Fidel Dávila Arrondo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 6 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q959783
m Bot: corregint els apòstrofs (6)
Línia 1:
'''Fidel Dávila Arrondo''' ([[Barcelona]], [[1878]] - [[Madrid]], [[1962]]), va ser un militar espanyol. Va participar en la sublevació de l’exèrcitl'exèrcit contra la [[Segona República Espanyola]] que va originar [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]].
 
Com a oficial d’d'[[infanteria]] va lluitar a [[Cuba]] durant el [[1898]], fet pel que va rebre la Creu del Mèrit Militar. Posteriorment entraria a formar part de l'Estat Major de l'Exèrcit. Va ser ascendit a [[tinent coronel]] i destinat al [[Protectorat Espanyol al Marroc]]. L’anyL'any [[1929]] va assolir el grau de [[general de brigada]], sent assignat la [[VII Regió Militar]].
 
Després de les reformes militars dutes a terme pel president de la [[Segona República Espanyola]] [[Manuel Azaña]], va sol·licitar permís per integrar-se a la reserva i instal·lar-se a [[Burgos]], on va participar en la conspiració militar per enderrocar el govern del [[Front Popular]]. La nit del [[18 de juliol|18]] al [[19 de juliol]] de [[1936]] ocuparia el govern civil de Burgos. Dávila va ser membre de la [[Junta de Defensa Nacional]] i president de la Junta Tècnica de l'Estat, origen de l'administració pública en zona autoanomenada nacional i cap d'estat Major de l'Exèrcit.
Línia 7:
Després de la mort del general [[Emilio Mola|Mola]] en accident aeri, va prendre el comandament de l'exèrcit del Nord, amb el qual va conquerir [[Biscaia]], [[Província de Santander|Santander]] (l'actual [[Cantàbria]]) i [[Principat d'Astúries|Astúries]] (vegeu [[Batalla de Santander]]), fet que va suposar la desaparició del Front Nord republicà, alhora que va desequilibrar la balança de la guerra cap al bàndol franquista. A títol personal li va suposar, al febrer de [[1938]], ser nomenat Ministre de Defensa durant en primer govern de [[Francisco Franco]], alhora que va ser ascendit a [[tinent general]].
 
Va disposar la campanya per a aïllar [[Catalunya]] en l’ l'[[ofensiva d'Aragó]], prengué part en la [[batalla de Terol]], la [[Batalla de l'Ebre]] i l’l'[[ocupació franquista de Catalunya]].
 
Acabada formalment la guerra, a l'agost de [[1939]] va ocupar la Capitania General de la [[II Regió Militar]] i per segona vegada la Prefectura d'Alt Estat Major. Al juliol de [[1945]] va ser designat de nou ministre de l'exèrcit i l’anyl'any [[1949]] va ser cridat per encapçalar el govern durant nou dies. Dos anys després, el [[1951]], va ser cessat, passant a formar part del Consell del Regne i nomenat president de Consell Superior Geogràfic.
 
== Vegeu també ==