Esteban Jordán: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q5492985 |
m Bot: corregint els apòstrofs (5) |
||
Línia 2:
'''Esteban Jordán''' (?, c., 1530-[[Valladolid]], [[1598]]) és un l'[[escultor]] molt important del focus val·lisoletà a l'últim terç del [[segle XVI]]. Va treballar primerament a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], però després es va establir definitivament a Valladolid.
Va estar casat amb Felicia González Berruguete, neboda de l'escultor [[Alonso Berruguete]]. La seva segona dona, María Becerra, es creu que era familiar de l'escultor [[Gaspar Becerra]]. Se sospita que va treballar al retaule major de la [[catedral d'Astorga]], amb Gaspar Becerra. El seu art representa l'aquietat [[manierisme]], que correspon al període post-tridentí. La primera intervenció documentada de Jordán és al [[retaule]] major de l'església de Santa Eulalia de [[Paredes de Nava]] (1556). Allà treballa amb el seu cunyat Inocencio Berruguete, a qui correspon només l'''Asunció''. Al ''Retaule del Calvari'', de l'església del Monestir de Santa María Magdalena de [[Medina del Campo]], contractat el 1571, s'observen trets de
D'aquesta mateixa època serà el retaule del [[Crist]], del Santuari Nacional de la Gran Promesa. La imatge de Crist s'identifica amb l'ideal dels seguidors de [[Miquel Àngel]], pel perfecte estudi de l'anatomia. El 1577 té l'encàrrec de fer els [[relleu]]s i [[estàtua|estàtues]] del rerecor de la [[catedral de Lleó]]. D'un sol cos és el retaule major de l'església de Sancti Spiritus, de Valladolid. Al costat del Calvari es troba de genolls la figura del comitent, Juan de Ortega.
Línia 8:
El 1573 havia subministrat Becerra la traça del retaule major de l'església de Sta. María, a [[Medina de Rioseco]], encarregant-se [[Juan de Juni|Juni]] de l'execució. Però en morir aquest l'església va trucar a Becerra perquè l'esculpís. A aquest correspon tot menys les escultures de Sant Pere i Sant Pau (fetes per Juni) i el Calvari. La pintura va ser realitzada per Pedro de Oña, amb només dos cossos, assoleix fins a les voltes. La manera escurialense s'imposava. Però malgrat això hi ha una recrudescència de la tasca ornamental. Les motllures són de fort ressalt. L'estatuària, i singularment l'Asunció, mostren immediata dependència dels models d'[[Astorga]]. Així mateix els relleus de forma ovalada de l'àtic pregonen la seva descendència del retaule de les Descalces Reials de [[Madrid]], fet per Becerra. El 1590 es va començar el retaule major de l'església de Santa María, d'[[Alaejos]] (Valladolid), que és rèplica del de Medina de Rioseco, però superant la seva qualitat. S'adverteix un creixent canvi cap a el barroc, sobretot apreciable al pronunciat dels relleus, que són gairebé escenes exemptes. La [[pintura]] va ser feta el 1604 per Francisco Martínez.
Els últims deu anys de la vida de Jordán van ser de gran activitat. La seva fama va transcendir de manera que [[Felip II de Castella]], li va escollir per realitzar el retaule major del [[monestir de Montserrat]]. La traça va ser donada per [[Francisco de Mora]]. Aquesta màquina colossal va resultar destruïda durant
== Bibliografia ==
|