Pacte de Madrid (1953): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot posa l'article correcte a la integració
Línia 6:
Encara que no va ser una [[Tractat internacional|aliança]] militar completa, les ajudes donades a l'exèrcit espanyol eren mínimes i en cas d'un atac d'Espanya, era clar que no havia de comptar amb el suport americà.<ref name = delrocio /> Durant els primers anys fiscals als Estats Units (1954-61), l'ajuda militar va ascendir fins a 500 milions de [[Dòlar dels Estats Units| dòlars]], en forma de [[Donació|donacions]]. Entre 1962 i 1982 van ser proporcionats 1.238 milions més dels quals 727 milions en forma de [[Préstec|préstecs]] i 511 milions en donacions. Durant el període 1983-1986, tota l'ajuda militar dels Estats Units era en forma de vendes sota condicions de [[crèdit]] favorables, aproximadament 400 milions anuals, que es van reduir a 100 milions durant els anys 1987-88. Els crèdits militars estaven programats per a ser eliminats en l'any fiscal 1989, d'acord amb la creixent autosuficiència d'Espanya en defensa nacional. Més de 200 [[oficial|oficials]] i [[sotsoficial|sotsoficials]] espanyols van rebre formació especialitzada als Estats Units cada any en virtut d'un programa paral·lel. Les altres donacions i crèdits van organitzar-se principalment per servir als interessos americans en donar una sortida als seus excedents agraris. Significava nogensmenys la fi de l'ideal [[autarquia|autarquista]] del franquisme.<ref>Joan Lluís Ferret i Pujol, «Ajuda militar americana, setembre 1953», ''L'Aviació i El Prat de Llobregat'', El Prat de Llobregat, 2010, pàgines 18-182, ISBN 9788461367696</ref>
 
Aquest pacte va ser decisiu per al que es coneix com a [[Franquisme#El desenvolupisme (1959-1966)|miracle espanyol]] (1959-1973), no pas tant per l'ajuda directa, però pel fet que contribuïa a l'la integració d'Espanya en la comunitat internacional, d'ara endavant l'estat donava garanties d'estabilitat indispensables per a atraure inversions i encetar el creixement econòmic, efectes que segons l'historiador Barciela són «difícils per quantificar […] però sens dubte extraordinaris.»<ref name = CBL />
 
==Referències==