Principi d'incertesa de Heisenberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Heisenberg gamma ray microscope.png|thumb|Gràfic del Principi d'incertesa de Heisenberg.]]
El '''Principi d'incertesa de Heisenberg''' o '''principi d'indeterminació de Heisenberg''' postula que no es pot saber, alhora i amb total [[precisió]], el valor de certs objectes observables, com per exemple la [[posició]] i el [[moment]] d'una [[Partícula elemental|partícula]]. El '''principi d'incertesa''' és un dels [[principi (física)|principis]] més importants de la [[mecànica quàntica]] i va ser formulat per [[Werner Heisenberg]] el [[1927]]. Segons Heisenberg, no és possible precisar la posició d'una partícula quàntica ja que aquestes "no tenen una extensió fixa" <ref> Lévy-Leblond J-M. Conceptos contrarios o el oficio del científico. Barcelona: Tusquets editores, 2002, pàg. 169 </ref> i, per tant, "no són pas corpuscles localitzats" <ref>Lévy-Leblond JM. Dictionnaire d'histoire et philosophie des sciences, Ch. Quantique, PUF, pp. 785-789, 1999.</ref> i no té sentit parlar de quina és la seva posició.
En qualsevol mesura que fem sempre s'associa un [[error experimental]]. Aquest error és degut a que s'empra un [[aparell de mesura]] i que per tant aquest no és “perfecte”. Per exemple, si es vol mesurar la llargada d'una taula es pot fer fer servir un regle. A aquesta mesura se li assigna un error d'un mil·límetre (si aquest està graduat en mil·limetres) donat que és l'error mínim que es pot fer en mesurar la llargada de la taula amb aquest aparell. Si es vol incrementar la precisió en la mesura es pot fer servir un regle més precís. No obstant continuarà encara associada a la mesura un cert error.
Línia 7:
== Formulació del principi d'incertesa ==
El principi d'incertesa tracta de la relació entre les desviacions estàndard dels objectes observables (o més intuïtivament dels errors en mesurar els objectes observables). Segons aquest, per dues variables conjugades amb desviacions estàndard ''Δ1'' i ''Δ2'' respectivament, no podrem reduir ''Δ1'' més enllà d'un límit sense incrementar ''Δ2'' i viceversa. Exemples de variables conjugades són el [[moment]] i la [[posició]], i l'[[energia]] i el [[temps]].
Per exemple, si es preparen diverses còpies d'un sistema en un [[estat quàntic]] determinat i després mesurem la posició i el moment d'aquestes còpies, llavors els valors d'aquestes variaran d'acord a l'anomenada [[distribució de probabilitat]]. Les mesures de l'objecte observable patiran desviació estàndard ''Δx'' de la posició i el moment ''Δp''. El principi d'incertesa dóna una relació entre aquestes dues i matemàticament s'expressa com:
| |||