Agha Muhàmmad Khan Qajar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ela geminada i apòstrof. |
ortografia |
||
Línia 16:
El [[1757]] el seu pare va conquerir l'[[Azerbaidjan]]; a la primavera del [[1758]] va avançar cap a [[Khanat de Karabagh|Karabagh]], [[Mughan]] i [[Arran]] deixant com a governador a [[Tabriz]] a Agha Muhammad. El pare va lluitar a [[Isfahan]] contra [[Karim Khan Zand]] però l'exèrcit es va dividir i va haver de tornar a [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]]. Agha Muhammad no es va poder sostenir a Tabriz i va retornar també a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu havia aprofitat l'absència de Muhammad Hasan Khan d'Astarabad per apoderar-se d'aquesta ciutat, però el qajar a la seva tornada, el va foragitar, i Develu es va retirar a [[Damghan]] on fou assetjat pel seu contrincant. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al [[Mazanderan]], que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand , i junts van avançar cap a Astarabad. La batalla decisiva es va lliurar prop de la ciutat i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida (segurament [[1759]]). Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad Khan, el germà d'aquest [[Husayn Kuli Khan]] i altres membre de la família dirigent qajar, i es van refugiar a l'estepa de [[Gurgan]]. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad. Amb la mort del seu pare, Agha Muhammad, amb només uns 16 o 22 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu.
Develu aviat va poder capturar a Muhammad Khan Qoyunlu, Agha Muhammad Khan, Husayn Kuli Khan i altres caps qajars i els va enviar a Shiraz amb Karim Khan Zand on el xa els va mantenir presoners per evitar el renaixement del seu poder; dos prínceps qajars més (germanastres de Agha Muhammad Khan), Murtada Kuli i Mustafa Kul, estaven al costat de Karim Khan, ja que la seva mare era la pròpia germana d'aquest. Khadidja Begum, germana de Muhammad Hasan Khan i per tant tia d'Agha Muhammad Khan, era la esposa de Karim Khan Zand i això va assegurar als hostatges un tracte exquisit. Un dels seus germans,
Muhammad Husayn Khan Develu va morir de pesta el [[1762]]/[[1763]] i el va succeir com a governador d'Astarabad el seu germà petit Muhammad Hasan Khan Develu. En general Astarabad va romandre en poder del Develu però va canviar de mans més d'una vegada. El [[1774]] Husayn Kuli Khan, el segon fill de Muhammad Hasan Khan qajar i germà de Agha Muhammad Khan va enviar al seu fill [[Fath Ali Shah|Fath Ali]] (conegut per Baba Khan) a la cort de Shiraz i fou ben rebut per Karim Khan Zand que li va concedir el govern de [[Damghan]].
A la mort de Karim Khan Zand el [[1779]], Agha Muhammad va fugir de [[Shiraz]] i es va dirigir a Mazanderan on durant un temps va residir a [[Sari (Iran)|Sari]] i va participar a les lluites entre les fraccions qajars dels ashakabash i yukharibash (aquesta darrera dominava ara a Astarabad o [[Gorgan (ciutat)|Gorgan]]). Molts prínceps qajars foren partidaris dels zand durant aquestes lluites, entre els quals Murtada Kuli Khan i Rida Kuli Khan.
El [[1780]]/[[1781]] va entrar en conflicte amb els russos que havien establert una colònia a Ashraf, d'
El [[1786]] es va instal·lar al llogaret de [[Teheran]] per la seva posició central i la proximitat als llocs d'assentament dels qajars. El [[1786]]/[[1787]] Djafar Khan va reconquerir Isfahan però en fou expulsat per Agha Muhammad que en va donar el govern al seu germanastre Djafar Kuli Khan. El [[1788]]/[[1789]] [[Luft Ali Khan]] va succeir a Djafar Khan Zand i a l'any següent Agha Muhammad va retornar al sud; Lutf Ali va fugir a Shiraz que fou assetjada tres mesos per Agha Muhammad però finalment es va retirar retornant a Teheran.
Línia 28:
El [[1790]] va entrar a l'Azerbaidjan on després de la mort de Karim Khan Zand el [[1779]] diversos senyors locals s'havien fet pràcticament independents. El [[1791]] Luft Ali Khan va deixar el govern de Shiraz a Hadjdji Ibrahim i va marxar contra Isfahan però en la seva absència el governador va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder per a si mateix; Lutf Ali va retonar però fou rebutjar davant Shiraz i es va dirigir al sud. Hadjdji va negociar amb Agha Muhammad que va enviar una tropa contra Luft Ali, que fou derrotada; llavors Agha va marxar personalment a Shiraz, va rebre la submissió de la ciutat i va rebutjar un atac de Lutf Ali prop de [[Persèpolis]]. No obstant altre cop lluites faccionals el van obligar a retornar a Teheran i Astarabad. Luft Ali es va dirigir a [[Kirman]] que va ocupar el [[1794]] i Agha Muhammad va retornar al sud i va assetjar [[Kirman (ciutat)]] que va sotmetre al cap d'uns mesos. Luft Ali, que havia pogut fugir fou capturat prop de Narmashir i enviat a Agha que el va fer matar després de torturar-lo de forma horrorosa. Així va dominar tota Pèrsia excepte el [[Gran Khorasan]].
El rei Irakli II de Geòrgia va signar un tractat d'aliança amb Rússia (Tractat de Georgievsk) el [[24 de juliol]] de 1783 que reconeixia el protectorat de Rússia sobre Geòrgia i algunes tropes russes es van instal·lar al país però a causa de la guerra amb els otomans (1787-1792) les tropes foren retirades;
Va retornar a Teheran la primavera del 1796, i hi fou solemnement coronat com a xa de Pèrsia.
Al Khorasan encara governaven els [[afshàrides]] descendents de Nadir Shah. També es produïen incursions dels uzbeks del Khan [[Djani Beg]] de [[Bukharà]]. El [[1796]] Agha Muhammad Shah es van acostar a [[Mashad]] i el cap de govern [[Nadir Mirza]] va fugir a [[Herat]]; el xa [[Ismail Shahrokh]] va capitular i fou torturat per revelar on eren els llegendaris tresors del seu avi (de fet les restes de les seves joies, doncs si en quedava cap eren molt poques), i finalment enviat amb un fill més jove a Mazanderan on va morir poc després dels efectes de la tortura. Als uzbeks els va exigir
La primavera del [[1797]] es va dirigir al [[Caucas]], va creuar l'[[Araxes]] i va ocupar [[Shusha]]. Fou assassinat al campament de Shusha al [[khanat de Karabagh]], el [[17 de juny]] de [[1797]], segons la llegenda per uns servidors amenaçats de ser decapitats l'endemà. El va succeir el seu nebot [[Fath Ali Shah]], fill de [[Husayn Kuli Khan]]. Nadir Mirza va recuperar [[Mashad]] i la va conservar fins el [[1802]] quan Fath Ali Shah la va reconquerir (Nadir fou capturat, i executat el [[1803]])
Línia 46:
== Bibliografia ==
* J. Malcom, ''History of Persia''
{{ORDENA:Agha Muhammad Khan Qajar}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||