Composició visual: diferència entre les revisions

L'horitzontal la relacionem amb l'hortizó, la línia que separa el cel de la terra, amb el paisatge obert, el camp, el mar, el desert , el repòs, el descans i, fins i tot, amb el mort.

D'altra banda, l'experiència diu que les coses cauen a conseqüència de la força de la gravetat. Per això el fet d'estar per sobre s'associa al fet d'haver superat un esforç i haver guanyat.Qui guanya una prova olímpic ocupa la part més alta del podi. Els objectes situats a la part superior poden relacionar-se també amb la lleugeresa, l'elevació. Per contra , el fet d'estar per sota es pot associar a la derrota i al sotmetiment. Els objectes situats a la part inferior es relacionen amb la caiguda, l'atracció a la gravetat, el pes físic.

Segons els estudis que s’hans'han fet de la percepció, la part dreta del rectangle és la de més tensió, la de més pes visual. Els objectes situats a la dreta guanyen pes, guanyen atracció visual. En canvi, la part Ezquerra és més anivellada i menys tensa.

També cal recordarque l’orderel'ordere occidental de lectura fa que la part dreta sigui la part final de la lectura, la conclusió.

L’experènciaL'experència visual també diu que el que és al davant (figura) tapa el que és al darrere (fons).Però encara que normalment la forma gran té més pes visual que la petita, els especialistes en la percepció parlen de l’atracciól'atracció óptica per l’espail'espai llunyà.

Al final del segle XIX, els pintors puntillistes van practicar un estil en què les obres es construyen a partir de petites taques o punts de color. La mescla dels colors en una pintura puntillista la fa l’espectadorl'espectador en observar l’obral'obra; és el que s’anomenas'anomena mescla óptica. La vibració dels petits punts de color a la retina crea l’efectel'efecte òptic de mescla de colors. Els pintors més famosos del moviment puntillista van ser Paul Signac (1863-1935) i Georges Seurat (1859-1891).

La línia geométrica té una dimensió. La línia gràfica es caracteritza per ser eminentment prima i llarga. Podem definir una línia com el traç,el dibuix,que deixa el moviment d’und'un punt.

La línia és la base del dibuix, és l’einal'eina més senzilla i, al mateix temps, més clara per determinar formes i espais.

Quan fas un dibuix natural sempre fas una sintesi de la complexitat de les formes del món que t’envoltat'envolta.

També permet fer més comprensible l’estudil'estudi científic del món natural. Molts cops és més clar un dibuix que una fotografia.

====L’expressivitatL'expressivitat de la línia====

Segons la forma de la línia, es poden percebre sensacions diferents. La línia feta a mà alçada sempre té una càrrega expresiva i personal més forta que la línia construida amb regle o compàs, com per exemple la línia que s’utilitzas'utilitza per signar, o el traç de l’escriptural'escriptura.

Segons la direcció, la línia recta pot ser horitzontal, vertical o obliqua. D’aquestesD'aquestes direccions ja se n’ha parlat anteriorment; es relaciona la línia horitzontal amb la tranquil·litat i la serenitat, la vertical amb l’elevaciól'elevació, l’equilibril'equilibri i l’estabilitatl'estabilitat, i l’obliqual'obliqua amb la tensió, l’esforçl'esforç per l’alçamentl'alçament o el defalliment.

La línia corba suggereix dinamisme, com que no té angles no es percep agresiva ni dolorosa. La corba també s’associas'associa al mareig i l’agitaciól'agitació, a la manca d’equilibrid'equilibri.

D’unaD'una manera senzilla es poden classificar les formes planes en geomètriques i orgàniques.

S’anomenenS'anomenen formes geomètriques les construidse amb regle i compàs i formes orgàniques les delimitades per un contorn lliure fet a mà alçada. Les formes orgàniques suggereixen més espontaneïtat i expressivitat.

====L’expressivitatL'expressivitat del pla====

Els valors expressius del pla depenen de tots els elements gràfics que té associats :el color, la forma , la posició i la textura.

Les formes geomètriques proporcionen més sensació d’ordred'ordre. Mentre que les formes orgàniques, en canvi, es perceben més lliures i espontànies.

La textura és una de les característiques que personalitze el pla, com ho fan el color, la forma i la grandària. La textura és la qualitat táctil dels objectes. El tacte, la textura, ‘una bola de billar és molt diferent de la d’und'un full de paper de vidre. Si s’observens'observen una fotografia de la superficie polida d’uad'ua bola de billar i una altra de la superficie rugosa del paper de vidre es poden percebre visualment les diferents textures. Per tant, la qualitat táctil dels objectes, les textures, poden també representar-se per mitjans gràfics. Es poden aconseguir textures grafiques manualment i per mitjans tècnics.