Diferència entre revisions de la pàgina «Anarquisme»

m
cap resum d'edició
m
m
L''''anarquisme''' és una [[ideologia política]] basada en el principi de que les persones són [[Llibertat|lliures]] i es poden organitzar millor en [[societat]]s sense [[Jerarquia|jerarquies]] ni coaccions que limitin aquesta llibertat. Des del punt de vista anarquista l'[[estat]] és una estructura [[Opressió|opressora]] que cal superar, utilitzada per a justificar l'[[autoritat]] d'unes persones sobre les altres. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment als [[Antimilitarisme|exèrcits]], la [[propietat privada]] i les estructures de poder del [[Anticapitalisme|capitalisme]] i algunes [[Anticlericalisme|religions]].<ref>[[#Taibo|Taibo 2010]]: p. 11</ref>
 
L'anarquisme també es pot considerar una [[filosofia política]] que advoca per [[societats sense estat]] sobre la base d'[[associacions lliures]] [[Jerarquia|no jeràrquiques]]. L'[[antiautoritarisme]] és intrínsec a l'anarquisme i va ser un element clau de ruptura amb els promotors del [[socialisme marxista]], aquesta confrontació ideològica ja es va posar de manifest al [[Congrés de Basilea]], l'any 1869. .<ref name="iaf-ifa.org"/><ref>"És per això que l'anarquia, quan es treballa per destruir l'autoritat en tots els seus aspectes, quan s'exigeix ​​la derogació de les lleis i la supressió del mecanisme que serveix per imposar-les, quan es nega tota organització jeràrquica i predica l'acord lliure - al mateix temps s'esforça per mantenir i ampliar el nucli preciós dels costums socials, sense els quals cap societat humana o animal pot existir." [[Peter Kropotkin]]. [http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Petr_Kropotkin__Anarchism__its_philosophy_and_ideal.html Anarchism: its philosophy and ideal]</ref><ref>"Els anarquistes s'oposen a l'autoritat irracional (per exemple, il·legítima), en altres paraules, la jerarquia - jerarquia és la institucionalització de l'autoritat dins d'una societat." [http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/The_Anarchist_FAQ_Editorial_Collective__An_Anarchist_FAQ__03_17_.html#toc2 "B.1 Why are anarchists against authority and hierarchy?" in [[An Anarchist FAQ]]]</ref><ref>"L'ANARQUISME, una filosofia social que rebutja el govern autoritari i sosté que les institucions voluntàries són els més adequats per expressar les tendències socials naturals de l'home." George Woodcock. "Anarchism" a The Encyclopedia of Philosophy</ref><ref>"In a society developed on these lines, the voluntary associations which already now begin to cover all the fields of human activity would take a still greater extension so as to substitute themselves for the state in all its functions." [http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Petr_Kropotkin___Anarchism__from_the_Encyclopaedia_Britannica.html [[Peter Kropotkin]]. "Anarchism" from the Encyclopædia Britannica]</ref><ref>[http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/internacional/6_internacional.html Victor Garcia. La internacional obrera. Breve recuento histórico del desarrollo de la Primera Internacional] Segunda edición cibernética, enero del 2003. Data de conslta: 30/7/2013. {{es}}</ref> L'anarquisme sosté que l'[[estat]] és indesitjable, innecessari o perjudicial. [6] [7 ] Mentre l'anti-estatisme és central, alguns argumenten [8] que l'anarquisme implica oposar-se a l'[[autoritat]] o l'[[organització jeràrquica]] en la conducció de les relacions humanes, incloent, però no limitat a, el sistema estatal. [1] [9] [10] [11 ] [12] [13] [14]
 
La teoria i acció anarquista s'han centrat en el [[Anarcosindicalisme|sindicalisme revolucionari]], la [[rebel·lió]] pacífica o violenta i l'[[acció directa]]. Els moviments anarquistes han defugit la formació de [[Partit polític|partits polítics]] i la participació en institucions [[govern]]amentals, amb la notable excepció de la [[Revolució social espanyola de 1936|revolució social del 1936]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. Les seves teories i models de conducta han influït àmpliament la societat europea sobretot els segles XIX i principis del XX, però l'objectiu específicament revolucionari acostumava ha quedat circumscrit a les organitzacions obreres.{{Citació necessària}}
451

modificacions