Vanity Fair: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Vanity Fair (magazine)}} a partir de en:Vanity Fair (magazine)
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''''Vanity Fair''''' és una revista estatunidenca de [[cultura]], [[moda]], i [[política]] publicada per l'editora [[Condé Nast Publications]]. L'actual ''Vanity Fair'' es publica des de l'any 1981 i, a part de l'edició americanaestatunidenca, s'editen quatre edicions més a diferents països europeus, entre ells Espanya. La revista agafa el seu nom d'una revista publicada des del 1913 fins 1935.
 
== Primera època ==
[[Condé Montrose Nast|Condé Nast]] va començar el seu imperi comprant la revista de moda masculina ''Dress'' l'any 1913. Li va canviar el nom per ''Dress and Vanity Fair'' i va publicar-ne quatre números. Després d'un breu periode d'inactivitat va rellançar la revista el 1914 com a ''Vanity Fair''.
 
La revista va aconseguir una gran popularitat amb l'editor [[Frank Crowninshield]]. L'any 1919 [[Robert Benchley]] va ser nomenat redactor en cap. Es va unir a [[Dorothy Parker]], que havia treballat a la revista ''[[Vogue (magazine)|Vogue]]''.
 
Crowninshield va atraure els millors escriptors de l'època. [[Aldous Huxley]], [[T. S. Eliot]], [[Ferenc Molnár]], [[Gertrude Stein]], i [[Djuna Barnes]] van escriure en un mateix número, el juliol de 1923.<ref>''About Town'', by [[Ben Yagoda]], Scribner, 2000, p. 37.</ref>
 
A partir de 1925 ''Vanity Fair'' va competir amb la revista ''[[The New Yorker]]'' com a cronista de la cultura nord-americanaestatunidenca. Va publicar escrits de [[Thomas Wolfe]], [[T. S. Eliot]] i [[P.G. Wodehouse]], crítiques teatrals de Dorothy Parker, i fotografies d'[[Edward Steichen]]; [[Claire Boothe Luce]] va ser-ne l'editora durant una època.
 
L'any 1915 va publicar més pàgines de publicitat que cap altra revista estatunidenca.<ref>''About Town'', by Ben Yagoda, Scribner, 2000, pp. 36.</ref> No obstant això, es va convertir en una víctima de la [[Gran Depressió]] i van disminuïr els seus ingressos per publicitat, tot i que la seva circulació es trobava en el seus màxims històrics, amb 90.000 exemplars mensuals.