Arquer a cavall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 12 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q1074665
+ Enllaços interns
Línia 1:
[[Image: Mooko-HakataWall.jpg|300px|thumb|Els '''arquers a cavall''' [[Mongol (ètnia)|mongols]] són rebutjats davant dels murs d'[[Hakata (Fukuoka)|Hakata]] durant la [[Invasions mongoles del Japó|invasió mongol del Japó]].]]
Un '''arquer a cavall''' (o '''arquer muntat''') és un soldat de [[cavalleria]] armat amb un arc curt.<ref name="DraegerSmith1980">{{ref-llibre|autor=Donn F. Draeger|coautors=Robert W. Smith|títol=Comprehensive Asian fighting arts|url=http://books.google.cat/books?id=_o73NOjb4p4C&pg=PA79|any=1980|editorial=Kodansha International|isbn=9780870114366|pàgines=79–}}</ref> Per raó de la necessitat de deixar anar les regnes per al maneig de l'arc, l'arquer a cavall ha de tenir unes habilitats eqüestres magnífiques. El tir amb arc muntat a cavall s'associa típicament amb nòmades eqüestres de l'estepa euroasiàtica. Algunes civilitzacions conegudes per haver emprat arquers de cavall inclouen als [[escites]], [[sàrmates]], [[parts]], [[huns]], [[hongaresos]], mongols, [[turcs]], [[armenis]] i [[búlgars]]. Al [[Japó]], es denominen [[Yabusame]].
 
Per raó de la necessitat de deixar anar les regnes per al maneig de l'arc, l'arquer a cavall ha de tenir unes habilitats eqüestres magnífiques. El tir amb arc muntat a cavall s'associa típicament amb nòmades eqüestres de l'estepa euroasiàtica. Algunes civilitzacions conegudes per haver emprat arquers de cavall inclouen als [[escites]], [[sàrmates]], [[parts]], [[huns]], [[hongaresos]], mongols, [[turcs]], [[armenis]] i [[búlgars]]. Al [[Japó]], es denominen [[Yabusame]].
Posteriorment amb la introducció del cavall diverses tribus nòmades delde l'[[Medi Oest Mitjà]] es van tornar arquers muntats.
Tensar un [[Arc (arma)|arc]] requereix que l'arquer realitzi un contrapès cap enrere amb el braç tensador, és a dir, mantenint-se ferm. Les fletxes, però, són relativament poc letals, pel que són inútils en la lluita cos a cos. Els [[Arquer (exèrcit)|arquers a peu]] eren per tant summament vulnerables, especialment contra adversaris amb [[armadura]].
 
Els arquers a cavall, amb el seu pes descansant sobre el cavall, podien carregar i llançar les fletxes en moviment. Una famosa tàctica era el ''tir part'', que consistia en girar després de l'enemic i disparar (per això, el terme ''fletxa parteixi'' s'aplica també a una observació especialment desagradable del comiat).
 
L'[[arma]] més triada pels arquers a cavall era l'[[Arc (arma)|arc de doble curvatura]], en ser prou compacte com per disparar des del cavall i mantenir el suficient abast i poder de penetració. L'única amenaça per als arquers a cavall eren les [[fletxa|fletxes]], si bé podien allunyar-se del abast d'aquestes després de cada atac. Per tant, necessitaven poc o cap blindatge, podent cavalcar lleugers com un [[poni]]. Això els feia barats d'equipar, augmentant la seva utilitat [[Estratègia militar|estratègica]].
 
Un inconvenient dels arquers a cavall era que els moviments d'un cavall corrent poden alterar la certesa del tret. Després de la invenció de l'[[Estrep (hípica)|estrep]], els arquers a cavall podien aixecar-se sobre els estreps per absorbir el moviment del cavall. Un altre mètode per millorar la punteria del tret radicava en realitzar aquests en els espais de temps entre les gambades del [[cavall]].
Els arquers a cavall van jugar un paper essencial en les batalles de [[Batalla de Carrhae|Carrhae]] i [[Batalla de Liegnitz|Liegnitz]]. En ambdós casos, els arquers a cavall van resultar determinants en la victòria, en dependre els seus adversaris del contacte directe. Els arquers a cavall van caure en desús amb el desenvolupament dels [[Fusell (arma)|fusells]] moderns.