Revisió del 01:37, 7 juny 2013 modifica Giggette (discussió \| contribucions) 49 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 10:04, 14 jul 2013 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits correcció Edició següent →
Línia 1: ~~{{MT\|data=febrer de 2013}}~~ {{Estat desaparegut \| nom_oficial = Louisiana Linha 79 ⟶ 78: == Història == === Exploració espanyola === Abans que França comencés a descobrir aquesta zona i convertir-la en la seva colònia de [[Nova França]] els exploradors espanyols ja havien explorat el Mississippi (anomenat per ells «Riu de l'Esperit Sant») des de la Florida. [[Hernando de Soto]] reclamar la conca del Mississipí per a Espanya a [[1538]]. el [[1541]] [[Francisco Vázquez de Coronado]] explora les extenses [[prada]] s ([[Grans Planes\|Grans Llanos]]) d'aquest territori que va anomenar «[[Cíbola]]" o "Llanos de Cíbola »(per l'abundància de [[Bisó americà\|bisons americans]], també, potser per una deformació del nom espanyol original es va dir al territori« Plans del cub ") des de Mèxic buscant les [[Set Ciutats d'Or]] així com la [[~~Quiviras\|Gran~~ Quiviras]] i arribant pel nord fins [[Uachita]] i per l'est fins a [[Kansas]] inclosa. === Exploració francesa === Linha 94 ⟶ 93: el [[1764]] s'anuncia formalment l'adquisició de Louisiana per part d'Espanya. el [[1766]] [[Antonio de Ulloa]] comença a exercir el càrrec de primer governador espanyol de Louisiana. el [[1768]] es produeix una revolta ja que el governador no era del gust dels colons. [[Alejandro O'Reilly]], el segon governador, la sufoca i estableix la llei espanyola, i prohibeix l'esclavitud dels indígenes. La figura més coneguda del període espanyol va ser [[Bernardo de Gálvez y Madrid]], nomenat governador de Louisiana, ell li va tocar dictar la declaració de guerra d'Espanya contra la Gran Bretanya el [[8 de maig]] de [[1779]].<ref name="Gayarré1867">{{ref llibre\|autor=Charles Gayarré\|títol=History of Louisiana: The Spanish domination\|url=http://books.google.cat/books?id=tXQOAAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false\|any=1867 \|editorial=Widdleton}}</ref> Derrotà els britànics a la [[batalla de Baton Rouge]], [[Natchez]], [[Mobile]] i [[Pensacola (Florida)\|Pensacola]], i va recobrar [[les Florides]] per a Espanya el [[1781]], reconeguda pel [[Tractat de París (1783)]]. Té una estàtua al carrer Canal i la ciutat de [[Galveston (Texas)\|Galveston]] es diu així en honor seu. El [[1788]] es fundava [[Nova Madrid]] a la vora del curs mitjà del Mississipí, en aquesta mateixa època es consolidava la immigració de cahoons (o ''cadiens'') refugiats des de la [[Acadia]] i l'arribada d'immigrants [[Canàries\|canaris]] anomenats «illencs» principalment a la zona del delta del Mississipí, els «illencs» van ser un dels nuclis poblacionals de [[Nova Iberia]], [[Baratària]], [[Valenzuela]], [[Villa Gálvez]]<ref group="nota">avui [[Galveztown]]</ref>, [[Vila Espanyola]] (avui [[Catalan Town]]) i [[Parròquia de Saint Bernard]], entre altres localitats. Derrotar els britànics a [[Baton Rouge]] ("Bastó Vermell"), [[Natchez]], [[Mobile]] («mabilitat») i [[Pensacola (Florida)\|Pensacola]] («Panzacola"), i va recobrar la [[Florida]] per a Espanya el [[1781]], reconeguda pel [[Tractat de París (1783)]]. Té una estàtua al carrer Canal i la ciutat de [[Galveston (Texas)\|Galveston]] es diu així en honor seu. el [[1788]] es fundava [[Nova Madrid]] a la vora del curs mitjà del Mississipí, en aquesta mateixa època es consolidava la immigració de cahoons (o ''cadiens'') refugiats des de la [[Acadia]] i l'arribada d'immigrants [[Canàries\|canaris]] anomenats «illencs» principalment a la zona del delta del Mississipí, els «illencs» van ser un dels nuclis poblacionals de [[Nova Iberia]], [[Baratària]], [[Valenzuela]], [[Villa Gálvez]], avui [[Galveztown]] no confondre amb [[Galveston (Texas)]], [[Vila Espanyola]] (avui [[Catalan Town]]) i [[Parròquia de Saint Bernard]], entre altres localitats. D'altra banda les autoritats espanyoles van promoure importants exploracions que van inaugurar rutes comercials, les més cèlebres són la de Pere vial que va inaugurar (seguint en part els recorreguts de [[Francisco Vázquez de Coronado\|Vázquez de Coronado]] dos segles abans) entre altres el [[Camí de Santa Fe]] comunicant a [[Santa Fe (Nou Mèxic)\|Santa Fe del Yunque]] amb [[Saint Louis (Missouri)]] vinculant d'aquesta manera Nou Mèxic amb l'Alta Louisiana. Un altre important explorador espanyol va ser [[Manuel Lisa]] que partint des de Saint Louis es va dirigir al nord-oest cap a [[Montana]] inaugurant el Camí d'Oregon. Linha 103 ⟶ 101: Va ser durant el govern del reusenc [[Esteve Rodríguez i Miró]] quan es van produir els dos primers incendis catastròfics que van destruir la meitat de Nova Orleans. Rodríguez va aprovar ordenances per regular la construcció d'edificis i això va deixar l'estil espanyol en l'arquitectura de la ciutat, que va començar a comptar amb arcades, patis i fonts, de tot això en trobem notables avui en dia. També destaca el govern del [[Coronel]] ~~senyor~~ [[Joan Baptista Gemma i Lleonart]] (no confondre amb el seu oncle senyor [[Joan Gemma i Lleonart i Fontanills]] Governador de [[Costa Rica]] de 1740-1747) , i [[ajudant de camp]] del [[Governador]] senyor Esteban Rodríguez Miró, i successor d'aquest durant un breu període de temps, fins a l'arribada del nou governador, el Baró de Carondelet, l'any 1791. El governador [[Francisco Luis Héctor]] baró de Carondelet va començar a governar el 1791 i es va distingir com un dels millors administradors i urbanistes de la capital. Va fer construir nous canals per facilitar el comerç, i es van edificar forts per protegir la ciutat d'atacs militars. A més es va instal·lar l'enllumenat públic, es van instaurar rondes nocturnes de policies i es va publicar el primer diari de Louisiana. Linha 118 ⟶ 116: * [[Tractat de Madrid (1795)]] ==~~Referències~~Notes== {{Reflist\|group=nota}} ~~<references />~~ == Referències == {{Referències\|2}} [[Categoria:Virregnat de Nova Espanya]]

Louisiana (Nova Espanya): diferència entre les revisions