Saures: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 11 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2254408
Cordylus cataphractus
Línia 1:
{{Taxocaixa rèptil
| name = Saures
| fossil_range = Des del [[Permià]] - Actualitat
| image = Tuatara.jpg
| image_width = 240px
| image_caption = [[Tuatara]] (''[[Sphenodon punctatum]]punctatus'')
| image2 = Blue-toungued skink444.jpg
| image2_width = 240px
Línia 15:
| unranked_ordo_authority = ([[Jacques Gauthier|Gauthier]], [[1984]])
| subdivision_ranks = Subgrups
| subdivision = ''[[Lepidosauromorpha]]''<br />
* ''[[LepidosauromorphaArchosauromorpha]]''
* ''[[Archosauromorpha]]''
}}
Els '''saures''' són un [[subordre]] de [[rèptils]] de l'[[ordre]] dels [[escatosos]] que agrupa les [[sargantanes]], els [[dragó|dragons]], els [[camaleó|camaleons]], les [[iguana|iguanes]] i els [[varànids]], entre d'altres. Aquest [[subordre]], que comprèn 2.700 [[espècies]], és representat als [[Països Catalans]] per les [[família (biologia)|famílies]] dels [[gecònid]]s, [[lacèrtid]]s, [[escíncid]]s i [[ànguid]]s.
[[Fitxer:Mperuvianus.jpg|thumb|right|240px|''[[Microlophus peruvianus]]'' fotografiat al [[Perú]].]]
[[Fitxer:Australian water dragon.jpg|thumb|right|240px|[[Dragó aquàtic bru]] (''[[Physignathus lesueurii]]'') fotografiat a [[Austràlia]].]]
[[Fitxer:Phrynosoma coronatum.jpg|thumb|right|240px|''[[Phrynosoma coronatum]]'']]
Els '''saures''' són un [[subordre]] de [[rèptils]] de l'[[ordre]] dels [[escatosos]] que agrupa les [[sargantanes]], els [[dragó|dragons]], els [[camaleó|camaleons]], les [[iguana|iguanes]] i els [[varànids]], entre d'altres.
 
==Morfologia==
[[Fitxer:Mperuvianus.jpg|thumb|rightesquerra|240px|''[[Microlophus peruvianus]]'' fotografiat al [[Perú]].]]
[[Fitxer:Australian water dragon.jpg|thumb|rightesquerra|240px|[[Dragó aquàtic bru]] (''[[Physignathus lesueurii]]'') fotografiat a [[Austràlia]].]]
[[Fitxer:Phrynosoma coronatum.jpg|thumb|rightesquerra|240px|''[[Phrynosoma coronatum]]'']]
*Cos allargat cobert amb [[escata|escates]] còrnies i, de vegades, [[Os|òssies]], amb cintura escapular i pelviana. Dos parells de [[pota|potes]] pentadàctiles ben desenvolupades, encara que hi ha algunes [[espècies]] que no en tenen ([[família (biologia)|família]] dels [[ànguid]]s i algunes espècies dels [[escíncid]]s).<ref>Llorente, Gustavo: ''Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans''. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 66. [[Desembre]] del 1988, Barcelona ISBN 8473063546.</ref> Gairebé sempre tenen tres [[1988Parpella|parpelles]], que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de [[Barcelonamembrana nictitant]]. ISBNAlgunes 8473063546espècies tenen [[ull]] parietal.</ref>
 
==Ecologia==
* Cos allargat cobert amb [[escata|escates]] còrnies i, de vegades, [[Os|òssies]], amb cintura escapular i pelviana.
* Dos parells de [[pota|potes]] pentadàctiles ben desenvolupades, encara que hi ha algunes [[espècies]] que no en tenen ([[família (biologia)|família]] dels [[ànguid]]s i algunes espècies dels [[escíncid]]s).<ref>Llorente, Gustavo: ''Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans''. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 66. [[Desembre]] del [[1988]], [[Barcelona]]. ISBN 8473063546.</ref>
* Gairebé sempre tenen tres [[Parpella|parpelles]], que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant.
* Algunes espècies tenen [[ull]] parietal.
 
==[[Reproducció]]==
 
Es reprodueixen des del mes de [[març]] fins al [[juny]]. Són animals [[ovípar]]s (les [[femelles]] dipositen els [[ou (biologia)|ous]] en forats del [[sòl]], els colguen i se'n desentenen totalment) però n'hi ha alguns representants que són [[ovovivípar]]s com els [[escíncid]]s.
 
==[[Alimentació]]==
 
Mengen [[cucs]] o [[insectes]] vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la [[dieta]] amb [[vegetals]] tendres.
 
==Costums==
 
Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol. A l'estació desfavorable presenten [[hibernació]].
 
Linha 47 ⟶ 33:
Com a sistema de defensa tenen la fugida i la possibilitat de l'autoamputació de la [[cua (anatomia)|cua]], la qual poden desprendre amb molta facilitat per efecte d'una forta contracció muscular (i mentre el bellugueig de la cua distreu l'enemic, poden fugir) i la poden regenerar amb facilitat. Una cua regenerada es caracteritza per la manca dels [[cercle|anell]]s regulars d'escates.
 
Mengen [[cucs]] o [[insectes]] vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la [[dieta]] amb [[vegetals]] tendres.
==Observacions==
 
Es reprodueixen des del mes de [[març]] fins al [[juny]]. Són animals [[ovípar]]s (les [[femelles]] dipositen els [[ou (biologia)|ous]] en forats del [[sòl]], els colguen i se'n desentenen totalment) però n'hi ha alguns representants que són [[ovovivípar]]s com els [[escíncid]]s.
Aquest [[subordre]], que comprèn 2.700 [[espècies]], és representat als [[Països Catalans]] per les [[família (biologia)|famílies]] dels [[gecònid]]s, [[lacèrtid]]s, [[escíncid]]s i [[ànguid]]s.
 
==Articles relacionats==
* ''[[Cordylus cataphractus]]''
 
==Referències==
<references />
 
{{referències}}
==Enllaços externs==
{{Projectes germans | Commons= Sauria |Viccionari= saure |Viquidites= |Viquiespècies= Sauria|Viquillibres= |Viquinotícies= | Viquitexts= |Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
 
* [http://www.arkive.org/search.html?client=default_frontend&q=Sauria&filter=0&num=20&getfields=*&output=xml_no_dtd&sort=date%3AD%3AL%3Ad1&oe=utf8&ie=utf8&site=default_collection Vídeos, imatges i informació d'espècies de saures.] {{en}}
* [http://zipcodezoo.com/Key/Sauria_Order.asp Descripció i distribució geogràfica dels saures.] {{en}}
* [http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=48796&tree=0.1 Taxonomia d'aquest subordre de rèptils.] {{en}}
{{commons|Sauria}}
{{wikispecies|Sauria}}
 
[[Categoria:Diàpsids]]