Es denomina menorquí a la parla tradicional de [[Menorca]], una de les [[Illes Balears]].
Fins al segle XVII, el dialectesubdialecte '''menorquí''' havia estat una variant molt uniforme del [[Baléàcatalà]] oriental (i per tant, amb pocs trets diferenciadors balears), i avui encara ho és en certs aspectes, sobretot pel tancament de la ''o'' àtona en ''u'', que és una de les principals diferències que la fonètica de Menorca presenta en relació amb la de [[Mallorca]] (exceptuant la de [[Sóller]], que d'altra banda té alguns punts de semblança amb ella de [[MenorquíCiutadella occidentalde Menorca|MenorquíCiutadella]]).
LaUn punt, però, en què Menorca s'havia mantingut al marge del procés evolutiu del català continental va ser en l'ús de la ''ə'' tònica, que era general en tota l'illa. Aquesta uniformitat es manté fins al final del segle XIX. A partir del segle XX, la ''ə'' tònica va passar a ''e'' tancada a [[Maó]], i la mateixa mudança es va fer a [[Alaior]] i a [[Mercadal]]. En canvi, a [[Ferreries]] i [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]] s'ha mantingut el so neutre, en part per motiu psicològic, segons afirma [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]]: per la reacció dels ciutadellencs contra els maonesos, conseqüència d'antipaties seculars. La pronúncia de ''e'' tancada de Maó ha estat objecte de burla per part de ciutadellencs, i açòaixò ha inhibit la progressió del seu ús al sector occidental de l'illa.
Una altra diferència notable entre [[Maó]] i [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]] és l'entonació.
