Comissió dels Vint: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (23)
Línia 3:
==Origen i objecte<ref>Article d’Andreu Mayayo "Els parlamentaris (i la parlamentària) de la Comissió del vint" Barcelona 1999</ref>==
 
La creació de la Comissió té com origen l'[[Assemblea de Parlamentaris]] de Catalunya convocada el 15 de juny de 1978, per raons de operativitat a Madrid. L'objecte era donar un impuls a l’Estatutl'Estatut d'Autonomia un cop la Comissió Constitucional hagi enllestit el Projecte de Constitució. La sessió presidida per pel senador Felip Solé Sabarís acorda no esperar la finalització del tràmit parlamentari, el referèndum i l’entradal'entrada en vigor de la Constitució per encetar la discussió estatutària. Decideix elaborar l'Estatut a través de l'Assemblea de Parlamentaris catalans. Es tractava de prendre la iniciativa per no retardar els tràmits de d'una de les reivindicacions més sentides del poble català. Per fer-ho, es decideix crear una comissió de parlamentaris que redaccti un avantprojecte. El 3 de juliol reunida novament l'Assemblea a Barcelona decidí el nombre i la composició, amb la voluntat de què fossin present de manera proporcional totes les forces polítiques amb representació parlamentària. Serà la '''Comissió dels Vint''', els pares de l'[[Estatut de Sau]].
 
==La tasca de la Comissió<ref>[[#| Andreu Mayayo 1999]] pàg. 36 i següents </ref>==
 
La primera reunió de la Comissió fou a Barcelona l’1l'1 d’agostd'agost de [[1978]] a l’Ajuntamentl'Ajuntament de BCN. La presidí la mesa l’Andreul'Andreu Abellò i com vicepresidents Verde Aldea, Solé Tura, de Sárraga i Alavedra. Aprovaren entre d’altresd'altres qüestions el mètode de treball i el calendari. La següent reunió fou de 8 de setembre on es decidí cercar un lloc fora de Barcelona per donar un empenta a la redacció del text, i també per seguir la tradició d'anomenar les cartes magnes catalanes pel nom del lloc on es van redactar, com ara l'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut de Núria]] de l'any [[1932]].
 
El lloc escollit fou el parador del pantà de [[Sau]], prop de les [[Masies de Roda]]. Les dates de reunió foren del 15 al 18 de setembre. L’establimentL'establiment fou tancat al públic i custodiat per les forces de seguretat. A més dels vint parlamentaris hi havia dues secretàries i l’Agustíl'Agustí Mercè Varela que ja hi havia viscut l’elaboraciól'elaboració de l’anyl'any 1931 a Núria. L’estadaL'estada fou considerada profitosa perquè en la recta final de la redacció es tornà a repetir una segona estada els dies 3 al 5 de novembre. En aquesta segona trobada s’enllestís'enllestí pràcticament el text que es lliurà a l’Assembleal'Assemblea de Parlamentaris per la seva aprovació. La Comissió dels Vint havia finalitzat el seu treball.
 
L’AssembleaL'Assemblea lliurà el text definitiu al President [[Tarradellas]] el 20 de desembre. El 29 de desembre de 1978 l’Assembleal'Assemblea de Parlamentari presenta el projecte al registre de les [[Corts Espanyoles]], amb una còpia en castellà.
 
==El contingut de l’avantprojectel'avantprojecte==
 
La llei orgànica de l'Estatut d'Autonomia amb la qual es va aprovar, retallat,<ref>Cf. Jaume Sobrequés i Callicó, ''L'Estatut de la Transició'', Barcelona 2010.</ref> el projecte de la Comissió dels Vint defineix les institucions catalanes que s'agrupaven sota el nom de [[Generalitat]], les [[Competències a l'Estat espanyol|competències]] que se li atorgaven o se li reservaven i les relacions amb l'Estat espanyol. La institució encarregada d'aprovar, modificar o derogar les lleis, segons l'Estatut del 79, seria el [[Parlament de Catalunya]].
Línia 24:
== Una Comissió oblidada ==
 
Alguns historiadors, com Jaume Sobrequés,<ref>[[#|Jaume Sobrequés 2010]] </ref> i Andreu Mayayo <ref>[[#| Andreu Mayayo1999]] pàg. 36 </ref>afirmen que la Comissió dels Vint que redactà l’avantprojectel'avantprojecte d’Estatutd'Estatut d’Autonomiad'Autonomia de Catalunya de 1979 que no oblidem és la [[Carta Magna]] ha regit Catalunya en el període més llarg de llibertat des del 1714, és un comissió oblidada. En d’altresd'altres països com per exemple els EEUU, o com l’Estatl'Estat espanyol sense anar més lluny, han publicitat abastament els noms dels redactors del text de la seva Carta Magna i aquests han rebut el reconeixement institucional i els guardons corresponents. No succeeix el mateix a Catalunya. Ningú coneix els noms del text del que redactaren el de Catalunya. Els historiadors citats advoquen por revertir aquest situació.
 
==Referències==