Cromatografia de gasos: diferència entre les revisions

Hi ha dos tipus de cromatografia de gasos (GC): la cromatografia gas-sòlid (GSC) i la cromatografia gas-líquid (GLC), sent aquesta última la que s'utilitza més àmpliament, i que es pot anomenar simplement cromatografia de gasos (GC ). A la GSC la fase estacionària és sòlida i la retenció dels analits en ella es produeix mitjançant el procés d'[[adsorció]]. Precisament aquest procés d'adsorció, que no és lineal, és el que ha provocat que aquest tipus de cromatografia tingui aplicació limitada, ja que la retenció de l'analit sobre la superfície és semipermanent i s'obtenen pics d'elució amb cues. La seva única aplicació és la separació d'espècies gasoses de baix pes molecular. La GLC utilitza com a fase estacionària molècules de líquid immobilitzades sobre la superfície d'un sòlid inert.

La puresa dels gasos és summament important, es requereixen nivells 4.5 o grans és de dir 99.995% de puresa. No obstant, degut a la cura que s'ha de tenir amb la fase activa de la columna, es fa completament necessari la instal lació de trampes a l'entrada del Gas carrier, aquestes trampes òbviament tenen una capacitat limitada, però són importantíssimes al moment de fer servir el Cromatògraf . Aquestes trampes eviten l'ingrés d'Hidrocarburs, aigua, CO entre d'altres.

Al '' detector de fotoionització '' (PID), el gas eluït al final de la columna esse sotmet a una [[radiació]] [[ultraviolada]] amb energies entre 8,3 i 11,7 [[Electró|eV]] , corresponent a una? = 106-149 nm. Mitjançant l'aplicació d'un potencial a la cel d'ionització es genera un corrent d'ions, la qual és amplificada i registrada.

La GC té dos importants camps d'aplicació. D'una banda la seva capacitat per separar mescles orgàniques complexes, compostos organometàl i sistemes bioquímics. La seva altra aplicació és com a mètode per a determinar quantitativament i qualitativament els components de la mostra. Per a l'anàlisi qualitatiu esse sol emprar el temps de retenció, que és únic per a cada compost donades unes determinades condicions (mateix gas portador, rampa de temperatura i flux), o el volum de retenció. En aplicacions quantitatives, integrant les àrees de cada compost o mesurant la seva alçada, amb els calibrats adequats, s'obté la concentració o quantitat present de cada analit.