Anarquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ de la Wanglesa
enllaç
Línia 33:
La teoria i acció anarquista s'han centrat en el [[Anarcosindicalisme|sindicalisme revolucionari]], la [[rebel·lió]] pacífica o violenta i l'[[acció directa]]. Els moviments anarquistes han defugit la formació de [[Partit polític|partits polítics]] i la participació en institucions [[govern]]amentals, amb la notable excepció de la [[Revolució social espanyola de 1936|revolució social del 1936]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. Les seves teories i models de conducta han influït àmpliament la societat europea sobretot els segles XIX i principis del XX, però l'objectiu específicament revolucionari acostumava ha quedat circumscrit a les organitzacions obreres.{{Citació necessària}}
 
L'anarquisme com a [[moviment social]] de masses ha patit periòdicament fluctuacions de popularitat. La tendència central de l'anarquisme com a moviment social ha estat representada per l'[[Comunisme llibertari|anarco-comunisme]] i l'[[anarco-sindicalisme]], amb l'[[anarquisme individualista]] essent sobretot un fenomen literari [22] que no obstant això va tenir un impacte en els corrents més grans [23] i els individualistes també han participat en grans organitzacions anarquistes. [24] [25] Molts anarquistes [[Principi de no agressió|s'oposen a totes les formes d'agressió]], donant suport a la [[defensa pròpia]] o la [[no-violència]] ([[anarco-pacifisme]]), [26] [27] mentre que altres han donat suport l'ús d'algunes mesures [[coerció|coercitives]], incloent la [[revolució]] violenta i la [[propaganda pel fet]], en el camí cap a una societat anarquista. [28]
 
L'anarquisme ha rebut una forta oposició per part de governs i adversaris de tot l'arc polític. Els seus plantejaments han estat acusats d'[[Utopia|utòpics]] i mancats d'una estratègia realista per a solucionar els problemes contemporanis. Els anarquistes defensen que encara no ha hagut cap oportunitat de posar la teoria anarquista en pràctica, donat que tots els intents han estat derrotats no amb millors arguments sinó amb la violència i la repressió.<ref>[[#Ferrer|Ferrer 2006]]: p. 5</ref>