Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona: diferència entre les revisions

[[Barcelona]], capital de [[Catalunya]], havia estat un tradicional bastió del republicanisme espanyol des del [[segle XIX]] i la ciutat va mostrar-se a favor de la proclamació de la República després de les eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]] guanyades per [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Això va motivar que el [[Catalanisme polític]] es manifestés aviat com una força política considerable, restablint-se la [[Generalitat de Catalunya]] el [[21 d'abril]] de [[1931]], després de [[República Catalana#1931 - Proclamació de Macià|negociacions entre Francesc Macià i el govern de la república]], la qual cosa introduïa un nou element addicional a les lluites d'esquerres i dretes durant el [[Segona República Espanyola|període republicà]]. Durant la [[Revolució d'Astúries de 1934]], els nacionalistes catalans d'esquerres, dirigits per [[Lluís Companys i Jover|Lluís Companys]], van tractar de proclamar un «''Estat català dins de la República Federal Espanyola'' » en el que es coneixeria com els [[Fets d'Octubre]], però la revolta va mancar de suport armat i Companys va capitular amb els seus seguidors l'endemà. Entre els líders nacionalistes catalans hi havia certament una major identificació amb l'[[esquerra (política)|esquerra]] espanyola que recolzava les reivindicacions autonomistes mentre que la [[Dreta (política)|dreta]], havia empresonat el govern de la [[Generalitat de Catalunya]] durant el conegut com [[Bienni negre]].

Encara sense comptar amb la presència del general Goded, els rebels de Barcelona dirigits pel comandant López Amor van sortir als carrers barcelonins a trenc d'alba de diumenge [[19 de juliol]] de [[1936]] i el ''Regiment d'Infanteria N°; 13'' es dirigí a ocupar els punts claus de la ciutat. Poc després se'ls van unir el ''Regiment de Cavalleria de Montesa'' i el ''Regiment de Dracs de Santiago'', tots dirigits per oficials revoltats. Se'ls va unir també una bateria del ''7è Regiment Lleuger d'Artilleria'' . Els soldats havien estat despertats molt aviat de les casernes i havien rebut una generosa ració de conyac. A uns se'ls va dir que havien d'anar a aixafar un aixecament anarquista, i a altres que anaven a desfilar per la ciutat en honor de l'[[Olimpíada Popular]] que estava tenint lloc per aquestes dates. Per desconcertar els republicans, els soldats van rebre ordres dels seus oficials d'aixecar el puny.<ref>. Jesús Pérez Salas, pp.83-100 </ref> Els [[Mossos d'Esquadra]], dirigits pels coronels [[Frederic Escofet i Alsina|Escofet]] i [[Enric Pérez i Farràs|Pérez Farrás]], es van mantenir lleials a la Generalitat com ja havien fet el [[1934]]. La columna d'infanteria, sota al comandament de López-Amor, va arribar fins a la [[Plaça de Catalunya]] i va aconseguir l'edifici de la [[Telefònica]] mitjançant una estratagema, però no va poder fer res més.<ref name="p260"/> Els oficials que dirigien la rebel·lió van ser incapaços d'executar el seu pla quan es van trobar amb la forta resistència de les forces de seguretat i les milícies obreres. L'aeròdrom del [[Aeroport de Barcelona - el Prat|Prat]] (junt amb l'esquadrilla aèria que hi estava destinada) s'havia mantingut fidel al govern gràcies a la decidida acció del seu comandant, el [[Felip Díaz i Sandino|Coronel Díaz Sandino]].<ref name="p260">. [[Hugh Thomas]], pàg. 260 </ref> Va ser un dur cop per als militars revoltats però van seguir endavant amb els seus plans.