Lloctinent de Catalunya: diferència entre les revisions

Pel que fa a les competències en principi: «''el lloctinent general pot fer, entre nosaltres, tot allò que pot fer el Senyor Rei, llevat de les coses que pels drets del país i per costum dels antics no es poden separar de la reial persona''».<ref name="Ferro2">Víctor FERRO : ''El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta''; p. 61-65; Eumo Editorial; Vic; reimpressió del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4 </ref> Per tant hi havia certes facultats que un lloctinent no tenia. De fet, sovint el propi rei contradeia l'autoritat del propi lloctinent quan li enviava una ordre contrària a les accions que ja havia executat.<ref name="Ferro"/> La primera gran limitació era que el lloctinent no podia convocar ni presidir la [[Corts de Catalunya|Cort de Catalunya]], ja que legislar era una facultat exclusiva dels [[braços]] i el rei. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals. En canvi, podia promulgar la normativa inferior referent a les finances municipals, o al codi penal de l'època que era era la ''[[Crida del llibret]]'' (en aquest segon cas alguns cops el lloctinent sobrepassà les lleis superiors fet que va generar els [[greuge]]s habituals).

 

 

==Història==