Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{confusió|Historicisme arquitectònic}}
L''''historicisme''' (en [[alemany]], ''historismus'') designa aquelles doctrines [[filosofia|filosòfiques]] que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del [[romanticisme]] alemany. [[Ernst Troeltsch]] definí a ''Der Historismus und seine Probleme'' (1922), l'historicisme com ''«la historització fonamental de tot el nostre pensament sobre l'home, la seva cultura i els seus valors.»'' A parer seu, no és l'esperit humà el qui dóna sentit als pensaments[[pensament]]s i els valors[[valor]]s, sinó que és el context històric el qui els determina.
 
El concepte pot ser entésentès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la [[filosofia de la història]] per descriure la tesi de la radical dependència del [[Present (temps)|present]] respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic ''havia de ser alhora historiador i profeta''. ([[Troeltsch]]), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com [[Edmund Husserl]], [[Ernst Troeltsch]] i [[Martin Heidegger]].
 
Però l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per [[Barthold Georg Niebuhr|Niebuhr]] i l'antihegelià i herderià [[Ranke]], molt important en el segle XIX, que afirmà la [[historicitat]] radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament [[feixista]] del segle XX. Per a l'historicisme, l'''Historik'' (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la [[historicitat]] concreta que sempre és dinàmica.
Conceptualment, l'historicisme és adversari de la [[Il·lustració]]. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a [[Voltaire]], la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'[[esperit del poble]] d'essència eterna.
 
En definitiva, l'historicisme éses concep com un tipus de determinisme (del [[Present (temps)|present]] respecte del [[passat]]) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de ''veritat històrica''. Per això ha estat condemnat reiteradament pel [[Cristianisme|pensament cristià]]. Segons l'[[encíclica]] ''[[Fides et ratio]]'', per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
 
== Crítiques ==
 
== Vegeu també ==
* [[Història de la filosofia de la història]].
* [[Historicisme arquitectònic]]
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* [[Karl Popper|Karl R. Popper]], ''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid, 1981
* Karl R. Popper, ''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid, 1981
 
{{esborrany d'història}}
111.916

modificacions