Estepicursor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 13 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1060486
m Bot: corregint l'accentuació (1), ela geminada (1), puntuació (2) i els apòstrofs (14)
Línia 1:
[[Fitxer:Tumbleweed 038 .jpg|thumb|''[[Salsola tragus]]'']]
'''Estepicursors''', en [[botànica]], són les espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius que una vegada han fructificat el vent les arrenca a partir de l’arrell'arrel i les transporta d’und'un lloc aun altre, rodant o arrossegant-les de manera que les seves llavors s’alliberens'alliberen i es dispersen. Normalment un estepicursor és la planta sencera sense les arrels però en unes poques espècies pot ser només la [[inflorescència]].<ref name="Ganong1921p359">{{ref-llibre
|títol=A Textbook of Botany for Colleges
|autor=William Francis Ganong
Línia 9:
}}</ref>
 
Als Països Catalans aquest comportament estepicursor el tenen la [[barrella llisa ]] ( ''[[Salsola kali]]'') i el [[panical]] (''[[Eryngium campestre]]'').
 
EsÉs una modalitat d’d'[[anemocòria]], o dispersió pel vent però que incorpora també elements de la planta sense funció germinativa.
 
==Plantes que formen estepicursors==
Encara que el nombre d’espèciesd'espècies de plantes que formen estepicursors sigui petit un nombre d’aquestesd'aquestes plantes són [[males herbes]] comunes.
 
Encara que siguin originàries d’d'[[Euràsia]], algunes espècies anuals de ''[[Salsola]]'' (família [[Amarantàcia]]) que formen estepicursors han passat a ser tan comunes a Amèrica del Nord que són un símbol de desolació de les pel•lículespel·lícules de l’l'[[oest americà]]. ''[[Salsola pestifera]]'' és una espècie naturalitzada a grans zones d’Amèricad'Amèrica del Nord ''[[Salsola kali]]'' , sinònim Salsola tragus, sembla que va arribar a Amèrica (Dakota del Sud) per la importació de llavors de [[lli]] .<ref name="Epple1997">{{ref-llibre | cognom = Epple | nom = Anne | títol = Plants of Arizona | editorial = Falcon | any = 1997 | pàgines = 352 | isbn = 978-1560445630}}</ref>
[[Fitxer:Anastatica hierochuntica.jpg|thumb|left|''[[Anastatica]]'', un estepicursor nord-africà]]
[[Fitxer:Selaginella lepidophylla trocken.jpeg|thumb|left|''[[Selaginella lepidophylla]]'', un estepicursor del desert de Nord-amèrica]]
 
Altres membres de la família amarantàcia que formen estepicursors són ''[[Amaranthus albus]]'', originari d’Amèricad'Amèrica central però introduït a Europa, Àsia i Austràlia; ''[[Amaranthus graecizans]]''<ref name="Abrams1944">{{ref-llibre | cognom = Abrams | nom = LeRoy | títol = Illustrated Flora of the Pacific States Volume 2 | editorial = Stanford University Press | any = 1944 | pàgines = 644 | isbn = 978-0804700047}}</ref> naturalitzat a Amèrica del Nord des de [[Àfrica]]; ''[[Amaranthus retroflexus]]''; ''[[Corispermum hyssopifolium]]'';<ref name="Pammel1903">{{ref-llibre
|títol=Some Weeds of Iowa
|autor=Louis Hermann Pammel
Línia 27:
|url=http://books.google.cat/?id=croUAAAAYAAJ
|pàgina=477
}}</ref> ''[[Kochia]]''; i ''[[Cycloloma atriplicifolium]]'', que es anomenat l’estepicursorl'estepicursor de les planes.<ref>[http://botany.csdl.tamu.edu/FLORA/kartesz/karchen4.htm Chenopodiaceae, Standardized nomenclature], Texas A&M University: Center for the Study of Digital Libraries.</ref>
 
''[[Atriplex rosea]]'' també és un estepicursor de la família [[quenopodiàcia]].<ref>[http://www.fws.gov/fire/fmp/region8/california/sacramento_nwr_complex.pdf WILDLAND FIRE MANAGEMENT PLAN: SACRAMENTO NATIONAL WILDLIFE REFUGE COMPLEX], U.S. Fish and Wildlife Service.</ref><ref name=FNA242415510>[http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=242415510 Atriplex rosea Linnaeus], in Vol. 4 Page 326, 340, 358 [http://www.efloras.org/flora_page.aspx?flora_id=1 Flora of North America], [http://www.efloras.org eFloras.org].</ref>
 
Dins a família [[asteràcia]], ''[[Centaurea diffusa]]'' forma estepicursors. És originària d’Euràsiad'Euràsia i està naturalitzada agran part d’Amèricad'Amèrica del Nord.
 
En la família [[fabàcia]], formen estepicursors algunes espècies del gènere ''[[Psoralea]]'', i la ''[[Baptisia tinctoria]]''.
Línia 54:
| data =
| any = 2003
| url = http://cru.cahe.wsu.edu/CEPublications/em4856/em4856.pdf }}</ref> La quantitat d'aigua que prenen d’und'un [[guaret]] i el seu moviment danya el sòl.
 
== Referències ==