Fenícia: diferència entre les revisions

'''Fenícia''' (en llatí ''Phoenice'' o ''Phoenicia'', en grec ''Phoinike'') fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel [[Mont Líban]] i sense límits gaire precisos al nord i al sud. Al nord, Heròdot dóna com a límit la badia de [[Myriandrus]] i al sud el [[Mont Carmel]], però com a confederació política mai va arribar tant al nord (Myriandrus fou una [[colonització|colònia]] fenícia, però separada de la resta). [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] fixa el nord al riu Eleutheros (però Arados era al nord d'aquest riu i pertanyia a Fenícia). La darrera ciutat fenícia al sud era [[Dora]] i després seguia Cesarea que ja no ho era. A la [[Bíblia]] s'esmenta el territori de Fenícia com a part del [[Canaan]] i poblat pels [[arvadites]], [[sinnites]], [[Arka|arquites]] i [[zemarites]] (que vivien a [[Arados]], [[Sinna]], [[Arka]], i [[Simyra]]).

 

 

El nom prové de la paraula grega "phoeinicios", que significa "els vermells". Efectivament, els [[fenicis]] comerciaven amb la [[porpra]], un colorant vermell que s'obtenia de la closca d'un [[mol·lusc]] i que donava un característic color vermell a les seves naus. Més tard, els romans adaptarien aquest terme grec al [[llatí]] i anomenarien els fenicis, "punici" (púnics).

Poblada des de principis del III mil·lenni a. C. per [[semites]] cananeus, la '''Fenícia''' històrica s'estenia sobre una estreta franja costanera de 40 km, des de la Muntanya Carmel fins a [[Ugarit]] (uns 300 km). El seu sòl muntanyós i poc apte per a l'agricultura (encara que es van esforçar per treure-li profit), va orientar als seus habitants cap a les activitats marítimes. Amb més raó la mar se li va imposar a aquest poble, en quedar dividit en petites ciutats estat separades per espolons rocosos, ja que el cabotatge era millor que les vies terrestres per al contacte entre les ciutats, que s'escalonaven des d'[[Acre (Israel)|Acre]] i [[Tir]], per [[Sidó]] i [[Biblos]], fins a [[Arades]] i [[Ugarit]]. '''Fenícia''', en ser un estret pas entre el mar i el desert de [[Síria]], en contacte al sud, a través de [[Canaan]] i del [[Península del Sinaí|Sinaí]] amb [[Egipte]], i al nord, a través de l'[[Eufrates]], amb [[Mesopotàmia]] i l'[[Àsia Menor]], estava destinada a ser una rica cruïlla comercial, cobejada pels grans imperis veïns.

 

 

Els israelites van derrotar a la confederació cananea de Hazor i es van començar a apoderar de Canaan. Es van acostar a Sidó però no van arribar a aquesta ciutat i així els cananeus fenicis i els cananeus palestins van quedar separats per la religió i per l'evolució de la llengua. Els israelites no van poder amb Sidó però els filisteus (arribats al [[segle XII aC]]) van derrotar el regne de Sidó i també van sotmetre als israelites a tribut fins al temps del rei [[David]]. L'hegemonia va passar de Sidó a Tir i es va produir l'expansió dels fenicis per la Mediterrània amb fundació de colònies a [[Xipre]], Grècia, les illes, costa africana i costa d'[[Ibèria]].