Amplificador electrònic: diferència entre les revisions

L'amplificador pot realitzar la seva funció de manera passiva, variant la relació entre el corrent i el voltatge mantenint constant la potència (de manera similar a un [[transformador]]), o de forma activa, a partir d'una [[font d'alimentació]] i augmentant la potència del senyal a la sortida de l'amplificador, habitualment mantenint la forma del senyal, però dotant-la de major amplitud.<ref>{{cite book | title = Electronic Devices and Circuit Theory, 7th Edition | author = Robert Boylestad and Louis Nashelsky | publisher = Prentice Hall College Division | year = 1996 | isbn = 978-0-13-375734-7 | url = http://books.google.com/?id=TRBTAAAAMAAJ&q=Electronic+Devices+and+Circuit+Theory&dq=Electronic+Devices+and+Circuit+Theory }}</ref>

La relació entre l'entrada i la sortida de l'amplificador pot expressar-se en funció de la [[freqüència]] del senyal d'entrada, cosa que es denomina [[funció de transferència]], que indica el guany de l'amplificador per a cada freqüència en particular. És habitual mantenir a un amplificador treballant dins d'un determinat rang de freqüències en què es comporta de forma lineal, la qual cosa implica que el seu guany és constant per a qualsevol amplitud a la seva entrada.

El component principal d'aquests amplificadors, denominat element actiu, pot ser un [[tub de buit]] o un [[transistor]]. Les vàlvules de buit solen usar-se encara en alguns amplificadors dissenyats específicament per [[àudio]] perja que la resposta enfrequencial freqüènciadels d'aquests,tubs de buit és preferida en alguns estils musicals. Els transistors suposensón la base de l'electrònica moderna. Amb ellsels transistors es dissenyen circuits més complexos, com els [[amplificador operacional|amplificadors operacionals]], que al seu torn s'usen en altres com els [[amplificador d'instrumentació|amplificadors d'instrumentació]].