Edil romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (2) |
|||
Línia 22:
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord a [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, el quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol romà|cònsol]]s, [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i
Els edils curuls, que també eren dos, eren originalment escollits exclusivament entre els patricis, més tard alternativament entre patricis i plebeus i finalment indistintament entre ambdós <ref>Livi. VII. 1</ref> L'ofici dels edils curuls fou instituït el 365 aC i
els patricis. Des d'aquell moment quatre edils, dos plebeus i dos curuls, s'escollien anualment.<ref>Livi, VI 42</ref> Els honors distintius dels edils curuls eren la [[Cadira curul|sella curul]], de la que deriva el seu nom, la [[toga pretexta]], precedència en els discursos davant del senat, i el ''ius imaginum''.<ref>Ciceró, Verr. v. 14</ref>
Només els edils curuls tenien el ''ius edicendi'', o el poder de promulgar [[edicte]]s;<ref>Gaius, I 6</ref>
| |||