Rodolf IV d'Habsburg: diferència entre les revisions

'''Rodolf IV d'Habsburg''' dit "el Fundador" (''der Stifter'') (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la [[Dinastia dels Habsburg|casa d'[[Habsburg]] [[ducat d'Àustria|duc d'Àustria]], d'[[Ducat d'Estíria|Estíria]] i [[Ducat de Caríntia|Caríntia]] i [[marca de Carniola|marcgravi de Carniola]] (i des de 1363 també [[comtat de Tirol|comte de Tirol]]). Va succeir al seu pare [[Albert II d'Habsburg]] el Savi a la seva mort el 1358. Fou el primer a agafar el títol d'arxiduc el 1364 i el títol de [[Ducat de Carniola|duc de Carniola]]. Després que els Habsburg no obtinguessin cap avantatja amb la [[Butlla d'Or]] de 1356, va ordenar fabricar el ''Privilegium Maius'', un document fals que reforçava el poder dels governants d'Àustria.

El 1363, Rodolf va entrar en contacta amb l'herència de la comtessa vídua [[Margarida Maultasch]], dita també Margarida de Tirol o de Gorízia-Tirol, amb la mort del seu únic fill [[Meinard III de Gorízia-Tirol|Meinhard III]], que realment va portar el [[comtat de Tirol]] a domini austríac només després de la seva mort el 1369, ja que el cunyat de Margarida, el duc [[Esteve II de Baviera]] havia envaït el comtat. El 1364 Rodolf va elevar la [[marca de Carniola]], que depenia del [[ducat de Caríntia]], a ducat, i fou el primer duc de Carniola; el 1365 va fundar a la Baixa Carniola la vila de [[Novo Mesto]] (avui dia a [[Eslovènia]]), amb el nom alemany de ''Rudolfswert''. Al mateix temps va signar un contracte d'herència mútua amb el seu sogre Carles IV, que establia la reciprocitat entre les cases de [[Casa de Luxemburg|Luxemburg]] i d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] en cas d'extinció.

En despit de l'alta volada dels seus plans (a vegades proper a la megalomania), va aconseguir modernitzar els seus territoris i la seva capital, la prominència de la qual es va incrementar considerablement. La seva mort sense descendència va aturar malauradament els futurs progressos. Els seus germans [[Albert III d'Habsburg|Albert III]] i [[Leopold III d'Habsburg|Leopold III]], que governaven conjuntament sota les regles de la casa rudolfiana (''Rudolfinische Hausordnung''), van començar a barallar-se i finalment van acordar dividir els territoris entre ells pel tractat de Neuberg el 1379. Fou un descendent de Leopold, [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic V d'Austria]], elegit [[rei dels Romans]] el 1440 i va quedar com únic governant de totes les terres austríaques des de 1457, qui va recollir els fruits de la política de Rodolf i va establir els fonaments de la [[Dinastia dels Habsburg|monarquia dels [[Habsburg]].