Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 72:
==== Deïficació dels ptolomeus ====
Ptolomeu I mai va demanar honors divins però el seu fill [[Ptolomeu II]] va organitzar la cerimònia de l'[[apoteosi]] pel pare i la mare [[Berenice I]], amb el títol de “Déus Salvadors” (Soter). Més tard, cap a l'any 270, Ptolomeu II i la seva dona [[Arsinoe I]] van ser deïficats en vida amb el títol de “Déus germans” (Filadelf). Se sap que se'ls va rendir culte en el santuari d'Alexandre el Gran que encara existia, on el seu diàdoc [[Ptolomeu I]] havia dipositat el cos. És un misteri el parador d'aquest santuari.
Els reis i reines successors de Ptolomeu II van ser deïficats immediatament després del seu ascens al tron, amb cerimònies d'apoteosi en què podia veure la influència de la religió i tradició egípcies. En l'[[Període hel·lenístic d'Egipte|Egipte hel·lenístic]] el culte al rei va ser una fusió entre les tradicions gregues per a la deïficació política i les tradicions egípcies, amb una gran càrrega religiosa.
| |||