Denominació d'Origen Montsant: diferència entre les revisions

- Sòls compactes, de caràcter calcari, on predominen els materials sedimentaris provinents de l’acciól'acció de l’erosiól'erosió i de la sedimentació dels rius. També trobem terrenys rogencs, amb un alt contingut en argiles, situats a la perifèria de la denominació.

- Sòls disgregats formats per sorres granítiques que provenen de l’erosiól'erosió de masses de conglomerats. Els trobem principalment a la zona de Falset. Són terrenys amb baixa proporció de matèria orgànica i poca capacitat de retenció d’aiguad'aigua.

- Sòls pedregosos formats por pissarres silíciques que a la zona es coneixen com a “llicorella”"llicorella".Són terrenys pobres en matèria orgànica. De l’erosiól'erosió d’aquestesd'aquestes pedres també trobem terres vermelles d’argilesd'argiles més compactes.

Les primeres dades històriques indiquen que en temps de l’l'[[Imperi Romà]] ja s’his'hi elaborava vi, al territori. Al poble de Marçà s’his'hi ha trobat restes d’und'un assentament romà i entre les peces descobertes s’hans'han trobat àmfores de vi que molt probablement es destinava al consum de la gran [[Tàrraco]].

La primera expansió de la vinya als pobles i territoris que actualment formen part de la DO Montsant va tenir lloc durant l’l'[[Edat Mitjana]], especialment amb la conquesta i repoblació de la zona, fins llavors en mans dels àrabs, per part dels exèrcits cristians. El poble de [[Siurana]] va ser el darrer enclau musulmà de Catalunya, no va ser reconquerit fins el 1153.

Malgrat tot, va ser durant la cristianització quan, de la mà dels monjos cartoixans de [[Cartoxia de Scala Dei|Scala Dei]], el conreu va esdevenir indissociable d'aquesta terra, aportant noves tècniques de conreu que potenciaren el creixement de les vinyes per tota la zona. La implantació de la Cartoixa va ser prou important com per donar nom a tota una comarca geogràfica: Priorat (terres del prior), en la que actualment hi conviuen dues denominacions d’origend'origen.

Alternant moments de crisi amb altres d’esplendord'esplendor, la producció del vi ha estat una constant secular dels pobles de la DO Montsant. El comerç amb els països estrangers a través de Reus va contribuir durant segles als seus èxits internacionals. El punt àlgid d’aquestd'aquest comerç va arribar el segle XIX, quan els vins de Montsant s’exportavens'exportaven a França, destinats als comerciants de Bordeus. Vins de l’actuall'actual DO Montsant ja varen ser presents i premiats a les grans Exposicions Universals del segle XIX i principis del XX.

A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera va desencadenar una llarga crisi al sector. Aquest fet va propiciar l’apariciól'aparició de cooperatives, a principis del segle XX, que varen contribuir a mantenir el conreu a la zona i evitar la despoblació. Els exemples històrics els trobem a les precioses cooperatives modernistes de Falset i Cornudella, totes dues datades de 1919 i encara en actiu en l’actualitatl'actualitat.

Les primeres Denominacions d’Origend'Origen vinícoles espanyoles varen ser reconegudes l’anyl'any 1932, a l’Estatutl'Estatut del Vi promulgat pel govern estatal, entre les que hi figuraven DO Priorat i DO Tarragona. El 1954 es va aprovar el primer reglament de la DO Priorat, circumscrita a la zona central de la comarca que històricament estava sota el domini de la Cartoixa de Scala Dei; anteriorment, el 1945 s’havias'havia aprovat el reglament de la DO Tarragona, que abastava una amplia zona de la província. Dins dels límits de la DO Tarragona es diferenciava la “subzona"subzona Falset”Falset", que esse situava a la zona actual de la DO Montsant.

Finalment, tenint en compte les característiques específiques dels vins de Montsant i la importància del conreu de la vinya a la zona, l’anyl'any 2001 es va aprovar la creació de la Denominació d’Origend'Origen Montsant.

El tast dels vins de Montsant evoca les fragàncies dels seus paisatges. Als cellers de la denominació s’elaborens'elaboren molts tipus de vi: blancs sedosos, negres concentrats, rosats perfumats, vins dolços amb història, fins i tot de licorosos...<ref>{{Citar publicació | cognom = | nom = | enllaçautor = | article =DO Montsant |url= | publicació = Ara els nostres vins |editor=[[Ara llibres]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 12/12/2011 | pàgines = |issn = 2014-010X}}</ref>

Els vins blancs del Montsant es diferencien dels altres per la seva sedositat. Vins elaborats amb les varietats Macabeu i Garnatxa Blanca, amb personalitat gustativa i aromes elegants i subtils. Càlids blancs joves i vins fermentats en barrica que allarguen la seva posterior vida en botella. Vins fermentats en barrica a l’estill'estil de Borgonya, més densos i complexes, amb molts més matisos i evolucions en el tast.

Els vins negres s’elaborens'elaboren a partir de varietats negres. El secret del color dels vins negres el trobem en la pell dels grans de raïm, que és on trobem el color. A més a més, també hi podem trobar altres components com els tanins, que són els responsables de la longevitat dels negres. Les vinyes velles produeixen vins més complexes.

Els vins rosats estan guanyant presència a la DO Montsant en els darrers temps. Habitualment les varietats més utilitzades són la garnatxa i la syrah, una varietat que no és autòctona però que s’has'ha adaptat molt be als terrenys del Montsant. En boca, els rosats de Montsant acostumen a ser molt afruitats, amb presència de fruites del bosc, principalment, potents però elegants al mateix temps, golosos i amb caràcter.

Es tracta d’und'un vi elaborat segons la [[Llei Jueva]]. Es consumit per les principals comunitats hebrees del món. En hebreu, “kosher”"kosher" significa pur i es refereix a que tot el procés d’elaboraciód'elaboració ha estat certificat per un rabí o per una persona autoritzada per la comunitat jueva seguint les normes [[Kashruth]]. Per a que un producte sigui autoritzat cal conèixer els productors fins a la tercera generació (saber-ne el seu origen). Els processos d’elaboraciód'elaboració són semblants als vins convencionals, tot i que amb algunes peculiaritats. En el conreu no s’utilitzens'utilitzen substàncies químiques. Cada trasbals del vi i cada operació del celler ha d’estard'estar supervisat per la persona designada, evitant la utilització de gelatines en la clarificació del vi. Per a la fermentació s’utilitzens'utilitzen únicament els llevats autòctons, procedents de la pròpia pell del raïm.

La mistela s’obtés'obté a partir del most de raïm al que s’afegeixs'afegeix alcohol vínic, que inactiva l’acciól'acció dels llevats, obtenint un vi dolç amb una graduació alcohòlica entre 15% i 20% vol.