Sticky bit: diferència entre les revisions

El bit enganxós es va introduir en la cinquena edició de [[Unix]] (el 1974) per al seu ús en arxius executables purs. Quan aquest [[bit]] s'estableix actiu, el [[sistema operatiu]] es retenia el [[segment de codi]] en l'espai de [[memòria d'intercanvi]] després que el procés acabés la seva execució. Aquest fet n'accelera les execucions posteriors ja que permet al [[nucli del sistema]] tornar a moure el programa a memòria amb menys operacions. Així, els programes d'us més freqüent com editors es poden carregar més ràpid. El principal problema d'aquesta solució és el reemplaç del executable (per exemple, durant una actualització), per a poder-lo reemplaçar, s'ha de desactivar aquest bit, executar el programa i sortir-ne per netejar la memòria, i després restaurar el bit enganxós.

 

 

==Ús==