L'origen de la paraula tempura és [[llatí]]. Els missioners [[jesuïta|jesuïtes]] espanyols i portuguesos, particularment actius a la [[prefectura de Nagasaki]] durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]], van introduir el costum de prendre peixos i verdura en els temps de penitència, que no eren només la "[[Setmana Santa|vigíliaquaresma]]", sinó també uns dies més de l'any, anomenats en llatí ''tempora ad [[quaresma::es:Témporas|quadragesimæquattuor tempora]]'' (tempsen capcatalà: a''quatre la quaresmatèmpores'') de l'any litúrgic catòlic. Malgrat l'expulsió dels missioners i de tots els estrangers de Japó, en va persistir el costum i la denominació. No obstant això alguns ''xefs'' japonesos situen l'origen de la ''tempura'' a l'arribada de [[Marco Polo]] a la [[Xina]]. Segons aquesta opinió (avui difícilment verificable) fins llavors els aliments fregits (no saltats) no eren freqüents dins la cuina xinesa ni nipona perquè l'oli comestible era molt costós, la preparació de fregits ràpids gràcies a l'ús de determinats aliments i talls va facilitar l'origen del conjunt de plats avui conegut com ''tempura''.
