Creu grega: diferència entre les revisions

[[File: Compact cross-in-square.jpg|thumb|Planta de '' creu inscrita '' basada en la creu grega. de la [[Cattolica di Stilo]], església bizantina de [[Stilo]] ([[Calàbria]]), sud d'Itàlia). Seglesegle IX. <ref> [http://www.calabriatours.org/chiese/cattolica_stilo.htm '' Cattolica di Stilo ''], fontFont citada a [[: en: Cattolica di Stilo]] de la Wikipedia en anglès. </ref>]]

La ''' creu grega ''' o '' crux immissa quadrata '' és una [[creu]] formada per quatre braços d'igualde la mateixa mesuramida que s'intersequen en [[angle recte]].

En [[arquitectura]], la intersecció de [[nau (arquitectura)|nau]] i [[transsepte]] confereix a les esglésies una [[planta (arquitectura)|planta]] en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esglésies en què la nau i el transsepte tenen ella mateixmateixa llargllargària i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el [[transsepte]] són de diversa longitud, es parla de planta de [[creu llatina]]. <ref name="LajoSurroca2002">{{ref-llibre|autor=Rosina Lajo|coautors=Josep Surroca|títol=Lèxic d'art|url=http://books.google.com/books?id=tyO_me3OmSgC&pg=PA50|consulta=15 Junejuny 2012|data=12 Augustagost 2002|editorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0227-7|pàgines=50–}}</ref>

La planta de creu grega és típica de la l'[[arquitectura bizantina]]: el prototip és la ja destruïda [[Esglésiaesglésia dels Sants Apòstols]] ende [[Constantinoble]], recreada després a [[Itàlia]] durant el l'[[alta edat mitjana|alt edat mitjana]], però gairebé completament substituïda per la [[creu llatina]] amb l'arribada del [[arquitectura romànica|romànic]]. Un famós exemple d'església amb creu grega d'inspiració bizantina és la [[Basílicabasílica de Sant Marc]] de [[Venècia]]. EnA les [[Església Ortodoxa|esglésies ortodoxes]] de l'[[Europa oriental]] la creu grega ha estat usada des de l'Edatedat Mitjanamitjana fins a l'actualitat, utilitzant-se; per descriure'n la seva planta els'han fet termeservir [[els termes ''creu en quadrat]]'', [[''cúpula en creu]]'' o [[''església inscrita en creu]]'' ('' cross-in-square '' i '' crossed-me dome'' en anglès, '' église à croix inscrite '' en francès, '' Kreuzkuppelkirche '' en alemany, '' Βυζαντινός ρυθμός '' en grec i '' Крестово-купольный храм '' en rus). <ref> Ch. Bouras,: "«The Byzantine traditionTradition in the churchChurch architectureArchitecture of the Balkans in the sixteenthSixteenth and seventeenthSeventeenth centuries"Centuries», indins JJJ.J. Yiannias, ed.,: ''The Byzantine traditionTradition afterAfter the fallFall of Constantinople'' (Charlottesville, 1991), 107-49. ISBN 0-8139-1329-2, i altres fonts de l'article [[: en: Cross-in-square]] de la wikipediaWikipedia en anglès. </ref> Una forma particular n'és el [[''tetraconch]]'', o (quatre petxines). <ref>
* VIV.I. Atroshenko andi Judith Collins,: '' The Origins of the Romanesque '',. Londres: Lund Humphries, London, 1985, ISBN 085331487X.

* Julie Hill, Julie.: '' The Silk Road Revisited: Markets, Merchants and Minarets '',. AuthorHouse, 2006, ISBN 1425972802, Google booksBooks].

* Kleinbauer, W. Eugene. ''Kleinbauer: «Zvart'nots and the Origins of Christian Architecture in ArmèniaArmenia», dins '', The Art Bulletin'', Volvol. 54, Nonúm. 3 (Sep,setembre de 1972), pp. 245-262 [http://www.jstor.org/stable/3048994 JSTOR].

Fonts de l'article [[: en: Tetraconch]] de la wikipediaWikipedia en anglès. </ref>

La planta de creu grega va serfou represa a la Itàlia central durant el [[Renaixement]], quan es van construir diversos edificis de [[planta (arquitectura)|planta central]]: [[Filippo Brunelleschi]] la va experimentar ena la [[Sagristia Vella]] de [[Santbasílica de San Lorenzo (Florència)|Sant Llorenç]] de [[Florència]] i la va usar ena la [[Capellacapella deidels Pazzi]]. SuggestionatsAquests pelexemples resultatarquitectònics van quedarinfluir els germans '' dónaDa Sangallo '': primer [[Giuliano dónada Sangallo|Giuliano]] va realitzar la [[Basílicabasílica de Santa Maria delle Carceri]] ende [[Prato (Toscana)|Prato]], després [[Antonio dónada Sangallo el Vell|Antonio]] va projectar l'[[església de santSan Biagio (Montepulciano)|església de sant Biagio]] en [[Montepulciano]]; del mateix període són també el [[Templetemple de Santa Maria dedella la consolació]]Consolazione de [[Todi]] (encara que l'atribució és incerta) i el projecte originari de [[Donato Bramante]] i de [[Miquel Àngel]] per a la [[Basílicabasílica de Sant Pere]] aldel [[Vaticà]]. Bramante reintrodujova reintroduir també aquesta tipologia també al nord d'Itàlia. Un altre exemple d'església amb creu grega és l'[[església de Sant'Egidio]], més coneguda com [[a «església de Sangallo]]», ena [[Cellere]] ([[província de Viterbo]]).

Amb l'[[Esglésiaesglésia del Gesù]], a [[Roma]], i amb la modificació del projecte de santSant Pere del Vaticà, els experiments de planta amb creu grega es van acabar, per tal d'aplicar millor l'harmonia pròpia del renaixementRenaixement a través de l'ocupació de plantes ambde creu llatina. No obstant això, durant el [[Barroc]], [[Pietro da Cortona]] va realitzar l'[[església delsde santsSant LuccaLluc i Santa Martina]] a Roma recorrent a una creu grega lleugerament allargada,. aA més, es poden considerar també plantes de creu grega l'[[església de SantSan Carlo ai Catinari]] (tambéigualment a Roma) i la capella de la [[Sorbona]], ena [[París]].