Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
detall dels criteris de col·lectivització |
m error de sintaxi wiki |
||
Línia 3:
Els criteris que va establir el decret van ser els següents:
* Les empreses que tenien més de 100 treballadors, les que estaven abandonades pels seus propietaris o aquelles els patrons de les quals haguessin estat declarats facciosos pels [[Tribunals Populars]], havien de ser col·lectivitzades obligatòriament.
* Les empreses que comptaven entre 50 i 100 treballadors eren col·lectivitzades si almenys tres quartes parts dels treballadors ho acordaven.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pérez|nom=Albert|títol=Col·lectivitzacions i control obrer, amb totes les disposicions legals que les regulen|editorial=SIndicat Mercantil de Barcelona (UGT)|any=Febrer de 1937|url=http://issuu.com/ateneuenciclopedic/docs/decret_collectivitzacions?e=3973547/3484147|pàgina=15 |consulta=12 juliol 2013}}</ref>
* Les empreses de menys de 50 obrers restaven sota el control del seu propietari, però eren fiscalitzades per un consell obrer amb un nombre de representants de cada sindicat proporiconals als seus afiliats. Recorden als [[Comitè d'empresa | comitès d'empresa]] actuals. Els consells obrers vetllaven pel compliment de les condicions laborals acordades (control laboral), revisaven el flux de diners (control administratiu), i finalment també tenien per funció controlar i millorar la producció (control de producció).
* Les empreses que considerés la Conselleria d'Economia que convingués sostreure-les de l'acció de l'empresa privada.
| |||