Ivan el Terrible (pel·lícula): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vot: objecció. aprovació |
|||
Línia 1:
''''' Ivan el Terrible ''''' (original rus: Иван Грозный) és una pel·lícula [[Unió de les repúbliques socialistes soviètiques|soviètica]] (1942-1946) de [[Serguei Eisenstein]].
Ha estat doblada al català <ref>{{citar ref | títol = Ivan el terrible | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/Ivan_el_terrible__I_?searchterm=Ivan%20el%20terrible&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }} </ref><ref>{{citar web|cognom=|nom=|títol= Ivan grozny |url= http://movies.nytimes.com/movie/25620/Ivan-the-Terrible-Part-1/overview |editor=''The New York Times'' }}</ref>
Línia 64:
; Segona part
La
Som al tribunal del rei de [[Polònia]] Segimon.
El rei condecora al príncep Kourbsky que acaba de trair la causa russa.
El príncep afirma que els boiars faran tornar aviat el tsar reclús a Alexandrov.
Diu ser a punt per pujar al tron. El rei troba preferible trencar la unitat russa tornant el poder als
De sobte, un missatger arriba. Consternació: Ivan marxa sobre Moscou!
Línia 88:
L'al·lusió als Kolytchev i a Ivan és clara. Ivan fa la seva entrada a la catedral, acompanyat dels seus opritchniki. S'inclina davant Felip i li demana la benedicció. Felip s'atura.
Els dos es desafien mútuament. Felip exigeix la supressió de l'opritchnina. Ivan li mana callar, després veu en la reacció d'Efrossinya la confessió de la seva culpabilitat.
Boig de dolor, Ivan preveu que serà com d'aleshores endavant el coneixeran: terrible.
En companyia dels boiards, Efrossinya i l'arquebisbe Pimen examinen la situació.
Felip es detingut. Està perdut. Després d'ell Ivan atacarà els altres.
No queda més que una sola solució: matar Ivan. Per això, l'arquebisbe designa Piotr Volynets, un fanàtic. Esperant l'assassinat del tsar, què fer en relació amb Felip?
El cínic arquebisbe Pimen no vacil·la a sacrificar-lo com a futur sant i màrtir.
Continuat estant sol amb la seva mare, Vladimir té por.
Per tranquil·litzar-lo, Efrossinya l’agafa en els seus braços i li canta la cançó del castor negre.
Maliuta entra. Ofereix una copa de vi a Efrossinya i convida Vladimir al festí del tsar. Efrossinya hi veu l'ocasió somiada per a Piotr d'acostar-se al tsar i d'assassinar-lo. El dit de Déu s'ha expressat doncs. Però curiosament la copa és buida...
En companyia dels els seus opritchnili, Ivan, els seus amics són cosí Vladimir fan gresca.
Una tropa de ballarins i Fiodor Basmanov entonen una cançó venjadora contra els boiards.
Ivan confia (falsament) la seva solitud a Vladimir que, una mica alegre però afectat, vol provar-li la seva amistat. Vladimir revela a Ivan que es projecta d'assassinar-lo.
Sense adonar-se, afegeix "que ella vol" veure'l, a ell, Vladimir, revestit amb la roba de tsar. Ja que és així, Ivan imagina una pallassada.
Fa revestir Vladimiramb roba de tsar i procedeix a la coronació.
Tots s'inclinen respectuosament davant el fals tsar Vladimir. Després Vladimir és convidat a portar-los tots a la catedral. Ple d'aprehensió, Vladimir és al cap del llarg seguici.
A l'interior de la catedral, Piotr espera el tsar, emboscat darrere un pilar.
Vladimir s’atura un moment. Piotr sorgeix i l'apunyala per l’esquena sense poder reconèixer-lo.
Vladimir es desploma contra terra. Piotr és dominat. Efrossinya sorgeix i crida victòria. Serà de curta durada. La multitud s'aparta per deixar avançar Ivan. Efrossinya, terroritzada, es llança a terra i gira el cos. És el del seu fill Vladimir.
Ivan s'apropa a Piotr i el fa detenir com a assassí d'un enemic del tsar.
Tots se'n van en seguici, darrere Ivan. Juren fidelitat a la gran causa russa.
La pel·lícula s'acaba sobre una breu exhortació del tsar Ivan.
Derrotats definitivament els enemics de la unitat de la terra russa, el tsar tindrà per a tasca defensar-la dels seus enemics estrangers.
| |||