Maria Lluïsa d'Orleans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 36:
 
== Núpcies i descendents ==
Es casà el [[19 de novembre]] de [[1679]] a [[Burgos]] amb el rei '''[[Carles II de Castella]]'''. Carles II s'enamorà de la princesa francesa en veure un retrat d'aquesta en un quadre mostrat pel seu germanastre [[Joan Josep d'Àustria]], sentint una profunda passió per la princesa. Aquesta però no sentia el mateix vers el rei castellà.
 
Es casà de presència el [[19 de novembre]] de [[1679]] a [[Quintanapalla]] ([[Burgos]]) amb el rei '''[[Carles II de Castella]]'''.<ref name=gallach>{{ref-llibre|cognom=Pericot García|nom=Luis (dir.)|títol=Historia de España: La Casa de Borbón|pàgines=257|lloc=Barcelona|editorial=Instituto Gallach de Librería y Ediciones|isbn=84-7505-725-X|coautors=DD. AA|editor=Ediciones Océano|data=1983}}</ref> Carles II s'enamorà de la princesa francesa en veure un retrat d'aquesta en un quadre mostrat pel seu germanastre [[Joan Josep d'Àustria]], sentint una profunda passió per la princesa. Aquesta però no sentia el mateix vers el rei castellà.
Maria Lluïsa d'Orleans no fou ben rebuda a la cort de Madrid<ref name=gran/> i entre els seus enemics s'hi trobà la mare del rei, l'arxiduquessa [[Marianna d'Àustria]]. El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació del rei que la va sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat. Finalment, després d'un passeig a cavall sentí dolors a l'estòmac i morí el [[12 de febrer]] de [[1689]] a causa d'una [[apendicitis]] aguda, sense haver aconseguir donar un hereu al rei castellà.
 
Maria Lluïsa d'Orleans no fou ben rebuda a [[Madrid]],<ref name=gran/> primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada;<ref name=sapiens/> entre els seus enemics s'hi trobà la mare del rei, l'arxiduquessa [[Marianna d'Àustria]]. El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la vàren sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.<ref name=sapiens>{{ref-publicació|cognom=Mata|nom=Jordi|títol=Totes les malalties de Carles II|publicació=[[Sàpiens]]|data=abril 2010|pàgines=30-34|exemplar=90|coautors=Alcoverro, Agustí|lloc=Barcelona|editorial=GrupCultura03|issn=1695-2014}}</ref>
 
Finalment, la reina morí el [[12 de febrer]] de [[1689]] sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una [[apendicitis]], encara que no es descarta tampoc que morís d'[[indigestió]] a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.<ref name=sapiens/>
 
== Referències ==
{{referències}}