Revisió del 01:37, 15 ago 2013 modifica Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits →‎Història ← Edició anterior		Revisió del 01:45, 15 ago 2013 modifica desfés Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits →‎Història Edició següent →
Línia 57: Plini esmenta una illa de nom ''Damnia'' de situació coincident amb les Comores i que Von Wismann identifica amb Domoni (a Anjoan) que antigament va donar nom a l'illa. Al segle XV i fins el XVI els geògrafs i navegants àrabs no usaven el nom de ''Kumr'' (del que deriva Comores i que correspon a unes muntanyes) més que per l'illa de [[Madagascar]], i les illes Comores no tenien nom conjunt, només cadascuna el seu particular. La llegenda diu que foren poblades per dues famílies àrabs procedents d'[[Aràbia]] pocs anys després de la mort del rei [[Salomó d'Israel]], però la realitat es que això no deixen de ser llegendes i que els primers pobladors van ser [[bantus]] de la costa d'Àfrica oriental. Una crònica les esmenta erròniament com illes Wa-Mizi i Tungi, nom de localitats ja que la població de Mizi ja esés esmentada per Plini, i correspon a [[Kilwa Wisimani]], i Tungi esés la ciutat de Tungui, al sud del [[cap Delgado]]. A Anjoan ~~al menys~~almenys ja hi vivia una raça antiga, coneguts com els antalaotra, d'extracció malaio-indonèsia que hauria emigrat a l'illa en algun moment durant el primer mil·lenni i s'hi hauria establert després d'haver passat per Madagascar. A la Gran Comora i a Anjoan hi ha tradició oral sobre sobirans anteriors als shirazi. EsÉs possible que comerciants àrabs o perses haguessin arribat a aquestes illes ocasionalment a partir del segle XI tot i que estaven fora de la zona de navegació. Els primers pobladors com s'ha dit, van ser ~~bantús~~[[bantus]] de la costa d'Àfrica oriental que hi van arribar en època desconeguda però en tot cas anterior al segle XIV. Una tribu d'esclaus d'Anjoan porta el nom de Makwa i correspon als [[macua\|macues]] del rerapaís de Tungui i probablement foren aquesta ètnia la que va poblar les illes ~~al menys~~almenys en gran part. A la Gran Comora els ''ma-fey'' o ma-fe (caps, en suhaili ''fu'' o ''fumu'') van fundar i governar onze poblacions abans de ser derrotats pels ''ma-beja'' (suhaili ''wa-mbeja''). A Anjoan els beja són considerats la primera casa regnant, havent estat reemplaçats per caps portant el títol de ''fani''. Els darrers porten noms àrabs com Ali o Isa el que suggereix que els comerciants àrabs i perses ja havien difós la seva cultura àmpliament als segle XV encara que el nivell d'islamització que pogués existir es desconegut. Els shirazis musulmans (tot el seu nom, àrabs principalment, potser amb algun persa) van arribar cap a la part final del segle XV o el principi del segle XVI. Per la força de les armes o per matrimoni van aconseguir el poder a les quatre illes. L'ancestre del clan dels shirazis fou Muhammad ibn Isa; aquest clan fou el veritable fundador del poder islàmic a les illes. A la meitat del segle XVI es van construir les primeres mesquites a Tsaweni (Gran Comora), a Sima i a Domoni (a Anjoan), i a Chingoni (a Mayotte). En aquest segle foren visitades pels portuguesos que no s'hi van establir. Línia 67: Els segles XVII, XVIII i XIX foren marcats per conflictes dinàstics interns molt complicats combinats amb invasions de tribus de Madagascar, [[sakalaves]] i [[betsimisarakes]]. Al segle XVIII va començar la influència política de francesos i britànics a la zona. Aleshores [[Gran Comora]] estava dividida en onze territoris independents un de l'altra: Bajini, Dombe, Bambao, Hambu, Itsandra, Hamamvu, Mitsamihuli, Mbude, Mbaku, Washili i Hamahame, governades per sultans que rarament reconeixien la supremacia d'un d'entre ells. Els shirazis governaven a Chingoni, a [[Mayotte]], des de el segle XVI i com en altres illes van tenir serioses dificultats internes amb l'afegit dels intents del sultà d'Anjoan de sotmetre l'illa. El 1832 el darrer sultà shirazi, Boina Kombo bin Amadi, va cedir l'illa a Ramenetaka, noble malgatxe de la tribu dels [[hoves]], que governava ja a [[Moheli]], que el 1835 o 1836 fou derrotat per sakalava Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que es va declarar vassall del sultà d'Anjoan, de manera nominal per agafar al cap de poc el títol de sultà. El [[23 de març]] de [[1841]] Adrià va cedir l'illa a [[França]] que va ratificar la cessió el [[13 de juny]] de [[1843]], passant a ser una colònia dependent de [[Reunion]], fins el [[30 de març]] de [[1896]] quan fou posada sota dependència de [[Madagascar]] (fins el 25 de juliol de 1912). El sultà de Bambao Ahmad (Mwinye Mku) (1793-1875) fill del xeic Ngome de Pate (al país suahili del nord) i de Mwana Mtiti, germanastre d'una sultana de la Gran Comora, ja que les dones regnaven sovint i l'ascendència materna tenia el màxim prestigi, va aconseguir durant alguns anys unificar l'illa, fins que fou derrotat per Musa Fumu d'Itsandra. La rivalitat entre Sayyid Ali bin Saidi Omar, nét de Mwinye Mku, afavorit per França, i Musa Fumu (que va morir en presó el 1883) que tenia el suport britànic i el del [[sultanat de Zanzíbar\|sultà de Zanzíbar]], va marcar els darrers anys de independència. El [[24 de juny]] de [[1886]], amb l'oposició dels altres 10 sultans, Ali, que es proclamava sobirà de tota l'illa ([[Ngazidja]]) signava un tractat de protectorat amb França. Els onze sultanats foren suprimits el [[6 de gener]] de [[1892]] i Sayyid Ali fou enviat a l'exili a Diégo Suarez el 19 de setembre de 1893 i el 1897 a la Reunion. L'illa va restar formalment un protectorat. El 1911 es va proclamar l'annexió (colònia) que fou ratificada el [[23 de febrer]] de [[1914]].

Comores: diferència entre les revisions