Esglésies tradicionalment pacifistes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 6 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q260785
m Bot: corregint puntuació (11)
Línia 4:
Aquestes esglésies estimen que [[Jesús de Natzaret|Jesús]] era un pacifista que va ensenyar i practicar el pacifisme, i que que és necessari que els seus seguidors també ho siguin. Consideren que els cristians només van acceptar participar en guerres després que el cristianisme esdevingués la religió oficial de l'[[Imperi Romà]], al segle IV.
 
Emfatitzen en el contingut de fons del [[Sermó de la muntanya]] <ref>{{Citar Bíblia|Mateu|5|38|48}}</ref> i en què el mal només es pot vèncer amb el bé <ref>{{Citar Bíblia|Romans|12|20}}</ref> Recorden que Jesús va rebutjar que els seus deixebles combatre amb espases, perquè “tots"tots els qui empunyen l'espasa a espasa moriran”moriran" <ref>{{Citar Bíblia|Mateu|26|52}}</ref> Pensen que així com Jesús preferí acceptar morir abans de matar <ref>{{Citar Bíblia|Joan|18|11}}</ref> correspon a cada cristià “prendre"prendre la seva creu i seguir-lo”lo" <ref>{{Citar Bíblia|Mateu|10|38|39}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Lluc|14|27}}</ref>
 
Consideren per tant que la [[guerra]] o la [[violència]] exercides per qualsevol país, partit o govern no són permeses pels cristians. L'oposició a la guerra és concebuda com a part d'una concepció diferent de les relacions socials, basada en l'[[amor]] <ref>{{Citar Bíblia|Joan|3|14|19}}</ref> segons la que els cristians no els correspon el paper de qui “són"són tinguts com a governants de les nacions”nacions" i “les"les mantenen sota el seu poder”poder", sinó que el camí del cristià és “servir"servir i lliurar la seva vida com rescat per molts”molts" <ref>{{Citar Bíblia|Marc|10|41|45}}</ref>
 
== Testimoni ==
Línia 14:
 
== Diversitat ==
Hi ha hagut faccions pacifistes en moltes esglésies i grups cristians grans, però determinades esglésies han optat constantment i consistentment per una postura del pacifista, des de la seva fundació. Les '''esglésies històriques de la pau''' són específicament tres grups: els [[mennonites]], l'església dels Germans, i la [[Societat dels Amics]] (també anomenats ''quàquers'' ). Són esglésies de pau dels [[Jacob Hutter|Huterites]], els [[Amish]], les comunitats de [[Bruderhof]] a [[Alemanya]] i els espiritualistes Schwenkfelderians, tots aquests de tradició de [[anabaptista]]. També van adoptar ensenyaments pacifistes els ''Doukhobor'' i ''Moloko'' a Rússia, els Germans morava, i fins i tot alguns grups dins del moviment pentecostal. Els primers [[valdès|valdesos]] eren pacifistes. Grups més petits han estat o són esglésies de la pau.
 
Un altre grup que cal esmentar en el context de les esglésies de la pau són els [[Testimonis de Jehovà]]. Encara que no es denominen a si mateixos com a església, i encara que divergeixen de les esglésies de pau en assumptes doctrinals fonamentals, com que no accepten la creença en la [[Santíssima Trinitat |Trinitat]] de Déu, els Testimonis de Jehovà creuen i ensenyen però que els cristians no han de practicar mai la violència, que ningú que siga a Jesús té dret posar la seva vida a nom de l'[[estat]], i que qui així ho fa, cau en la [[idolatria]]. Per negar-se a participar en la [[Segona Guerra Mundial]] eren portats als [[camp de concentració|camps de concentració]] [[nazi]], on se'ls assenyalava amb un [[triangle violeta]].