|
[[Fitxer:Zeppelin NT im Flug.jpg|250px|thumb|Un Zeppelin NT modern]]
Un '''dirigible''' és un [[aeròstat]] que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar, per a poder així ser controlat lliurement com si d'una [[aeronau]] es tractés.{{CC|data=abril de 2013}}
La denominació popular "zepelí" prové d'una marca d'aeronaus rígides que foren construïdes o per la companyia [[alemanya]] Zeppelin Luftschiff o per l'empresa de Zeppelin Goodyear dels USA, i també d'aeronaus semirígides més petites construïdes per Zeppelin Luftschifftechnik, també d'Alemanya.{{CC|data=abril de 2013}}
Existeixen tres tipus principals de dirigibles: els no rígids o [[globus aerostàtic]], que són aeronaus petites sense esquelet intern, les aeronaus semirígides són una mica més grans i tenen una mica de forma de suport intern com ara una [[quilla]] fixa i finalment les aeronaus rígides amb plens esquelets, com ocorre amb els models transoceànics de Zeppelin massius. Amb tot aquests van desaparèixer de la circulació i el transport després d'uns quants accidents catastròfics que es van produir durant la primera meitat del segle XX.{{CC|data=abril de 2013}}
El dirigible fou [[Història de l'aviació|la primera aeronau]] de la qual es podia controlar el vol i que s'autoalimentava. S'utilitzava abundantment abans de la [[dècada de 1940]], però el seu ús va anar disminuint gradualment ja que les seves capacitats es van veure superades pel progrés experimentat pels avions. La seva decadència s'accelerà després d'una sèrie d'accidents, incloent-hi el que tingué lloc el 1937 quan s'[[desastre del Hindenburg|encengué el dirigible]] [[LZ 129 Hindenburg]], omplert d'hidrogen a prop de [[Lakehurst]] ([[Nova Jersey]], [[Estats Units]]), o la destrucció de l'USS Akron. El perill que podia causar la combustió l'[[hidrogen]], un dels gasos més inflamables del món, constituïa la major causa d'inseguretat d'aquests mitjans de transport.{{CC|data=abril de 2013}}
Les aeronaus encara s'utilitzen avui en certes aplicacions, com suport publicitari, plataformes de càmeres per a esdeveniments esportius, i com observació aèria i plataformes d'interdicció, on l'habilitat per voltar en un lloc per a un llarg període supera la necessitat de velocitat i manejabilitat.
La seva forma sol ser de [[globus]] allargat ovalat per oferir una menor [[resistència aerodinàmica]] en l'avanç. El gas sustentador que es fa servir actualment per al globus sol ser l'[[heli]], un gas innocu que no és pot inflamar, la qual cosa disminueix molt qualsevol risc d'incendi.{{CC|data=abril de 2013}}
== Tipus de dirigible ==
* Dirigibles rígids: es caracteritzen per tenir una estructura rígida que sosté múltiples cel·les o globus de gas no pressuritzat, i llavors no depenen de la pressió interna del gas per mantenir la seva forma. L'exemple més típic i conegut és el [[Zeppelin]].{{CC|data=abril de 2013}}
* Dirigibles no rígids: utilitzen pressió del gas intern per retenir la seva forma. Poden ser globus d'observació, abalisament o exploració que es diferencien dels aeròstats per la possibilitat de dirigir el seu moviment horitzontal, sigui mitjançant [[hèlix]]s o altres mecanismes.{{CC|data=abril de 2013}}
* Dirigibles semi rígids: requereixen una pressió interna generalment menor, ja que inclouen estructures sota el globus que permeten distribuir les càrregues. El seu ús ha estat similar al dels dirigibles no rígids.{{CC|data=abril de 2013}}
* Dirigibles amb membrana metàl·lica: reuneixen les característiques dels dirigibles rígids i dels no rígids, mitjançant la utilització d'un embolcall metàl·lic molt fi en lloc de tela plastificada. Només s'han construït dos dirigibles d'aquest tipus: el [[dirigible de Schwarz]] de 1897 i el ZMC-2.{{CC|data=abril de 2013}}
* Dirigibles híbrids: amb aquest nom es designen els aparells que combinen característiques de les aeronaus (més pesants que l'aire atmosfèric) amb tecnologies de disminució del pes. Exemples d'això són alguns experiments d'híbrids helicòpter-dirigible, provats per a la càrrega a llarg distància.{{CC|data=abril de 2013}}
La majoria dels dirigibles són més pesants que l'aire quan es troben amb plena càrrega, sobretot els híbrids o els més utilitzats actualment, i han d'usar els sistemes de propulsió i la seva forma aerodinàmica per aconseguir la sustentació.{{CC|data=abril de 2013}} Aquesta circumstància els converteix tècnicament en artefactes híbrids, tanmateix la tipologia concreta es refereix a aquells que obtenen una part significativa de la seva sustentació gràcies als perfils alars, i requereixen generalment una força d'enlairament externa considerable.{{CC|data=abril de 2013}}
== Tecnologia ==
:<math> \ P = V ( \Gamma - \gamma ) - Q</math>
== Enlairament i sustentació ==
En els primers temps dels dirigibles el principal gas de sustentació utilitzat va ser l'[[hidrogen]] fins a la [[dècada de 1950]], tret dels [[Estats Units]] (on es va iniciar l'ús d'[[heli]]), es va continuar utilitzant a la resta del món per diverses raons: menor densitat vers a l'heli, incapacitat per obtenir-lo fora de l'Amèrica del Nord pel seu monopoli (fins a aquell moment únic productor) i per qüestions econòmiques, en ser major el preu de l'heli i la major facilitat d'obtenció de l'hidrogen.{{CC|data=abril de 2013}}
L'hidrogen (H<sub>2</sub> en la seva formulació química) és un gas extremadament inflamable, que només necessita d'[[oxigen]] (O<sub>2</sub>) que és molt present en l'atmosfera, i una flama per incendiar-se. Aquesta característica van causar el [[desastre del Hindenburg]], així com altres accidents. La sustentació que proveeix l'hidrogen és tanmateix només un 8% més gran que la de l'heli. Amb el temps, el balanç entre cost, capacitats i seguretat s'ha inclinat definitivament per l'ús de l'heli.
Els dirigibles nord-americans s'omplien amb heli des de la dècada de 1920, i els artefactes moderns tenen prohibit per llei omplir-se amb hidrogen. Malgrat això, alguns petits dirigibles experimentals, usen encara hidrogen sota condicions d'estricte vigilància i no per ús comercial.
Alguns aparells petits, anomenats dirigibles tèrmics, s'omplen amb aire calent de forma similar als aeròstats. Al fer aquesta "bombolla" d'aire calent, la densitat de l'aire baixa degut a la major pressió dins l'estructura i causa l'elevació.
Entre els gasos disponibles més lleugers que el aire, la majoria d'ells són tòxics, inflamables, corrosius, o amb algunes d'aquestes característiques alhora. Les excepcions són l'heli, el [[neó]] i el [[vapor d'aigua]].
Tant el [[metà]] com l'[[amoníac]] s'han utilitzat puntualment en globus experimentals. I també s'ha usat de forma aïllada el vapor d'aigua als dirigibles.
== Història ==
[[Fitxer:Brockhaus-Efron Aeronavtika.jpg|220px|thumb|Diversos tipus d'[[aeròstat]]s i [[dirigible]]s il·lustrats en la enciclopèdia Brockhaus i Efron (1890-1907)]]
Inicialment els aeròstats depenien del moviment del [[vent]]. A conseqüència, per a poder controlar-ne la direcció i no haver de dependre del vent, es van fer emprar uns mètodes curiosos, utilitzant unes [[ala (aeronàutica)|ales]] i rems que mai no van arribar a donar resultats, fins que finalment s'hi va afegir un [[motor]], que permeté així que esdevinguessin dirigibles.{{CC|data=abril de 2013}}
=== Pioners ===
[[Fitxer:BlanchardChannelFlight.jpg|thumb|left|180px|Creuament de [[Jean-Pierre Blanchard|Blanchard]] pel [[Canal de la Mànega]] el 1785.]]
[[Fitxer:DupuyLomeDirigeable.jpg|thumb|left|180px|El globus dirigible desenvolupat per [[Henri Dupuy de Lôme]] el 1872.]]
Els dirigibles van estar entre els primers artefactes que van assolir volar, a partir de diversos dissenys realitzats al llarg del [[Segle XIX]]. Van ser nombrosos els intents de fer als globus més gobernables, amb mecanismes que es mantindrien després en els dirigibles més moderns. Els primers dirigibles van obtenir els primers rècords de l'aviació.
El [[1784]] [[Jean-Pierre Blanchard]] va agregar un propulsor manual a un globus aerostàtic, en el que constitueix el primer registre documentat d'un vol propulsat. El [[1785]] va creuar el [[Canal de la Mànega]] amb un globus proveït d'ales batents com a propulsors, i un timó amb forma de cua d'au.<ref name="MOF11">[[#MOF|Taylor i Mondey]]: p.7 col.3</ref>
La primera persona a realitzar un vol a motor va ser [[Henri Giffard]], que al [[1852]] va volar 17 [[km]] en un dirigible propulsat mitjançant una màquina de [[vapor]].{{CC|data=abril de 2013}} En 1863, [[Solomon Andrews]] va inventar el primer dirigible totalment governable, a pesar que no tenia motor.
En [[1872]] l'arquitecte naval [[França|francès]], [[Henri Dupuy de Lôme]] va desenvolupar un gran globus bastant governable, impulsat per un gran propulsor i la força de vuit persones. L'objectiu era utilitzar-lo durant la [[guerra francoprussiana]] com a millora dels aeròstats de comunicació entre [[París]] i l'interior durant el [[setge de París]] per les forces alemanyes, però el disseny va ser completat del ''Dupuy de Lôme'' es va acabar només uns dies abans que la capitulació francesa.
[[Charles F. Ritchel]] va fer una demostració pública de vol el [[1878]] amb un dirigible rígid unipersonal impulsat a mà, i va assolir construir i vendre cinc unitats.{{CC|data=abril de 2013}}
==== Primers propulsors ====
[[Paul Haenlein]] va volar a [[Viena]] un dirigible ancorat a una corda, impulsat per un motor de combustió interna, primer ús d'aquest mitjà de propulsió en un artefacte aeri.
En [[1880]] [[Karl Wölfert]] i [[Ernst Georg August Baumgarten]] van intentar volar un dirigible propulsat en cel obert, però es van estavellar.{{CC|data=abril de 2013}}
En [[1883]] [[Gaston Tissandier]] va aplicar el primer propulsor elèctric, mitjançant un motor Siemens de 1,5 cavalls de força. El primer dirigible totalment operatiu a cel obert va ser construït per a l'exèrcit francès per [[Charles Renard]] i [[Arthur Krebs]] en [[1884]]. El vehicle, denominat ''"La France"'' tenia 51,85 m de longitud i 1872 [[m³]] de volum.{{CC|data=abril de 2013}} Va realitzar un vol de 8 km en 23 minuts gràcies a un motor elèctric de 8,5 cavalls de força.{{CC|data=abril de 2013}}
En [[1888]] Wolfert va volar propulsat per un motor Daimler de combustió a [[Seeburg]].
En [[1896]] un dirigible rígid creat per l'enginyer [[Croàcia|croata]] [[David Schwarz]] va fer el seu vol de baptisme en el camp de [[Tempelhof]] en [[Berlín]]. després de la mort de Schwartz, la seva esposa Melanie va rebre un pagament de 12.000 [[marc (moneda)|marcs]] de [[Ferdinand von Zeppelin]] a canvi d'informació tècnica sobre el dirigible.
El [[1901]] el [[brasil]]er [[Alberto Santos-Dumont]] en el seu dirigible ''"Número 6"'' va guanyar el premi ''Deutsch de la Meurthe'' de 100.000 [[franc]]s després d'efectuar una anada i tornada del [[Parc Saint Cloud]] a la [[torre Eiffel]] volant en menys de trenta minuts. Molts inventors es van inspirar en el petit dirigible de Santos-Dumont, i així l'artefacte començà a difondre's per tot el món. Molts pioners, com el nord-americà [[Thomas Scott Baldwin]] van finançar les seves activitats duent passatgers i efectuant demostracions públiques. Alguns altres, com [[Walter Wellman]] i [[Melvin Vaniman]] es van enfocar a assolir majors desafiaments, intentant dos vols polars en 1907 i 1909, i dos vols transatlàntics en 1910 i 1912.{{CC|data=abril de 2013}}
=== Començament segle XX ===
El començament de l' ''"edat d'or"'' està marcada pel baptisme del Luftschiff ''[[Zeppelin LZ 1]]'' al 2 de juliol de [[1900]] sobre el [[llac de Constança]] prop de [[Friedrichshafen]], [[Alemanya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=De Syon |nom=Guillaume |títol=Zeppelin!: Germany and the Airship, 1900-1939 |url=http://books.google.es/books?id=T-NBzwJgbn8C&pg=PA15&dq=1900+first+zeppelin&hl=ca&sa=X&ei=HqPsT96IA462hAfx0qDGBQ&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=1900%20first%20zeppelin&f=false |llengua=anglès |editorial=JHU Press |data=2007 |pàgines=p.23 |isbn=0801886341 }}</ref> Els Zeppelin van rebre el seu nom en honor del Comte [[Ferdinand von Zeppelin]], que va experimentar amb dissenys de dirigibles rígids en la dècada de [[1890]]. Al començament de la [[Primera Guerra Mundial]] els Zeppelin tenien una estructura [[cilindre|cilíndrica]] d'aliatge d'[[alumini]] i un buc cobertor de tela que contenia cel·les de gas separades.{{CC|data=abril de 2013}}
Es van utilitzar aletes multiplà per al control i l'estabilitat, dues góndoles per a la tripulació sota el buc, i propulsores adherits a ambdós costats. A més hi havia una cabina per a passatgers localitzada entre les dues góndoles, que durant la guerra s'utilitzaria com dipòsit de [[bomba (explosiu)|bombes]].
[[H. G. Wells]] descriu la destrucció de flotes i ciutats senceres per atacs de dirigibles en ''"La guerra de l'aire"'' (1908), i textos d'altres escriptors britànics no tan famosos sostenien que el dirigible alteraria per a sempre l'escenari dels conflictes mundials.{{CC|data=abril de 2013}}
El [[5 de març]] de [[1912]] les forces [[Itàlia|italianes]] van ser les primeres a usar dirigibles d'ús militar per al reconeixement a l'oest de [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] darrere de les línies [[Imperi Otomà|otomanes]] en la [[Guerra italo-turca (1911-1912)|Guerra italo-turca]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hallion |nom=Richard |títol=Taking Flight: Inventing the Aerial Age, from Antiquity Through the First World War |url=http://books.google.es/books?id=YRqV_PayIKIC&pg=PA314&dq=dirigible+tripoli+bombing+1912&hl=ca&sa=X&ei=awxlUeLnHsSChQeQioHoCg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=dirigible%20tripoli%20bombing%201912&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2003 |pàgines=314 |isbn=0195160355}}</ref> No obstant això, els dirigibles van debutar com [[arma]] en la [[Primera Guerra Mundial]].{{CC|data=abril de 2013}}
=== Primera Guerra Mundial ===
[[Fitxer:USS Shenandoah Bau.jpg|180px|thumb|Construcció del ''USS Shenandoah (ZR-1)'', 1923]]
[[Ferdinand von Zeppelin]] i altres militars [[Alemanya|alemanys]] van creure haver obtingut l'arma ideal per a contrarestar la superioritat naval del [[Regne Unit]] i poder atacar en sòl anglès. Uns altres més realistes van pensar que el Zeppelin era un element valuós per a exploració i atac naval. Les incursions es van iniciar a finals de 1914, tenint el seu cènit en 1915, sent més esporàdiques després de 1917.{{CC|data=abril de 2013}} Els Zepelins van provar ser armes terribles però inexactes. La navegació, selecció de blancs i el [[bombardeig]] van resultar difícils àdhuc en les millors condicions climàtiques. La foscor, altes altituds i núvols freqüentment trobats reduïen molt l'èxit de les missions. Després del reixit bombardeig alemany de [[Londres]] de [[1815]] es van desenvolupar sistemes defensius, demostrant la seva vulnerabilitat al globus de bloqueig i als atacs de l'aviació i a les armes antiaèries amb munició incendiària o explosiva.<ref name=ULWW>{{Ref-llibre |cognom=Meredith |nom=James H. |títol=Understanding the literature of World War I |url=http://books.google.es/books?id=XysmARKSjNMC&pg=PA141&dq=zeppelin+wwi&hl=ca&sa=X&ei=mFpkUZzeIsHF7Aa564HwAQ&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=zeppelin%20wwi&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2004 |pàgines=140-141 |isbn=0313312001}}</ref>
L'armada britànica va reconèixer la necessitat de contar amb petites aeronaus per a contrarestar els atacs submarins en aigües costaneres, i va començar al febrer de [[1915]] a produir la classe ''SS'' (Explorador del mar) de petits dirigibles. Tenien un volum no superior a 2000 m³, i per economia de mitjans van utilitzar al principi propulsió simple (BE2c, Maurice Farman, Armstrong FK), [[aleró|aleron]]s i [[timó|timons]] de petita superfície. Igualment es van desenvolupar màquines més avançades amb góndoles com les de classe ''"C"'' ''(Coastal)'', C* ''(Coastal Star)'', NS ''(North Sea)'', SSP ''(Sea Scout Pusher)'', SSZ ''(Sea Scout Zero)'', SSE ''(Sea Scout Experimental)'' i SST ''(Sea Scout Twin)''. La classe ''NS'', després de problemes inicials de posada en funcionament, van provar ser els millors dirigibles al servei britànic. Tenien una capacitat d'una mica més de 10.000 m³ de gas, una tripulació de 10 persones, autonomia de 24 hores i capacitat per transportar sis bombes de 100 kg, i entre 3 i 5 [[metralladora|metralladores]]. Els dirigibles britànics es van utilitzar per a exploració, neteja de mines, i atac de [[submarí|submarins]].{{CC|data=abril de 2013}} Durant la guerra els britànics van construir més de 225 dirigibles no rígids, dels quals varis van ser venuts a Rússia, França, Estats Units i Itàlia. El Regne Unit, al seu torn, va adquirir un dirigible semirígid classe ''"M"'' a Itàlia, el lliurament de la qual es va demorar fins a 1918. Per a l'època de l'[[armistici]] s'havien construït vuit dirigibles rígids, i set més estaven en avançat estat de construcció. El gran nombre de tripulació entrenada, baixa taxa de fracassos i l'experimentació constant van permetre al Regne Unit liderar la tecnologia dels dirigibles no rígids al terme de la guerra.{{CC|data=abril de 2013}}
El dany físic infligit pels zeppelins en el transcurs de la guerra va resultar trivial, i el valor dels danys causats fou d'una cinquena part del seu cost,<ref name=ULWW/> i en aquesta època els ja avions reemplaçaven als dirigibles com a [[bombarder]]s, i els zeppelins alemanys romanents van ser destruïts per la seva tripulació.<ref name=ULWW/> El programa britànic de dirigibles va ser més que res una reacció a l'eventual poder alemany en el tema, i es va basar -encara que no totalment- en la imitació de la tecnologia alemanya.{{CC|data=abril de 2013}}
=== Apogeu d'Entreguerres ===
[[Fitxer:Uss-akron-manhattan.jpg|180px|thumb|L'USS Akron sobre [[Manhattan]] prop de [[1932]].]]
[[Fitxer:Zeppelin.jpg|thumb|180px|Dirigible tipus Zeppelin nord-americà ''USS Macon (ZRS-5)'' sobre l'aeroport federal de Moffet el [[1933]] ]]
Els dirigibles que usaven la tecnologia Zeppelin es denominaven freqüentment ''Zeppelins'' àdhuc sense tenir connexió amb la fàbrica Zeppelin. Diversos vehicles d'aquest tipus es van construir en [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]] en les dècades de [[1920]] i [[1930]], la majoria imitant el disseny Zeppelin original a partir d'unitats alemanyes estavellades o capturades durant la [[Primera Guerra Mundial]].
Els models britànics ''R33'' i ''R34'', per exemple, eren còpies gairebé idèntiques del model alemany L-33, que es va estavellar pràcticament intacte en [[Yorkshire]] el [[24 de setembre]] de [[1916]]. Malgrat construir-se tres anys després, sent acabats en 1919 aquests models germans van ser dos dels més reeixits dirigibles britànics en servei.
El [[2 de juliol]] de [[1919]] el ''R34'' va ser el primer dirigible a realitzar una doble travessa completa de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], aterrant en Mineola, [[Long Island]], el [[6 de juliol]] de [[1919]] després de 108 hores de vol. La travessa de tornada va començar el [[8 de juliol]] a causa de demores en la partida, i va dur 75 hores. Impressionats, els líders britànics van començar a considerar la possibilitat d'armar una flota de dirigibles que pogués connectar la metròpoli amb les seves llunyanes colònies, però les condicions econòmiques de postguerra van fer que al majoria dels dirigibles fossin desactivats, i les seves tripulacions llicenciades. Al 1929 es va iniciar la construcció dels models ''R100'' i ''R101''.{{CC|data=abril de 2013}}
==== Amèrica del Nord ====
El primer dirigible rígid construït a l'Amèrica del Nord, el ''USS Shenandoah (ZR-1)'' va volar el [[1923]], quan encara ''Los Angeles'' estava en construcció. Va ser batejat el [[20 d'agost]] en [[Lakehurst]], [[Nova Jersei]], i va destacar per ser el primer inflat amb [[heli]], tan rar en aquell moment que el ''Shenandoah'' contenia la majoria de les reserves mundials. Així quan el ''Los Angeles'' es va acabar, va ser omplert amb heli prestat pel ''ZR-1''.
L'obra de Zeppelin es va conservar mitjançant el pagament per "reparacions de guerra" del que es convertiria en el ''USS Los Angeles (ZR-3)'' de l'armada nord-americana segons el [[tractat de Versalles]]. L'èxit del model va dur a l'armada nord-americana investigar els seus propis dirigibles.
==== Alemanya ====
Alemanya construïa el [[LZ 127 Graf Zeppelin]], amb l'objectiu d'armar una nova classe de dirigible de passatgers, que cremava [[Gas Blau]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Petrescu |nom=Florian Ion |cognom2=Petrescu |nom2=Relly Victoria |títol=The Aviation History |url=http://books.google.es/books?id=yqSq6ve-ficC&dq=zeppelin+blaugas&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Books on Demand |data=2012 |pàgines=59 |isbn=3848230771}}</ref> similar al [[propà]] com combustible, aprofitant la seva densitat similar a la de l'aire, amb el que evitava l'augment de càrrega que s'hagués produït en usar combustible líquid.
Inicialment els dirigibles van assolir gran èxit i un impressionant rècord de seguretat. El ''Graf Zeppelin'', per exemple, va volar més de dos milions de quilòmetres, incloent la primera circumnavegació del planeta, sense un només accident. L'expansió de la flota de dirigibles i el creixement, de vegades excessiu, de la confiança dels dissenyadors, va aconseguir gradualment els límits del sistema, i l'èxit inicial va donar pas a una sèrie de tràgics accidents.
La ''"teoria catastròfica"'' dels dirigibles ha de molt a la premsa sensacionalista de les dècades de 1920 i 1930, i ignora naus reeixdes com el ''Graf Zeppelin'', ''R100'' i ''Los Angeles''. Els pitjors desastres, ''R101'', ''USS Shenandoah (ZR-1)'', ''USS Akron (ZRS-4)'' i el ''[[LZ 129 Hindenburg]]'' van ser tots en part resultat d'interferències polítiques en la construcció i en els procediments de vol. Recentment, en [[1997]], [[Addison Bain]], un científic jubilat de la [[NASA]], va fer públiques les conclusions de diversos anys d'investigació sobre [[desastre del Hindenburg]]; a fi d'augmentar la resistència de la lona de cotó que embolicava al zeppelin es va aplicar un compost que contenia pols d'alumini, que és altament inflamable i inextinguible.{{CC|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:R-38-rescue.jpg|thumb|180px|Rescatistes revisant les restes del R38USN ZR-2, estavellat el [[24 d'agost]] de [[1921]].]]
L'armada dels Estats Units desenvolupar la idea d'usar dirigibles com transport de càrrega aèria. Amb amples oceans envoltant les costes, la idea de flotes de dirigibles capaces de creuar-los ràpidament -i al mateix temps el país- per a enviar esquadrons a atacar als enemics que s'aproximessin, no va obtenir massa suport, i es van construir el ''USS Akron'' i el ''USS Macron'' per provar el sistema. Cada dirigible carregava quatre [[Caça (aviació)|caces]], i podia dur un cinquè en l'hangar d'aterratge. La facilitat amb que podia destruir-se un dirigible va ser la justificació final per a no continuar amb el projecte.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Crouch |nom=Tom D. |títol=Lighter Than Air: An Illustrated History of Balloons and Airships |url= |llengua=anglès |editorial=Johns Hopkins University Press |data=2009 |pàgines=106-109 |isbn=0801891272}}</ref>
==== Accidents ====
[[Fitxer:Hindenburg burning.jpg|thumb|200px|El ''LZ 129 Hindenburg'' moments després d'incendiar-se, el [[6 de maig]] de [[1937]].]]
El ''USS Los Angeles (ZR-3)'' va volar amb èxit durant vuit anys, però finalment l'armada nord-americana va perdre els seus tres dirigibles construïts en els Estats Units en distints accidents:
* El ''USS Shenandoah (ZR-1)'' es va estavellar durant una severa [[tempesta]] sobre Noble County, [[Ohio]], en un vol publicitari mal planificat, el [[3 de setembre]] de [[1925]]. Va resultar destrossat i van morir 14 membres de la seva tripulació.
* El ''USS Akron (ZRS-4)'' va ser copejat per una ràfega de vent i llançat al mar endins en la costa de [[Nova Jersei]] el [[3 d'abril]] de [[1933]]. Com duia pocs [[salvavides]], i no duia bots de salvament, 73 dels seus 76 tripulants van morir ofegats o d'[[hipotèrmia]].
* El ''USS Macon (ZRS-5)'' es va estavellar després de sofrir una fallada estructural a l'aleró superior a Point Sud, [[Califòrnia]] el [[12 de febrer]] de [[1935]]. Només es van perdre dues vides d'una tripulació de 86, gràcies a incorporar [[armilla salvavides|armilles salvavides]] i balses inflables després del desastre de l'''Akron''.
Els britànics van sofrir la seva pròpia tragèdia aèria en 1930, quan el ''[[R101]]'', un model molt avançat per a la seva època però construït de pressa i enviat en un vol a l'[[Índia]] abans d'estar acabat, es va estavellar a [[França]] amb la pèrdua de 48 dels 54 tripulants. A causa de la mala publicitat que va envoltar a l'accident, el Ministeri de l'Aire va suspendre l'operació del ''R100'' i el va vendre com ferralla en [[1931]] malgrat el seu reeixit vol inaugural creuant l'Atlàntic.{{CC|data=abril de 2013}}
=== Segona Guerra Mundial ===
Mentre que el [[Tercer Reich]] va declarar els dirigibles obsolets per a ús militar, i va concentrar la investigació en els aeroplans, els [[Estats Units]] van continuar un programa de construcció sense una doctrina militar clara per als dirigibles. A la data de l'[[Atac a Pearl Harbor]], el [[7 de desembre]] de [[1941]], en què Estats Units es va veure involucrat de ple en la [[Segona Guerra Mundial]], tenia en operació deu dirigibles no rígids:
* Quatre de classe ''K'': ''K-2'', ''K-3'', ''K-4'' i ''K-5'' dissenyats com vehicles de patrulla, construïts a partir de [[1938]].
* Tres de classe ''L'': ''L-1'', ''L-2'' i ''L-3'' petits dirigibles d'entrenament, produïts també a partir de 1938.
* Un classe ''G'' construït en ''1936'' per a entrenament.
* Dues classe ''TC'', que eren vells models de patrulla dissenyats per a forces de terra, construïts el [[1933]]. L'armada els va adquirir a l'exèrcit en 1938.
Solament les classes ''K'' i ''TC'' podien usar-se en combat, i van ser posats ràpidament en servei contra els [[submarí|submarins]] japonesos i alemanys que atacaven als vaixells nord-americans dintre del rang visual de les seves costes. El comandament de l'armada, recordant l'èxit antisubmarí de la ''PGM'', va requerir en forma immediata la construcció de nous dirigibles antisubmarins, i el [[2 de gener]] de [[1942]] va formar la unitat de patrulla ZP-12 amb base a [[Lakehurst]] amb els quatre dirigibles classe ''K''. Un mes més tard es va formar la unitat de patrulla ZP-32 amb base a [[Sunnyvale]], [[Califòrnia]], constituïda per dos dirigibles de classe ''TC'' i dos de classe ''L''. També es va crear una base d'entrenament de dirigibles.
Entre els anys [[1942]] i [[1944]] es van entrenar aproximadament 1.400 pilots i 3.000 tripulants, i el personal militar total destinat als dirigibles va créixer de 430 a 12.400 efectius. Els dirigibles nord-americans van ser fabricats per la companyia Goodyear a [[Akron (Ohio)]], que en va completar 154 unitats entre 1942 i 1945, incloent 133 de classe ''K'', 10 de classe ''L'', deu de classe ''G'', i 4 de classe ''M'', a més de cinc classe ''L'' per a compradors civils.{{CC|data=abril de 2013}}
==== Missió dels dirigibles ====
La missió dels dirigibles era patrullar i escortar prop de les costes nord-americanes. També van servir com centre d'organització per als combois de vaixells, i es van usar durant la recerca naval en operacions de rescat. En menor mesura, es van utilitzar per a reconeixement aerofotogràfic, col·locació i neteja de mines navals, transport de paracaigudistes i transport de personal.{{CC|data=abril de 2013}}
Van ser molt reeixits en la protecció antisubmarina de bucs, aconseguint la major taxa d'èxits de l'aviació nord-americana (87%). Durant la guerra al voltant de 532 vaixells van ser enfonsats prop de la costa nord-americana per submarins. No obstant això, cap dels aproximadament 89.000 vaixells inclosos en combois escortats per dirigibles va resultar enfonsat pel foc enemic. Atacaven als submarins amb càrregues de profunditat i -amb menys freqüència- amb altres armes a bord. Podien competir amb la baixa velocitat dels submarins, i bombardejar-los fins a la seva destrucció. D'altra banda, els submarins submergits no tenien mitjans de detectar l'aproximació d'un dirigible, mentre que aquests podien veure'ls des de l'altura.
Solament un dirigible va resultar destruït per un submarí enemic. En la nit del 18 al 19 de juliol de 1943, un dirigible classe ''K'' (el ''K 74'') de la divisió ZP-21 estava patrullant la costa prop de [[Florida]]. Usant el [[radar]], va localitzar un submarí alemany en superfície. El dirigible va atacar, però el submarí va fer foc abans. Les càrregues de profunditat del dirigible no es van deixar anar mentre creuava sobre el submarí i el ''K 74'' va rebre seriosos danys, perdent pressió de gas i un motor, però va aconseguir ameritzar sense pèrdua de vides. La tripulació va ser rescatada per llanxes de patrullatge al matí, a excepció d'Isadore Stessel, qui va morir per l'atac d'un tauró. El submarí ([[Unterseeboot 34 (1936)|''U-34'']]) va resultar lleument danyat, però l'endemà va ser novament atacat per l'aviació, rebent danys majors que el van obligar a retornar a la seva base. L<nowiki>'</nowiki>U-34 va ser enfonsat el [[24 d'agost]] d'aquest mateix any per un avió britànic prop de [[Vigo]].<ref>{{citar web |url=http://www.history.navy.mil/download/lta-08.pdf |títol=Kite Balloons to Airships... the Navy's Lighter-than- Air Experience }}</ref><ref>[http://uboat.net/boats/u134.htm Història militar del U-34] </ref>
==== A Europa ====
Alguns dirigibles nord-americans van entrar en acció en el teatre de batalla [[Europa|europeu]]. La unitat ''ZP-14'' va operar a la [[Batalla de la Mediterrània]] des de juny de 1944, evitant totalment l'accés dels submarins de l'eix per l'[[estret de Gibraltar]]. Els dirigibles de la divisió ZP-12 van prendre part en l'enfonsament de l'últim submarí abans de la capitulació alemanya (l<nowiki>'</nowiki>''O-881'') el [[6 de maig]] de [[1945]] juntament amb els destructors ''Atherton'' i ''Mobery''.<ref>[http://www.history.navy.mil/download/lta-08.pdf Història militar del ZP-14] </ref>
==== Unió Soviètica ====
La [[Unió Soviètica]] va operar un únic dirigible durant la guerra. El ''W-12'', la construcció de la qual es va dur a terme el [[1939]], i que va entrar en servei per a entrenament de paracaigudistes i transport d'equipament. Va realitzar 1.432 viatges transportant 300 [[tona (unitat)|t]] de càrrega fins a 1945. L'[[1 de febrer]] de [[1945]] els soviètics van completar la construcció d'un segon dirigible, classe ''Pobieda'', utilitzat per a neteja de mines i recuperació de restes al [[mar Negre]] fins que es va estavellar el [[21 de juny]] de [[1947]].
En 1947 es va encarregar una tercera unitat, classe ''W-12bis Pobieda'', que va ser utilitzada majorment en entrenament de tripulacions, desfilades i propaganda.{{CC|data=abril de 2013}}
=== Després de la segona Guerra Mundial ===
Davant dels costos de guerra, el gran nombre de baixes (més de 50 milions d'éssers humans) i els evidents símptomes de destrucció i devastació al món i en especial a Europa, l'ús de Dirigibles va baixar dràsticament. Els costos de manteniment, de construcció i d'ús d'un Zepelí eren inassumibles en aquells moments i es van desestimar les inversions.
Paral·lelament, les empreses tenien la vocació en els nous models i prototips sorgits per la [[despesa militar]] en la Segona Guerra Mundial. El motor a propulsió, el més estès actualment, i la competitivitat enorme de les companyies per els vols comercials, sobretot a Amèrica, varen aparcar l'aeronau.
D'altra banda, els estats, centrats en la reconstrucció o en les inversions com la del Pla Marshall, o les indemnitzacions de guerra no van invertir o ajudar en la millora i perfeccionament de les capacitats del dirigible. Els records de la guerra, les despeses astronómiques i endeutament, les catastrofes anteriors dels zepelí i l'objectiu en altres camps del vol van aparcar la vida del dirigible.
=== Guerra Freda ===
L'adveniment de la [[guerra freda]] a la [[dècada de 1950]] va servir per donar un ús militar al dirigible als EUA, que va continuar fins a la [[dècada de 1960]] en vigilància marítima i l'espai aeri, i la caça de submarins. El desenvolupament d'[[helicòpter]]s de llarg abast van portat a la seva substitució.
Des de la seva substitució militar pels helicòpters, l'ús del dirigible principalment és com un mitjà publicitari, visites turístiques, la vigilància i la investigació.
=== Literatura ===
Els dirigibles han estat un tema popular en [[novel·la|noveles]], [[ciència ficció]] i llibres d'aventures des de fins del [[segle XIX]].
* [[Jules Verne]]:
**''[[Robur el conquistador|Robur, el conquistador]]'', 1886.
** ''[[Amo del Món]]'', 1904.
* [[H.G.Wells]], ''Guerra en l'aire'', 1907.
* [[Mark Twain]], ''Tom Sawyer aeronauta'' (història curta).
* [[Rudyard Kipling]], sèries ABC; un món on els dirigibles s'usen com mig comú de transport.
* [[Edgar Arrissi Burroughs]], sèries Barsoom
* [[Michael Arlen]], ''Mortalitat humana'', 1993. Dirigibles amb sustentació anti gravitatòria.
* [[Len Deighton]], ''Hivern'',1997.
* [[Michael Moorcock]], ''El senyor del cel'' (trilogia).
* [[Jack Vance]], ''Anome'' (trilogia).
* [[Poul Anderson]], ''El poble del cel'' (conte).
* [[Kim Stanley Robinson]], ''[[Trilogia marciana]]'': donada la poc densa [[atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] de [[Mart (planeta)|Mart]], fins i tot malgrat la [[terraformació]], aquests dirigibles havien de ser molt majors que els terrestres.
* [[Kenneth Oppel]], ''Airborn''
* [[Philip Reeve]], ''Cròniques d'una ciutat famolenca''
* [[Jasper Fforde]], el món de ''Thursday Next'', sèrie l'única novel·la de la qual publicada en castellà fins a la data és ''[[El cas Jane Eyre]]''
* [[David Brin]], ''Terra'',1990.
* [[Philip José Farmer]], ''El món del riu''
* [[Joe Haldeman]], ''Guerra eterna''
* [[Thomas Pynchon]], ''Contra el dia'', 2006.
=== Gastronomia ===
El nom popular del plat nacional de [[Lituània]], ''cepelinai'', croquetes de patata rostides amb carn, es deriva de la paraula ''Zeppelin'' a causa de la similitud de formes.
=== Cinema ===
* ''L'infern de l'angel'' (1930) inclou escenes de [[zeppelin]]s en la [[Primera Guerra Mundial]].
* ''Zeppelin'' (1971) amb [[Michael York]].
* ''La botiga vermella'' (1971) amb [[Sean Connery]].
* ''La illa de la fi del món'' (1974).
* ''Hindeburg'' (1975) dirigida per [[Robert Wise]].
* ''Diumenge negre'' (1977) basada en la novel·la de [[Thomas Harris]].
* ''[[Indiana Jones i l'última croada]]'' (1989) (el protagonista escapa de l'[[Alemanya nazi]] en un d'ells)
* ''The Rocketeer'' (1991), amb el zeppelin fictici ''Luxembourg''.
* ''Aventures del petit Nemo en el país dels somnis'' (1992)
* ''[[The Mummy Returns]]'' (2001)
* ''[[Sky Captain and the World of Tomorrow]]'' (2004) dirigida per [[Kerry Conran]] La pel·lícula comença amb l'amarri de l'Hindeburg III en l'Empire State Building.
* ''[[La brúixola daurada]]'' (2007) La protagonista arriba a Londres en un ferri del cel, una màquina voladora semblant a un Zeppelin.
* ''[[UP]]'' Pixar(2009) Un dirigible cridat SPIRIT OF ADVENTURE forma part de la trama.
=== Jocs ===
Alguns jocs compten amb unitats similars a un Dirigble, generalment usat per a transport o element destructiu.
*''Carrier'' ([[Starcraft]]) És una inidad aèria pertanyent a la raça alienígena [[Protoss]], del joc Starcraft. Encara que no és un dirigible pròpiament tal, dóna l'aparença d'un.
*La saga [[Warcraft]], en les edicions [[Warcraft II: Tides of Darkness|II]] i [[Warcraft III: Reign of Chaos|III]] (així com en les seves [[Warcraft III: The Frozen Throne|expansions]]) també incorpora unitats d'exploració aèrea dins dels exèrcits [[orc]]s.
*''Kirov Airship'' ([[Red Alert]]) Dirigible pertanyent a la facció Soviètica de la saga de jocs [[Red Alert 2]], [[Command & Conquer#Línia de Red Alert|Red Alert 2: Yuri's Revenge]] i [[Red Alert 3]], de la sèrie Command & Conquer. És un dirigible amb un rostre dibuixat que mostra un riure malèvola.
*En el joc [[Ace Combat 3]] de [[PlayStation]] el corporatiu Ouroboros empra una unitat similar a un dirigible, des de la qual poden repostar i desenganxar diversos caces.
=== Música ===
*El grup de [[hard rock]] anglès [[Led Zeppelin]] rep el seu nom d'aquests aparells i a causa d'un broma de [[Keith Moon]].<ref name=gallowshist>{{Cite web|title=Gallows Pole - Historia|url=http://www.geocities.com/axaxasmloe/historia.html|accessdate=8 de desembre de 2007}}</ref> A més a més, la imatge de l'accident del Hindenburg va ocupar la portada de seu [[Led Zeppelin (àlbum)|primer disc]].
==Vegeu també==
* [[Gas Blau]]
* [[Aeronau]]
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
{{refbegin}}
* Althoff, William F., ''USS Los Angeles: The Navy’s Venerable Airship and Aviation Technology'', 2003, ISBN 1-57488-620-7
* Archbold, Rich and Ken Marshall, ''Hindenburg, an Illustrated History'', 1994 ISBN 0-446-51784-4
* Lord Ventry and Eugene Kolesnik, ''Jane’s Pocket Book 7: Airship Development'', 1976 ISBN 0-356-04656-7
* US War Department, ''Airship Aerodynamics: Technical Manual'', (1941) 2003, ISBN 1-4102-0614-9
{{refend}}
== Enllaços externs ==
| 