Lloctinent de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'obligació
Línia 10:
Pel que fa a les competències en principi: «''el lloctinent general pot fer, entre nosaltres, tot allò que pot fer el Senyor Rei, llevat de les coses que pels drets del país i per costum dels antics no es poden separar de la reial persona''».<ref name="Ferro2">Víctor FERRO : ''El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta''; p. 61-65; Eumo Editorial; Vic; reimpressió del maig de 1999; ISBN 84-7602-203-4 </ref> Per tant hi havia certes facultats que un lloctinent no tenia. De fet, sovint el propi rei contradeia l'autoritat del propi lloctinent quan li enviava una ordre contrària a les accions que ja havia executat.<ref name="Ferro"/> La primera gran limitació era que el lloctinent no podia convocar ni presidir la [[Corts de Catalunya|Cort de Catalunya]], ja que legislar era una facultat exclusiva dels [[braços]] i el rei. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals. En canvi, podia promulgar la normativa inferior referent a les finances municipals, o al codi penal de l'època que era era la ''[[Crida del llibret]]'' (en aquest segon cas alguns cops el lloctinent sobrepassà les lleis superiors fet que va generar els [[greuge]]s habituals).
 
Percebia un [[Salari|sou]] i certes "ajudes de cost", que es pagaven de les rendes del patrimoni reial a Catalunya (tot i que en algunes ocasions els diners vingueren de fora a causa de la migradesa d'aquest fisc).<ref name="Ferro"/> Tot i que no havia de [[purgar taula]] (com sí havien de fer la resta de funcionaris reials) el lloctinent no estava sotmès a la l'obligació d'admetre la [[visita]].<ref name="Ferro"/> Però el càrrec sí que estava rigorosament vigilat per les institucions de la terra, com la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació]], així que les contrafaccions que cometia eren denunciades a la [[Reial Audiència de Catalunya (1493-1716)|Reial Audiència]] (o en els últims anys d'independència: davant del [[Tribunal de Contrafaccions]]) a través dels procediments constitucionals de la «poc valria», gràcies als quals llurs actes podien ser anul·lats i fins i tot se li imposava pagar una indemnització. És cert, però, que a la pràctica només s'actuava contra lloctinents que ja havien estat cessats,<ref name="Ferro"/> fet que no ha d'estranyar ja que ells mateixos presidien la pròpia Audiència.
 
==Història==