del seu poder; dos prínceps qajars més (germanastres de Agha Muhammad Khan), Murtada Kuli i Mustafa Kul, estaven al costat de Karim Khan, ja que la seva mare era la pròpia germana d'aquest. Khadidja Begum, germana de Muhammad Hasan Khan i per tant tia d'Agha Muhammad Khan, era la esposa de Karim Khan Zand i això va assegurar als hostatges un tracte exquisit. Un dels seus germans, elñel ja esmentat [[Husayn Kuli Khan]], fou fins i tot nomenat governador de Damghan i va tenir una carrera agitada fins a la seva mort el [[1777]].<ref> fou conegut com Djahansuz, l'Incendiari, i tots els seus actes estaven encaminats a venjar la mort del seu pare lluitant contra la nissaga dels Develu i contra els governadors [[Dinastia Zand|Zand]] de [[Mazanderan]], [[Bistam]] i altres llocs</ref>
 
Muhammad Husayn Khan Develu va morir de pesta el [[1762]]/[[1763]] i el va succeir com a governador d'Astarabad el seu germà petit Muhammad Hasan Khan Develu. En general Astarabad va romandre en poder del Develu però va canviar de mans més d'una vegada. El [[1774]] Husayn Kuli Khan, el segon fill de Muhammad Hasan Khan qajar i germà de Agha Muhammad Khan va enviar al seu fill [[Fath Ali Shah|Fath Ali]] (conegut per Baba Khan) a la cort de Shiraz i fou ben rebut per Karim Khan Zand que li va concedir el govern de [[Damghan]].
 
A la mort de Karim Khan Zand el [[1779]], Agha Muhammad va fugir de [[Shiraz]] i es va dirigir a Mazanderan on durant un temps va residir a [[Sari (Iran)|Sari]] i va participar a les lluites entre les fraccions qajars dels ashakabash i yukharibash (aquesta darrera dominava ara a Astarabad o [[Gorgan (ciutat)|Gorgan]]). Molts prínceps qajars foren partidaris dels zand durant aquestes lluites, entre els quals Murtada Kuli Khan i Rida Kuli Khan.
 
El [[1780]]/[[1781]] va entrar en conflicte amb els russos que havien establert una colònia a Ashraf, d'eonon els va expulsar. El [[1785]] ja dominava [[Gurgan]], [[Mazanderan]] i [[Gilan]]. Aquell mateix any va morir Ali Murad Khan, i Agha es va dirigir llavors contra [[Isfahan]] de la que s'havia apoderat [[Djafar Khan Zand]]. Va derrotar a un exèrcit zand a [[Qom]], i va ocupar Isfahan restaurant com a governador a Bakir Khan Khuraskani, retornant llavors al nord.
 
El [[1786]] es va instal·lar al llogaret de [[Teheran]] per la seva posició central i la proximitat als llocs d'assentament dels qajars. El [[1786]]/[[1787]] Djafar Khan va reconquerir Isfahan però en fou expulsat per Agha Muhammad que en va donar el govern al seu germanastre Djafar Kuli Khan. El [[1788]]/[[1789]] [[Luft Ali Khan]] va succeir a Djafar Khan Zand i a l'any següent Agha Muhammad va retornar al sud; Lutf Ali va fugir a Shiraz que fou assetjada tres mesos per Agha Muhammad però finalment es va retirar retornant a Teheran.
Línia 28:
El [[1790]] va entrar a l'Azerbaidjan on després de la mort de Karim Khan Zand el [[1779]] diversos senyors locals s'havien fet pràcticament independents. El [[1791]] Luft Ali Khan va deixar el govern de Shiraz a Hadjdji Ibrahim i va marxar contra Isfahan però en la seva absència el governador va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder per a si mateix; Lutf Ali va retonar però fou rebutjar davant Shiraz i es va dirigir al sud. Hadjdji va negociar amb Agha Muhammad que va enviar una tropa contra Luft Ali, que fou derrotada; llavors Agha va marxar personalment a Shiraz, va rebre la submissió de la ciutat i va rebutjar un atac de Lutf Ali prop de [[Persèpolis]]. No obstant altre cop lluites faccionals el van obligar a retornar a Teheran i Astarabad. Luft Ali es va dirigir a [[Kirman]] que va ocupar el [[1794]] i Agha Muhammad va retornar al sud i va assetjar [[Kirman (ciutat)]] que va sotmetre al cap d'uns mesos. Luft Ali, que havia pogut fugir fou capturat prop de Narmashir i enviat a Agha que el va fer matar després de torturar-lo de forma horrorosa. Així va dominar tota Pèrsia excepte el [[Gran Khorasan]].
 
El rei Irakli II de Geòrgia va signar un tractat d'aliança amb Rússia (Tractat de Georgievsk) el [[24 de juliol]] de 1783 que reconeixia el protectorat de Rússia sobre Geòrgia i algunes tropes russes es van instal·lar al país però a causa de la guerra amb els otomans (1787-1792) les tropes foren retirades; peroperò el 1794 van retornar. Agha Muhammad es va dirigir a Ardabil i va exigir (1795) el reconeixement de la sobirania persa a Geòrgia, i va prometre al rei Irakli que seria confirmat com a governador o valí si reconeixia la situació de tributari persa que Geòrgia havia tingut sota els safàvides. Irakli sis'hi va negar (primavera del 1795) i els perses van envair el país i van ocupar Tblisi el [[11 de setembre]] de [[1795]], i la van incendiar, massacrant a la població cristiana; també van devastar gran part de Geòrgia oriental. Agha Muhammad va passar el hivern al Mughan i es va fer reconèixer com a sobirà pels petits prínceps locals del Caucas.
 
Va retornar a Teheran la primavera del 1796, i hi fou solemnement coronat com a xa de Pèrsia.
 
Al Khorasan encara governaven els [[afshàrides]] descendents de Nadir Shah. També es produïen incursions dels uzbeks del Khan [[Djani Beg]] de [[Bukharà]]. El [[1796]] Agha Muhammad Shah es van acostar a [[Mashad]] i el cap de govern [[Nadir Mirza]] va fugir a [[Herat]]; el xa [[Ismail Shahrokh]] va capitular i fou torturat per revelar on eren els llegendaris tresors del seu avi (de fet les restes de les seves joies, doncs si en quedava cap eren molt poques), i finalment enviat amb un fill més jove a Mazanderan on va morir poc després dels efectes de la tortura. Als uzbeks els va exigir retonarretornar als presoners que havien fet en les seves incursions. Va negociar una aliança amb [[Zaman Shah]] de [[Kabul]] dirigida contra [[Bukharà]]. L'estiu del [[1796]] els russos, en una expedició en revenja pel saqueig i incendi de [[Tblisi]], van ocupar [[Derbent]] i temporalment [[Bakú]]; Agha Muhammad va deixar de costat els plans del Khorasan i va retornar a Teheran. Els russos es van retirar per la mort de la tsarina [[Caterina II de Rússia]] la Gran (novembre del [[1796]]) per orde del nou tsar [[Pau I de Rússia]].
 
La primavera del [[1797]] es va dirigir al [[Caucas]], va creuar l'[[Araxes]] i va ocupar [[Shusha]]. Fou assassinat al campament de Shusha al [[khanat de Karabagh]], el [[17 de juny]] de [[1797]], segons la llegenda per uns servidors amenaçats de ser decapitats l'endemà. El va succeir el seu nebot [[Fath Ali Shah]], fill de [[Husayn Kuli Khan]]. Nadir Mirza va recuperar [[Mashad]] i la va conservar fins el [[1802]] quan Fath Ali Shah la va reconquerir (Nadir fou capturat, i executat el [[1803]])
Línia 46:
== Bibliografia ==
* J. Malcom, ''History of Persia''
 
 
{{ORDENA:Agha Muhammad Khan Qajar}} <!--ORDENA generat per bot-->