Orgia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 19 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q912179
Cap resum de modificació
Línia 6:
Una '''orgia''' és un encontre [[sexe|sexual]] en grup. En origen es referia a les festes plenes d'excesos; [[vi]], [[menjar]] i sexe; del déu [[antiga Grècia|grec]] [[Dionís]], i més tard a les [[bacanal]]s del seu equivalent [[antiga Roma|romà]] [[Dionís|Bacus]].
 
DiferentsDiverses referències escrites i il·lustrades ([[ceràmica]], [[mosaic]], [[baix relleu]], etc.) mostren l'existència d'orgies a la major part de períodes històrics, com per exemple l'antiga Roma, l'antiga Grècia, l'[[Edat Mitjana]], el [[Renaixement]] i l'[[Edat Moderna]].<ref>PARTRIDGE Burgo, ''A history of orgies'', Burgo Partridge, Prion, 1ª edició: 1958, ISBN 978-1853754913 {{en}}</ref> L'activitat sexual entre tres persones alhora rep el nom de ''[[trio (sexe)|trio]]'' i a partir de quatre és quan es considera una orgia, tot i que a l'imaginari popular sovint les formen decenesdesenes de persones. A algunes cultures, les orgies o altres pràctiques de [[sexe grupal]] formen part de pràctiques [[religió|religioses]] o [[ritual]]s. Són pressentspresents, per exemple, al [[budisme]] i al [[Kama Sutra]]. Per a algunes persones, el fet de participar en una-hi pot ser una [[fantasia eròtica]].
 
==Etimologia==
Línia 12:
 
==Origen==
A l'antiga Grècia hom va voler agrupar tots els plaers imaginables del cos i de l'ànima als [[banquet]]s, unes festes ''codificades'' però per a queperquè fossin belles, seguíssin unes regles harmòniques -com desitjàven per a tota activitat humana- i una succesió raonada de distraccions estètiques, sensuals o espirituals.<ref name=bajosfondos>''Les bas-fonds de l'Antiquité'', Catherine Salles, Petite Bibliothèque Payot, 2004 ISBN 978-2228898171 {{fr}}</ref> Els grecs buscàvencercaven l'harmonia, la bellesa i la justa mesura per damunt de tot, intentàvenintentaven racionalitzar l'irracional i odiàvenodiaven per tant la desmesura. EstimàvenEstimaven tota mena de plaers sense prejudicis, però temien esdevenir esclaus dels seus desitjos i la pèrdua de poder de control. Així, els grecs contenien les seves orgies-banquets dintre dels límits d'un ritual.<ref name=bajosfondos/>
 
Els romans van prendre la idea però sense cap mena de contenció ritual. Al contrari que les gregues, a les orgies romanes tot era desmesurat. La imatge tradicional d'aquestes orgies era menjar i beure fins al límit, vomitar i recomençar.<ref name=bajosfondos/> El sexe es practicava lliurement i en públic. Els homes amb dones o nois per igual, amb més persones preferentment que amb menys.
Línia 19:
L'orgia agrada perquè ofereix plaer i la possibilitat de compartir-lo i pertànyer a un grup. A l'orgia, com a d'altres pràctiques sexuals, i també a d'altres activitats, com l'[[esport]] o el [[joc]] ofereix plaers psicològics similars a l'[[humor]] i a l'èxit d'una activitat ben feta. Sembla que l'èsser humà busca combinar el major nombre possible de plaers en una mateixa situació: la [[gastronomia]] no és només l'olor, l'aspecte i el gust del menjar. Si podem, l'addicionem amb [[música]] de fons, una [[decoració]] cuidada, [[espelma|espelmes]] o [[llum]]s, [[perfum]]s o l'ambient rafinat d'un restaurant elegant per donar una sensació de plenitud hedònica. En aquest ordre d'idees, les antigues orgies combinàven totes les modalitats possibles del plaer.<ref name=bajosfondos/>
 
També és important lael component [[cultura]]l, ja que segons les cultures de cada poble i cada època, certs plaers es valoritzen, s'ignoren o es prohibeixen. A l'[[Europa]] [[cristianisme|cristiana]] el que més s'ha ignorat, menyspreat o fins i tot prohibit és la part [[Sistema somatosensorial|somatosensorial]] dels plaers. Així, a la cultura occidental actual i des de fa segles, el que es valora és la cerca de plaers no corporals mentre que qui cerca els plaers corporals encara avui és sovint consideréconsidera com un [[perversió|pervers]] obsèsobscès o depravat, [[vici]]ós o [[luxúria|luxuriós]].
 
La cerca del plaer, i de la combinació de quants més plaers possibles, és biològicament normal, i no és problemàtica ni fisiològica ni psicològicament, mentre no hi hagi excessos.<ref>''Neurobiology of pleasure'', Philippe Brenot i Serge Wunsch, Sexologies, 2004 {{en}}</ref> Més que això, el plaer és una guia física que ens indica com assolir l'[[homeòstasi]] de l'organisme.<ref>''Pleasure: the common currency'', M. Cabana. Journal of Theoretical Biology, 1992 {{en}}</ref>
 
==Casos particulars==
El terme orgia és actualment un mot que engloba altres pràctiques sexuals específiques. Per exemple, es pot considerar el trio com a una variant o cas particular d'orgia, a la qual intervenen tres persones. Altres fan referència a pràctiques esfecífiques, com és el cas del ''[[gang bang]]'' o triple penetració (anus, vagina i boca), el ''[[gang bang|reverse gang bang]]'' (un home amb variesdiverses dones alhora), l'''entrepà'' (penetració anal i vaginal), el ''trenet'' (penetració anal homosexual en cadena), etc.
 
==Orgies a la ficció==
*A ''[[Un món feliç]]'' d'[[Aldous Huxley]], les orgies formenfan part de cerimonials obligatoris
 
==Curiositats==
A la plaça major del [[Poble Espanyol]], a [[Barcelona]], l'agost de 2005, es va rodarfilmar l'espectacular escena final de la [[pel·lícula]] ''[[El perfum: Història d'un assassí]]'', de [[Tom Tykwer]], que consistia en una orgia que ocupava tota la plaça. Centenars de [[barcelonins]] i de [[catalans]] d'altres llocs van fer d'extres per ala rodatgela filmació, que va durar dues setmanes, d'aquesta escena.
 
==Vegeu també==