Francisco Cea Bermúdez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ela geminada (2) |
|||
Línia 37:
La seva gestió va ser fosca (de fet, [[Francisco Tadeo Calomarde|Calomarde]] dominava el ministeri), però potser va influir en l'oposició als ultrarrealistas, el que segurament va ocasionar la seva caiguda ([[24 d'octubre]] de [[1825]]), a favor del [[Pedro Alcántara de Toledo i Salm-Salm|duc del Infantado]]. Va ser llavors enviat com ambaixador a [[Dresden]] ([[1825 ]]-[[1827]]) i Londres ([[1827]]-[[1832]]), i com a tal va bloquejar alguns intents dels [[Liberalisme|liberals]] de desembarcar a la Península.
Després dels [[Motí de La Granja de San Ildefonso|successos de La Granja]] d'agost-setembre del 1832, va ser cridat per [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies|Maria Cristina]] perquè formés govern i pogués neutralitzar els sectors [[Absolutisme|absolutistes]], col
Va adoptar així mateix una sèrie de mesures:
|