Jueus mallorquins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro comentari sense referències
Cap resum de modificació
Línia 18:
}}
 
La '''comunitat [[Judaisme|jueva]] de [[Mallorca]]''' es remunta als temps [[Imperi Romà|romans]]; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la [[diàspora]] posterior a la destrucció del segon [[Temple de Jerusalem#Segon Temple|Temple de Jerusalem]], al [[segle I]], i si bé hi ha indicis d'aquesta presència,<ref>La troballa d'àmfores amb caràcters hebreus en aigües d'Eivissa del segle I (primer testimoni conegut en aquesta llengua als indrets d'[[Hispània]]), indica que hi havia comunitats jueves a l'occident mediterrani que comerciaven amb menjar [[Caixer (judaisme)|caixer]], sense que això permeti assenyalar on residien.</ref> els primers vestigis segurs es remunten al [[segle V]]: l'epístola del Bisbe [[Sever de Menorca]], l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom [[hebreu]] d'[[Elies de Mallorca|Elies]] l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de ses[[Ses Fontanelles de Son Torrella|Ses Fontanelles]] ([[Santa Maria del Camí|Santa Maria]]), amb inscripcions hebraiques, i d'una [[llàntia|llantia]] amb la representació d'una [[menorà]] a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments. Tot i així, de l'anàlisi de la descripció que fa Sever de la comunitat jueva de Menorca, molt nombrosa, ocupant altes dignitats municipals, capaç d'oposar-se enèrgicament a l'església cristiana... es dedueix que només pot correspondre a una comunitat sòlidament assentada des de temps enrera, com també devia passar a Mallorca.<ref> Pinya Homs, Roman; a Memòries de la Reial Acàdemia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heraldics i Històrics, núm. 14, pàg. 120-121, ISSN 1137-6406</ref>
 
Res més es sap dels jueus en el final de l'imperi i els segles obscurs (VI-IX), novament la historiografia suposa que la comunitat va tenir continuïtat, fins que durant la dominació [[àrab]] la tornam a trobar, en fonts cristianes, el [[1114]], a les cròniques de la [[Croada pisano-catalana|''razzia'' pisano-catalana]], i el [[1229]] en ocasió de la conquesta per part de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], que informen de l'existència d'un [[call]] vora el palau reial de l'[[palau de l'Almudaina|Almudaina]].