Fin de siècle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot substitueix 'Brusel·les' per 'Brussel·les'
Línia 8:
Actualment, el terme apareix sobretot relacionat amb l'ambient intel·lectual de la [[França]] entre la darreria del segle i la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]], especialment al voltant d'artistes que gravitaven entorn el [[simbolisme]], i la idea del món que professaven els intel·lectuals de l'època en aquest país. Malgrat aquesta centralitat francesa, es pot considerar que hi havia un ambient, sentiment i difusió de les idees semblant a al major part d'Europa. El terme, per tant, podria venir a definir un moviment cultural paneuropeu.<ref>Patrick McGuinness (Ed.)(2000) ''Symbolism, Decadence and the Fin de Siècle: French and European Perspectives''. Exeter: University Press, p. 9.</ref> Les principals línies intel·lectuals del període arribarien a la seva maduresa a començaments del segle XX en allò que s'anomena en [[llengua anglesa|anglès]] ''modernism'', el variat clima cultural de la primera meitat de segle, que inclouria les [[avantguarda|avantguardes]].<ref>J.Trygve Has-Ellison. ''Nobles, Modernism, and the Culture of fin-de-siècle Munich.'' In: German History 2008 26(1):1-23, p. 2.</ref>
 
El fet que el terme sigui en francès exemplifica la forta influència de la vida cultural francesa a tot el món. Les tertúlies a [[París]] i [[BruselBrussel·les]] exporten aquesta idea de caiguda d'un estat de les coses. El [[decadentisme]] és un dels moviments literaris més influents a tot Europa, de [[Stéphane Mallarmé]] a [[Oscar Wilde]], que escriu la seva obra [[Salomé (Oscar Wilde)|Salomé]] en francès. A [[Rússia]] el període es correspon amb força exactitud amb l'[[Edat de Plata de la literatura russa]].
 
==Característiques culturals==