Revisió del 22:02, 18 juny 2013 modifica Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.467 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 10:28, 15 jul 2013 modifica desfés Kippelboy (discussió \| contribucions) Autopatrullats 124.467 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{confusió\|Historicisme arquitectònic}} L''''historicisme''' (en [[alemany]], ''historismus'') designa aquelles doctrines [[filosofia\|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del [[romanticisme]] alemany. [[Ernst Troeltsch]] definí a ''Der Historismus und seine Probleme'' (1922), l'historicisme com ''«la historització fonamental de tot el nostre pensament sobre l'home, la seva cultura i els seus valors.»'' A parer seu, no és l'esperit humà el qui dóna sentit als ~~pensaments~~[[pensament]]s i els ~~valors~~[[valor]]s, sinó que és el context històric el qui els determina. El concepte pot ser ~~entés~~entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[Present (temps)\|present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. ([[Troeltsch]]), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]]. Però l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per [[Barthold Georg Niebuhr\|Niebuhr]] i l'antihegelià i herderià [[Ranke]], molt important en el segle XIX, que afirmà la [[historicitat]] radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament [[feixista]] del segle XX. Per a l'historicisme, l'''Historik'' (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la [[historicitat]] concreta que sempre és dinàmica. Línia 8: Conceptualment, l'historicisme és adversari de la [[Il·lustració]]. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a [[Voltaire]], la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'[[esperit del poble]] d'essència eterna. En definitiva, l'historicisme éses concep com un tipus de determinisme (del [[Present (temps)\|present]] respecte del [[passat]]) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de ''veritat històrica''. Per això ha estat condemnat reiteradament pel [[Cristianisme\|pensament cristià]]. Segons l'[[encíclica]] ''[[Fides et ratio]]'', per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat. == Crítiques == Línia 16: == Vegeu també == * [[Història de la filosofia de la història]]. * [[Historicisme arquitectònic]] == Bibliografia == {{Commonscat}} * [[Karl Popper\|Karl R. Popper]], ''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid, 1981▼ ▲* Karl R. Popper, ''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid, 1981 {{esborrany d'història}}

Historicisme: diferència entre les revisions