Secessionisme lingüístic: diferència entre les revisions

En el [[català]] hi ha tres casos:

*El [[secessionisme lingüístic valencià]], o [[blaverisme]], apareix a finals dels [[dècada dels 70|70]], durant la [[transició democràtica]]. Se sosté per certs sectors culturals i polítics conservadors de la societat valenciana, els quals són considerats "post-franquistes" pels partidaris de la unitat del català, per una altra banda estos últims son considerats imperialistes moderns. L'impacte en la població és matisat: la majoria de valencians anomenen "[[valencià]]" a la seva llengua, però estan dividits sobre la qüestió de la unitat de la llengua catalana; alguns admeten que "[[valencià]]" és un altre nom possible pel "[[català]]" i altres afirmen que el "[[valencià]]" és una llengua distinta del "[[català]]". L'impacte del blaverisme és nul en la comunitat científica dels lingüistes però sí va impactar en la política valenciana de la transició imposant ideologia a l'Estatut valencià que encara avui dia perdura però en un grau marginal degut a la presència de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]. Els "blavers" escriuen el valencià seguint normatives no oficials com les anomenades "[[normes del Puig]]" i segueixen els decrets de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], mentre que els partidaris de la unitat i les institucions oficials accepten les normes oficials ([[normes de Castelló]], de l'[[IEC]] i de l'[[AVL]]).

*El secessionisme lingüístic a la [[Franja de Ponent]] (zona catalanoparlant de l'[[Aragó]]) és bastant marginal i ha aparegut recentment. És sostingut per grups lligats amb moviments que refusen la presència de la llengua catalana a l'Aragó.