Expedició del diputat militar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
+ Enllaços interns
Línia 35:
L'entrada a fons de França significà l'arribada de més soldats i armament per ampliar el bloqueig marítim i terrestre de la ciutat i reforçar també les guarnicions de ciutats com [[Vic]], [[Manresa]], [[Martorell]], [[Mataró]], [[Ripoll]], [[Lleida]], [[Hostalric]] o [[Vilafranca del Penedès|Vilafranca]].
 
Entre el maig i el juny la revolta d'Antoni Desvalls havia donat pas a la proliferació d'unitats de miquelets, a part de les columnes que organitzava el marquès per fustigar l'enemic amb les que va presentar batalla als borbònics el 7 de maig en el [[Combat de Mura]], derrotant la columna de [[Diego Gonzalez]],<ref name=diccionari>{{Ref-llibre |cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.es/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44 |isbn=}}</ref> després de fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]] en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de [[Félix Álvarez de la Escalera]], dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], [[Combat d'Esparraguera|sent atacat]] el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/> A finals de maig les forces exteriors es composaven de la guarnició de Cardona, de la columna de Poal amb 1.280 infants i 146 genets, 300 infants en els castells de Sant Martí Sarroca, Masquefa, Orpí i Castellbell, 400 miquelets al Camp de Tarragona,<ref name=GS>{{citar web |url=http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html |títol=El Conflicte |consulta=29/7/2013 |obra= |editor=guerradesuccessio.cat |data= |llengua= }}</ref> i partides d'uns 200 miquelets a l'alt Berguedà i el Lluçanès.<ref name=GS/> Al sud el coronel Antoni Vidal havia aplegat decenes de combatents que es refugiaven a les muntanyes de Prades.<ref name=GS/> A primers de maig el general [[Josep Moragues i Mas]], que s'havia retirat a [[Sort]] va decidir tornar al combatir. Amb la gent que va poder recollir va provar, inútilment, de [[Setge de Castellciutat|bloquejar Castellciutat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Terra lliure: punto de partida 1979-1995. Una biografia autorizada |url=http://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA113&dq=moragues+castellciutat+1713&hl=ca&sa=X&ei=I8f2UbC7GqeJ7AbnlICQCQ&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=moragues%20castellciutat%201713&f=false |llengua=castellà |editorial=Txalaparta |data=2013 |pàgines=113 |isbn=8415313454}}</ref> El general Vallejo va intentar sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells a la dona de Moragues, tots van ser conduïts a Balaguer, però van ser rescatats amb un cop de ma.{{CC|data=juliol de 2013}} Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars.{{sfn|Albertí|1969|p=290}}
 
== La campanya ==